Comença la guerra civil al PSC
La derrota de Carme Chacón donarà ales al corrent catalanista del PSC, que s'arma d'arguments per forçar un canvi de rumb en la recentment estrenada direcció de Pere Navarro
04/02/2012
19:24
El PSC s'enfonsa una mica més en el seu particular viacrucis iniciat amb el desallotjament de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona. A les derrotes electorals cal sumar ara la nova realitat que haurà d'assumir en el si del socialisme espanyol.
Després del fracàs congressual de Carme Chacón, el PSC ha quedat arraconat i pràcticament sense quotes d'influència en la nova direcció socialista que sorgirà del 38 congrés del PSOE.
Amb Rubalcaba, els socialistes han triat experiència i professionalitat, enfront d'una promesa incerta de futur. El PSOE ha donat la victòria al contrincant de Mariano Rajoy per tornar als gloriosos anys de Felipe González, i en aquest camí de tornada semblen no encaixar les propostes del PSC.
Ha estat l'últim gerro d'aigua freda per al projecte iniciat per José Montilla, heretat per Pere Navarro, i que transversalment compta amb l'incombustible José Zaragoza.
El nou marc dóna ales al catalanisme latent en el partit i que titubeja fins i tot amb la segregació.
Els exconsellers del tripartit Antoni Castells, Montserrat Tura i Ernest Maragall tenen una nova oportunitat per forçar la revisió de l'estratègia que no només ha portat al seu partit als majors fracassos electorals, sinó que ha estat incapaç d'imposar les seves tesis a Espanya malgrat el suport de l'altra gran federació socialista, l'andalusa.
'Maca, maca'
Carme Chacón, que era el principal actiu de l'actual PSC després dels resultats del 20N, s'enfronta a una tornada difícil. Per guanyar suports en la seva aposta pel PSOE, s'ha desmarcat de l'estratègia política cuinada al carrer Nicaragua.
El seu no, per exemple, al pacte fiscal, malgrat l'opinió favorable del grup parlamentari socialista, liderat per Joaquim Nadal, deixa ara a la candidata en una situació de delicada gestió si pretén continuar la seva carrera en clau catalana. Ara com ara, sembla difícil que Chacón fos recolzada com a candidata a la Generalitat.
A Chacón, de moment, només li queden els crits de "maca, maca" que els seus seguidors van corejar després de conèixer-se la victòria de Rubalcaba. El 38 congrés del PSOE no només mostra la divisió existent en el socialisme espanyol, sinó que a més podria estimular una catarsi en el seu partit germà, el PSC.
Roures, a veure-les venir
Ara com ara, calma tibant, no només a la seu barcelonina del PSC, sinó també a la torre Imagina. Des d'allà, Jaume Roures observa com la seva aposta política és enterrada per 22 sufragis de diferència.
El protector del magnat dels mitjans i també marit de Chacón, Miguel Barroso, perd, com la seva dona, pràcticament tota la influència que va atresorar en ple zapaterisme.
Es tracta d'un dany col·lateral i d'una batalla més perduda per Roures en la seva guerra mediàtica contra el grup Prisa, considerat proper a Rubalcaba.
Després del fracàs congressual de Carme Chacón, el PSC ha quedat arraconat i pràcticament sense quotes d'influència en la nova direcció socialista que sorgirà del 38 congrés del PSOE.
Amb Rubalcaba, els socialistes han triat experiència i professionalitat, enfront d'una promesa incerta de futur. El PSOE ha donat la victòria al contrincant de Mariano Rajoy per tornar als gloriosos anys de Felipe González, i en aquest camí de tornada semblen no encaixar les propostes del PSC.
Ha estat l'últim gerro d'aigua freda per al projecte iniciat per José Montilla, heretat per Pere Navarro, i que transversalment compta amb l'incombustible José Zaragoza.
El nou marc dóna ales al catalanisme latent en el partit i que titubeja fins i tot amb la segregació.
Els exconsellers del tripartit Antoni Castells, Montserrat Tura i Ernest Maragall tenen una nova oportunitat per forçar la revisió de l'estratègia que no només ha portat al seu partit als majors fracassos electorals, sinó que ha estat incapaç d'imposar les seves tesis a Espanya malgrat el suport de l'altra gran federació socialista, l'andalusa.
'Maca, maca'
Carme Chacón, que era el principal actiu de l'actual PSC després dels resultats del 20N, s'enfronta a una tornada difícil. Per guanyar suports en la seva aposta pel PSOE, s'ha desmarcat de l'estratègia política cuinada al carrer Nicaragua.
El seu no, per exemple, al pacte fiscal, malgrat l'opinió favorable del grup parlamentari socialista, liderat per Joaquim Nadal, deixa ara a la candidata en una situació de delicada gestió si pretén continuar la seva carrera en clau catalana. Ara com ara, sembla difícil que Chacón fos recolzada com a candidata a la Generalitat.
A Chacón, de moment, només li queden els crits de "maca, maca" que els seus seguidors van corejar després de conèixer-se la victòria de Rubalcaba. El 38 congrés del PSOE no només mostra la divisió existent en el socialisme espanyol, sinó que a més podria estimular una catarsi en el seu partit germà, el PSC.
Roures, a veure-les venir
Ara com ara, calma tibant, no només a la seu barcelonina del PSC, sinó també a la torre Imagina. Des d'allà, Jaume Roures observa com la seva aposta política és enterrada per 22 sufragis de diferència.
El protector del magnat dels mitjans i també marit de Chacón, Miguel Barroso, perd, com la seva dona, pràcticament tota la influència que va atresorar en ple zapaterisme.
Es tracta d'un dany col·lateral i d'una batalla més perduda per Roures en la seva guerra mediàtica contra el grup Prisa, considerat proper a Rubalcaba.
