Coello enfronta al món universitari amb l'empresariat català
L'home de confiança de Castells perdrà la presidència del Consell Social de la UB i el pols que manté amb el seu rector, Dídac Ramírez, en el claustre del divendres
13/12/2010
21:01
Joaquim Coello deixarà de ser el president del Consell Social d'aquesta universitat si el quòrum del claustre de la UB que se celebrarà aquest divendres ho permet. Els estudiants del centre demanaran a l'organisme controlat per Dídac Ramírez, el rector amb qui Coello manté un pols, la seva destitució. Això sí, l'home de confiança del conseller d'Economia en funcions, Antoni Castells, qui també el va proposar per a aquest càrrec, marxarà del centre obrint una bretxa entre el món universitari i l'empresariat català per la gestió del Consell Social, organisme en el qual comparteixen representació, amb el rerefons d'un intent de canvi de direcció de la universitat.
Les patronals Pimec i Foment del Treball s'han pronunciat a favor del socialista defensant que “la falta d'èxit de la seva gestió econòmica s'ha repetit en totes les universitats catalanes”, en paraules del representant dels petits empresaris a la UB, Alexandre Blasi. Des de Foment afegeixen en un comunicat que s'ha de “ponderar la reducció del dèficit de la UB que ha tingut lloc en els últims tres anys”. Per contrapunt, l'interventor del centre, Maurici Romero, ha confirmat a Economia Digital que en l'exercici que estan tancant el Consell Social no ha aconseguit ni un euro del pressupost del centre, la principal comesa d'aquest organisme.
Amb tot, la cosa ha motivat que finalment els estudiants demanin al claustre la destitució de Coello és la seva negativa a incloure en l'ordre del dia del Consell Social un acord del govern de la universitat per donar un incentiu econòmic al personal del centre. “Es tracta d'un reconeixement parcial de la relació del lloc laboral que no existeix en la UB”, ha comentat el representant del PAS en el consell, César Marín. Aquesta acció ja va suposar l'ocupació per part del personal de la universitat del rectorat en l'inici del curs acadèmic, quan també van reclamar la destitució de l'executiu socialista. Per la seva banda, Blasi ha carregat contra els representants dels estudiants afirmant que “mai s'han presentat a les reunions del Consell Social”.
La carrera de Castells
Fonts del rectorat han assenyalat que darrere de l'acció de Coello hi ha l'intent de Castells per aconseguir el lideratge de la universitat. Des del PSC comenten que el conseller en funcions es manté ferm en la seva decisió de no continuar en primera línia política i reconeixen que en diverses ocasions ha manifestat la seva intenció de tornar a la UB i començar una carrera fins al rectorat. Un camí que fonts properes a Ramírez indiquen que havia traçat comptant amb Coello. “Té una actitud bastant prepotent i des del primer dia ha estat intentant exercir un contrapoder al rector”, ha manifestat Marín.
A més de la decisió de no incloure en l'ordre del dia la retribució extra aprovada pel govern de la universitat -on també està representat el consell-, des del rectorat expliquen com Coello va posar molts problemes per desenvolupar diversos programes, com l'Alumni, o les múltiples consultes i informes que asseguren que el consell ha encarregat a assessors jurídics externs en un context en què la universitat ha perdut 10 milions d'euros de pressupost entre l'executat i el pactat inicialment amb la Generalitat. El 80% dels pràcticament 500 milions d'euros que rep la UB vénen de fons públics.
Damunt de la taula també hi ha un altre tema de discussió: quins interessos representa el Consell Social, els de la universitat, els de la Generalitat o els de els agents econòmics que formen part d'ell?
Les patronals Pimec i Foment del Treball s'han pronunciat a favor del socialista defensant que “la falta d'èxit de la seva gestió econòmica s'ha repetit en totes les universitats catalanes”, en paraules del representant dels petits empresaris a la UB, Alexandre Blasi. Des de Foment afegeixen en un comunicat que s'ha de “ponderar la reducció del dèficit de la UB que ha tingut lloc en els últims tres anys”. Per contrapunt, l'interventor del centre, Maurici Romero, ha confirmat a Economia Digital que en l'exercici que estan tancant el Consell Social no ha aconseguit ni un euro del pressupost del centre, la principal comesa d'aquest organisme.
Amb tot, la cosa ha motivat que finalment els estudiants demanin al claustre la destitució de Coello és la seva negativa a incloure en l'ordre del dia del Consell Social un acord del govern de la universitat per donar un incentiu econòmic al personal del centre. “Es tracta d'un reconeixement parcial de la relació del lloc laboral que no existeix en la UB”, ha comentat el representant del PAS en el consell, César Marín. Aquesta acció ja va suposar l'ocupació per part del personal de la universitat del rectorat en l'inici del curs acadèmic, quan també van reclamar la destitució de l'executiu socialista. Per la seva banda, Blasi ha carregat contra els representants dels estudiants afirmant que “mai s'han presentat a les reunions del Consell Social”.
La carrera de Castells
Fonts del rectorat han assenyalat que darrere de l'acció de Coello hi ha l'intent de Castells per aconseguir el lideratge de la universitat. Des del PSC comenten que el conseller en funcions es manté ferm en la seva decisió de no continuar en primera línia política i reconeixen que en diverses ocasions ha manifestat la seva intenció de tornar a la UB i començar una carrera fins al rectorat. Un camí que fonts properes a Ramírez indiquen que havia traçat comptant amb Coello. “Té una actitud bastant prepotent i des del primer dia ha estat intentant exercir un contrapoder al rector”, ha manifestat Marín.
A més de la decisió de no incloure en l'ordre del dia la retribució extra aprovada pel govern de la universitat -on també està representat el consell-, des del rectorat expliquen com Coello va posar molts problemes per desenvolupar diversos programes, com l'Alumni, o les múltiples consultes i informes que asseguren que el consell ha encarregat a assessors jurídics externs en un context en què la universitat ha perdut 10 milions d'euros de pressupost entre l'executat i el pactat inicialment amb la Generalitat. El 80% dels pràcticament 500 milions d'euros que rep la UB vénen de fons públics.
Damunt de la taula també hi ha un altre tema de discussió: quins interessos representa el Consell Social, els de la universitat, els de la Generalitat o els de els agents econòmics que formen part d'ell?
