Inici
| Professionals |
Arantxa justifica amb llàgrimes davant l'opinió pública la batalla contra la seva família
Arantxa justifica amb llàgrimes davant l'opinió pública la batalla contra la seva família
La millor tennista espanyola de tots els temps evita elevar el to en els seus retrets a la seva família en la presentació del seu llibre en la qual no va voler contestar preguntes. Visiblement nerviosa, va reiterar que va intentar negociar amb la seva família abans de publicar el llibre i airejar la seva mala relació amb els seus pares
14/02/2012
14:06
Amb les mans tremoloses i veu trencada, Arancha Sánchez Vicario, la millor tennista de tots els temps, va patir per justificar la batalla legal que va fer pública per la pèrdua patrimonial que, segons ella, ha ocasionat la gestió del seu pare.
La que fa anys va ser una aguerrida tennista i no donava per perduda cap pilota, va haver de fer diverses pauses, va necessitar un got d'aigua i no va poder contenir el plor al final de la lectura del comunicat en què va tornar a retreure als seus pares que no hagin consentit el matrimoni amb el seu segon marit, l'empresari Pep Santacana.
El retrobament davant les càmeres de la tennista que havia perdut des de fa 10 anys el protagonisme en els mitjans de comunicació no va poder ser més difícil. Davant d'un centenar de periodistes va haver de justificar la decisió de ventilar els problemes econòmics amb la seva família.
"Pot algú pensar que jo no volia resoldre-ho per les bones i que quedés tot en família?", va justificar Arantxa en la presentació de la seva obra aquest dimarts a la Casa del Llibre. La declaració confirma una negociació que va tenir el seu advocat, Juan José Burgos, amb els representants legals del pare, a través de la qual Arantxa va exigir vuit milions d'euros perquè el conflicte no es fes públic, segons fonts pròximes a la negociació.
Menys llenya
Però en la intervenció pública, esperada des de fa dies pels mitjans, la tennista no va voler encendre encara més la polèmica per la querella que va interposar contra el seu pare per apropiació indeguda i administració deslleial. Finalment, no ha contestat a cap pregunta, decisió que li va costar alguns xiulets i protestes aïllades de part de l'aforament.
Els que esperaven més atacs i un nou capítol en el culebró dels Sánchez Vicario no van poder passar pàgina. Arantxa es va mantenir en els mateixos retrets, centrats en l'excessiu control dels pares que temien que el patrimoni de l'esportista s'esfumés amb algun caçafortunes. El que sí que va fer Arantxa és defensar al seu actual marit, a qui l'entorn dels pares acusa d'estar darrere de la demanda judicial i de la publicació del conflicte.
La tennista va assegurar que ella ja té la llibertat per decidir el que vol. "Sóc la mateixa persona de sempre, només que ja m'he cansat de fingir una relació que no existeix".
El final del xou
La presentació del llibre va començar amb una entrevista pactada. En ella, la tennista va abordar temes que no interessaven en excés als assistents: va dir que tenia una excel·lent relació amb Mónica Seles, que la seva fortalesa era la lluita a la pista per cada pilota i que no estranya gens ni mica la seva vida com a tennista professional.
Davant d'ella, un eixam de periodistes i fotògrafs esportius, econòmics i de la premsa del cor que es barallaven colze a colze pel millor angle de l'estrella del tennis. Al final del comunicat, quan no va poder contenir les llàgrimes, un grup d'amics va esclatar en aplaudiments. També es va aixecar el seu marit Pep Santacana que no va deixar de somriure davant una imatge de fons que va servir d'excusa per a tot el xou mediàtic: la portada del llibre.
La que fa anys va ser una aguerrida tennista i no donava per perduda cap pilota, va haver de fer diverses pauses, va necessitar un got d'aigua i no va poder contenir el plor al final de la lectura del comunicat en què va tornar a retreure als seus pares que no hagin consentit el matrimoni amb el seu segon marit, l'empresari Pep Santacana.
El retrobament davant les càmeres de la tennista que havia perdut des de fa 10 anys el protagonisme en els mitjans de comunicació no va poder ser més difícil. Davant d'un centenar de periodistes va haver de justificar la decisió de ventilar els problemes econòmics amb la seva família.
"Pot algú pensar que jo no volia resoldre-ho per les bones i que quedés tot en família?", va justificar Arantxa en la presentació de la seva obra aquest dimarts a la Casa del Llibre. La declaració confirma una negociació que va tenir el seu advocat, Juan José Burgos, amb els representants legals del pare, a través de la qual Arantxa va exigir vuit milions d'euros perquè el conflicte no es fes públic, segons fonts pròximes a la negociació.
Menys llenya
Però en la intervenció pública, esperada des de fa dies pels mitjans, la tennista no va voler encendre encara més la polèmica per la querella que va interposar contra el seu pare per apropiació indeguda i administració deslleial. Finalment, no ha contestat a cap pregunta, decisió que li va costar alguns xiulets i protestes aïllades de part de l'aforament.
Els que esperaven més atacs i un nou capítol en el culebró dels Sánchez Vicario no van poder passar pàgina. Arantxa es va mantenir en els mateixos retrets, centrats en l'excessiu control dels pares que temien que el patrimoni de l'esportista s'esfumés amb algun caçafortunes. El que sí que va fer Arantxa és defensar al seu actual marit, a qui l'entorn dels pares acusa d'estar darrere de la demanda judicial i de la publicació del conflicte.
La tennista va assegurar que ella ja té la llibertat per decidir el que vol. "Sóc la mateixa persona de sempre, només que ja m'he cansat de fingir una relació que no existeix".
El final del xou
La presentació del llibre va començar amb una entrevista pactada. En ella, la tennista va abordar temes que no interessaven en excés als assistents: va dir que tenia una excel·lent relació amb Mónica Seles, que la seva fortalesa era la lluita a la pista per cada pilota i que no estranya gens ni mica la seva vida com a tennista professional.
Davant d'ella, un eixam de periodistes i fotògrafs esportius, econòmics i de la premsa del cor que es barallaven colze a colze pel millor angle de l'estrella del tennis. Al final del comunicat, quan no va poder contenir les llàgrimes, un grup d'amics va esclatar en aplaudiments. També es va aixecar el seu marit Pep Santacana que no va deixar de somriure davant una imatge de fons que va servir d'excusa per a tot el xou mediàtic: la portada del llibre.
