L'any que va néixer raquític
24/01/2012 16:42
L'any, com els nadons que volen molestar, ve de natges. Ja teníem als facultatius amb mascareta, a la llevadora de torn i al suposat pare de la criatura, mobilitzats per almenys, materialitzar feliçment el part. Una altra cosa serà la criança, que sembla complexa. El nen és de poc menjar i el tractament a què el sotmeten pel seu atribolat néixer, li treu la poca gana que li quedava. O sigui, que no agafarà pes fins qui sap quan.
L'any passat va néixer millor, amb uns bons brams que auguraven salut. No obstant això, per allà la primavera o adolescència de la criatura, el nen rodanxó fins llavors, que entusiasmava als seus entregats pares, va perdre pes i es va encaminar a l'estiu cap a una nova recessió. Entre les febres dels dèficits i endeutaments dels perifèrics i la descomposició que li va produir una Europa i un euro en mal estat, el pobre 2011 va acabar contrafet i més prim que una canya. Quin malbaratament d'any! I ara la perspectiva d'un altre plançó de mainada que acabi igual o pitjor.
De moment la família ha canviat de metge per un que prometia vitamines i ha començat receptant els antibiòtics de sempre, els que et deixen plegat i sense ganes de fer res. I és que abans que res, a baixar la infecció! Ja arribarà el torn dels reconstituents, afirmen impàvids davant el malalt.
La mare ha perdut els papers i l'autoritat. Va arribar la sogra, sempre recta i autoritària, per esmenar la plana a qui no ha sabut criar aquests últims anys que han sortit complicats. Ella, imbuïda d'orgull per passats èxits, decideix mantenir en el règim estricte al pobre pacient debilitat, contra la saviesa personal del brou i l'arròs de malalt. Per no perdre les restes de pàtria potestat tan amenaçada pel nou directori, la mare s'ajup i obeeix, incapaç de queixar-se davant les suposades virtuts sàvies de la vella senyora centreeuropea.
No s'han complert ni tres setmanes de vida i les anàlisis enviades al laboratori internacional tornen amb males sensacions, i pitjors previsions. De fet, s'entreveu ja a l'horitzó, que el germà 2013 apareixerà gairebé tan escanyolit com aquest. El clan està deprimit pels pronòstics tan negatius que arriben de tot arreu, i els més malastrucs, els anomenats economistes, es recreen en enredar el que poden, incapaços d'un diagnòstic fiable i, pitjor, d'un tractament eficaç.
Josep Soler és director general de l'Institut d'Estudis Financers
L'any passat va néixer millor, amb uns bons brams que auguraven salut. No obstant això, per allà la primavera o adolescència de la criatura, el nen rodanxó fins llavors, que entusiasmava als seus entregats pares, va perdre pes i es va encaminar a l'estiu cap a una nova recessió. Entre les febres dels dèficits i endeutaments dels perifèrics i la descomposició que li va produir una Europa i un euro en mal estat, el pobre 2011 va acabar contrafet i més prim que una canya. Quin malbaratament d'any! I ara la perspectiva d'un altre plançó de mainada que acabi igual o pitjor.
De moment la família ha canviat de metge per un que prometia vitamines i ha començat receptant els antibiòtics de sempre, els que et deixen plegat i sense ganes de fer res. I és que abans que res, a baixar la infecció! Ja arribarà el torn dels reconstituents, afirmen impàvids davant el malalt.
La mare ha perdut els papers i l'autoritat. Va arribar la sogra, sempre recta i autoritària, per esmenar la plana a qui no ha sabut criar aquests últims anys que han sortit complicats. Ella, imbuïda d'orgull per passats èxits, decideix mantenir en el règim estricte al pobre pacient debilitat, contra la saviesa personal del brou i l'arròs de malalt. Per no perdre les restes de pàtria potestat tan amenaçada pel nou directori, la mare s'ajup i obeeix, incapaç de queixar-se davant les suposades virtuts sàvies de la vella senyora centreeuropea.
No s'han complert ni tres setmanes de vida i les anàlisis enviades al laboratori internacional tornen amb males sensacions, i pitjors previsions. De fet, s'entreveu ja a l'horitzó, que el germà 2013 apareixerà gairebé tan escanyolit com aquest. El clan està deprimit pels pronòstics tan negatius que arriben de tot arreu, i els més malastrucs, els anomenats economistes, es recreen en enredar el que poden, incapaços d'un diagnòstic fiable i, pitjor, d'un tractament eficaç.
Josep Soler és director general de l'Institut d'Estudis Financers
Comentaris
