Així inverteixen les grans fortunes catalanes
Els 'family office' que assessoren a Catalunya vehiculen inversions en deute sobirà, tecnologia i propietats 'prime'. Prefereixen el Tresor Español als bons patriòtics de la Generalitat
22/02/2012
20:37
Risc mínim. Aquesta és l'ordre que les famílies pudents catalanes han transmès a les seves family office, les firmes que gestionen els patrimonis d'empresaris i sagues acabalades. Prefereixen aventurar-se en les seves pròpies empreses i a més estan destinant el capital generat en èpoques de bonança per reduir deute i alleujar la manca de finançament extern.
En aquest terreny de joc, els encarregats de preservar el valor patrimonial de les grans fortunes proposen abans de res diversificació. Una cartera variada "és sinònim de seguretat", segons el director general d'Arcano, Iñigo Susaeta. D'aquesta manera, les preferències dels rics --paraula que no agrada en els family office-- catalans se centren en el deute sobirà de Noruega, Canadà i Alemanya.
"L'emissió de bons patriòtics va tenir una acceptació moderada". I és que si tracta de deute nacional, els grans inversors catalans prefereixen els bons del Tresor als de la Generalitat, encara que "a un màxim de sis mesos". "Ofereixen la rendibilitat prevista en els business plan, per la qual cosa no existeix la necessitat de destinar grans sumes a lletres a 10 anys amb el nivell d'incertesa que genera aquest termini", comenta Olegario Soldevila, també d'Arcano.
D'altra banda, el perfil d'aquesta tipologia d'inversor és sensible al sector tecnològic internacional. "Hi ha prou demanda en títols d'Apple i altres grans companyies nord-americanes". Planejar on i com destinar recursos respon a una estratègia que requereix primer d'amplis coneixements sobre l'inversor i els seus objectius per part del family office.
Proximitat
Encara que cada cas és individualitzat, el rendiment mitjà anual amb el que es donen per satisfets els catalans acabalats el compon la taxa d'inflació més 250 punts bàsics. Aquests nivells els permeten pagar el manteniment de les fortunes (propietats, per exemple), el pagament dels impostos derivats i fer créixer el valor.
Encara que l'immobiliari és el sector que més minusvalies està generant, les grans fortunes no li fan fàstic a Catalunya. "Sempre que sigui en zones prime, com el passeig de Gràcia. Invertir allà és igual a comprar bons alemanys, és totalment segur", descriu Soldevila. "Al final, el dinamisme d'aquests entorns depèn d'altres països a causa del turisme".
També ploren
Encara que han optat per posicions conservadores en l'últim lustre, l'evolució de la riquesa i de les estratègies que segueixen els grans noms acomodats a Catalunya trenca amb un dels tòpics de la crisi. Els rics occidentals no són més rics. El patrimoni, tant empresarial com financer, ha minvat considerablement des de 2007, segons Arcano, que gestiona 150 milions d'euros de 17 fortunes catalanes diferents.
En aquest terreny de joc, els encarregats de preservar el valor patrimonial de les grans fortunes proposen abans de res diversificació. Una cartera variada "és sinònim de seguretat", segons el director general d'Arcano, Iñigo Susaeta. D'aquesta manera, les preferències dels rics --paraula que no agrada en els family office-- catalans se centren en el deute sobirà de Noruega, Canadà i Alemanya.
"L'emissió de bons patriòtics va tenir una acceptació moderada". I és que si tracta de deute nacional, els grans inversors catalans prefereixen els bons del Tresor als de la Generalitat, encara que "a un màxim de sis mesos". "Ofereixen la rendibilitat prevista en els business plan, per la qual cosa no existeix la necessitat de destinar grans sumes a lletres a 10 anys amb el nivell d'incertesa que genera aquest termini", comenta Olegario Soldevila, també d'Arcano.
D'altra banda, el perfil d'aquesta tipologia d'inversor és sensible al sector tecnològic internacional. "Hi ha prou demanda en títols d'Apple i altres grans companyies nord-americanes". Planejar on i com destinar recursos respon a una estratègia que requereix primer d'amplis coneixements sobre l'inversor i els seus objectius per part del family office.
Proximitat
Encara que cada cas és individualitzat, el rendiment mitjà anual amb el que es donen per satisfets els catalans acabalats el compon la taxa d'inflació més 250 punts bàsics. Aquests nivells els permeten pagar el manteniment de les fortunes (propietats, per exemple), el pagament dels impostos derivats i fer créixer el valor.
Encara que l'immobiliari és el sector que més minusvalies està generant, les grans fortunes no li fan fàstic a Catalunya. "Sempre que sigui en zones prime, com el passeig de Gràcia. Invertir allà és igual a comprar bons alemanys, és totalment segur", descriu Soldevila. "Al final, el dinamisme d'aquests entorns depèn d'altres països a causa del turisme".
També ploren
Encara que han optat per posicions conservadores en l'últim lustre, l'evolució de la riquesa i de les estratègies que segueixen els grans noms acomodats a Catalunya trenca amb un dels tòpics de la crisi. Els rics occidentals no són més rics. El patrimoni, tant empresarial com financer, ha minvat considerablement des de 2007, segons Arcano, que gestiona 150 milions d'euros de 17 fortunes catalanes diferents.
