Periodistes tocant sobre el Titanic

Disculpin, sé que és Nadal i potser no li vingui de gust llegir aquesta columna. És encara fent la digestió de tantes i tantes notícies sobre la crisi econòmica. La meva intenció no és que l'indigestin els canelons. Però no tinc més remei. Una altra capçalera posa el punt final. ADN ja és història. El gratuït, nascut el 2006 de mans de Planeta i editors de premsa regional, no ha pogut aguantar l’envestida de la crisi publicitària. Ho explica algú que coneix molt bé el projecte, José Sanclemente.

Aquest tancament s'incorporarà en el mapa participatiu que recull les retallades en els mitjans catalans, molts d'ells locals. Ens trobem davant d'un paisatge dantesc de tancaments, retallades i més precarietat de la que ja existia -no ens n'oblidem-. Moltes empreses periodístiques estan al límit. La falta de liquiditat impedeix a més d'un poder pagar la nòmina sencera a principi de mes als seus treballadors o fer front a la paga extra del Nadal. S'anuncien EROs i es se'n preparen d'altres a tot tipus de mitjans: premsa, audiovisual, agències, ràdio ...

Dimecres passat vaig assistir a la presentació del Manifest en defensa dels mitjans de comunicació social a Catalunya. És un manifest promogut pels col·legis de periodistes i de l'audiovisual al costat dels sindicats que vol ser un crit d'alerta a la societat. “El que està en joc és l'accés a la informació plural” deia el degà Josep Maria Martí.

El manifest insta a la creació d'una mesa sectorial que proposi solucions per encarar la crisi dels mitjans. Entre les peticions, conviden a que la Generalitat revisi a consciència els expedients de regulació d'ocupació que s'estan duent a terme. També demanen al Govern que es replantegi les retallades en els pressupostos dels mitjans de titularitat pública, especialment en aquells d'àmbit local.

Finalment, demanen un pla d'ajudes, no només econòmiques, per al sector que s'encaminin a aconseguir models sostenibles però que garanteixin el dret a la informació plural dels ciutadans.

Vaig sortir d'allà pensant que portem un parell d’anys sentint les mateixes cançons. El 2009 va ser un altre any cruel en tancaments i acomiadaments. Tampoc sé si els ciutadans són conscients del que està passant o si bé ja en tenen prou en aguantar la seva espelma.

Fa anys que els estudiosos dels mitjans ens adverteixen dels profunds canvis a què s'enfronta la indústria mediàtica: un procés de digitalització dels suports, una nova tecnologia disruptiva i un canvi en els hàbits de les audiències. Però per a sorpresa meva la premsa segueix demanant ajuts en forma d'insercions publicitàries. Pa per avui, però fam per demà.

Estem davant d'un procés de reconversió del sector en tota regla i, encara que molts es lamenten, són molt pocs els que han preparat un pla seriós i global per a les seves empreses per al dia que “desconnectin les rotatives” o la seva audiència sigui absolutament multiplataforma.

Si finalment la Generalitat, o qualsevol administració, accedeix a ajudar als mitjans, haurà d'encoratjar a aquestes empreses a mirar més enllà. Hi ha un nou horitzó digitalitzat i multiplataforma, on la innovació, la tecnologia i els professionals prou preparats seran claus. Contribuir en mantenir antics models seria un error gravíssim i un malbaratament de recursos públics. Estem davant d'un tsunami impossible d'aturar, cal adaptar-se.

No només parlem d'empreses, també dels seus periodistes. Alguns ho han entès i intenten reconvertir-se o emprendre camins mai abans transitats. Molts altres, malauradament, moriran tocant mentre el Titànic s'enfonsa. Les velles receptes no serveixen. No busquem antigues rutes que van ser arrasades, atrevim-nos a crear nous camins.