El 35% del totxo que el Banc de València havia "distret" és ilíquid
17/02/2012 13:12
Presentades divendres passat al tancament del mercat, els comptes del Banc de València van passar una miqueta desapercebudes. Però, a part dels 901 milions d'euros de pèrdues declarats al final del tercer trimestre del passat, algunes dades, ara exposades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) –administrador de l'entitat des que el Banc d'Espanya la intervingués el passat 21 de novembre–, algunes argúcies comptables portades per l'equip dirigit per José Luis Olives són de jutjat de guàrdia.
No resulta normal que, de la nit al dia, apareguin més de 2.000 milions de crèdits atorgats en el seu moment per a la promoció i construcció immobiliària, i tampoc ho és que 700 d'aquests milions, entorn del 35% d'aquests nous crèdits distrets, estiguin classificats com no urbanitzats. Són actius ilíquids ja que, donada l'actual situació del mercat, semblen abocats a no poder desenvolupar-se en molt temps –potser mai– i la seva venda alternativa passaria per assumir unes pèrdues del 90%, si no més.
Com és possible que en només tres mesos s'incrementi el crèdit al totxo un 40%? La variació obeeix simplement a, com comenten els nous administradors del Frob, "reclassificacions de contractes que, abans, atenent a la seva finalitat, es classificaven en sectors diferents a la promoció immobiliària, i que, ara, s'han classificat com a risc vinculat a la promoció". En definitiva, que per reduir l'abast de la seva exposició immobiliària real, tenien computats aquests crèdits al maó en altres activitats. Al·lucinant.
Una altra dada aflorada en només un trimestre fa referència als 1.000 milions d'euros nous de crèdits als promotors sense garantia hipotecària que els recolzin, és a dir, atorgats amb el suport de béns personals o un altre tipus de garanties personals.
Amb la nova realitat comptable, la que es trobaria l'entitat que es quedi amb el Banc de València després del procés de venda anunciat pel Banc d'Espanya, pansa per assumir un saldo viu de crèdit amb finalitat immobiliària que, a 30 de setembre –caldrà esperar a les dades del tancament de l'exercici per conèixer la situació amb més exactitud–, s'eleva a 5.252 milions d'euros. Quantitat realment alta per a una entitat d'aquesta grandària. I això no és el pitjor. El pitjor és que el 71% està en risc, amb 1.599 qualificats com a dubtosos i 1.158 com subestàndard. Crèdits sol coberts en un 25% amb els 684 milions, als que cal sumar 25 milions del fons genèric.
La recentment creada Pro Banc València, Associació per la Defensa dels Accionistes del Banc de València, presidida per Vicente Simó, veu la situació de l'entitat d'una altra manera. Escombren cap a casa i per això asseguren que l'evolució del negoci és positiva, amb uns recursos propis de 410 milions i uns ingressos típics de 237 milions d'euros, un 40% superior respecte al tancament del primer semestre. I atribueixen exclusivament les dades comptables negatius a les "extraordinàriament elevades provisions realitzades pels actuals administradors".
No resulta normal que, de la nit al dia, apareguin més de 2.000 milions de crèdits atorgats en el seu moment per a la promoció i construcció immobiliària, i tampoc ho és que 700 d'aquests milions, entorn del 35% d'aquests nous crèdits distrets, estiguin classificats com no urbanitzats. Són actius ilíquids ja que, donada l'actual situació del mercat, semblen abocats a no poder desenvolupar-se en molt temps –potser mai– i la seva venda alternativa passaria per assumir unes pèrdues del 90%, si no més.
Com és possible que en només tres mesos s'incrementi el crèdit al totxo un 40%? La variació obeeix simplement a, com comenten els nous administradors del Frob, "reclassificacions de contractes que, abans, atenent a la seva finalitat, es classificaven en sectors diferents a la promoció immobiliària, i que, ara, s'han classificat com a risc vinculat a la promoció". En definitiva, que per reduir l'abast de la seva exposició immobiliària real, tenien computats aquests crèdits al maó en altres activitats. Al·lucinant.
Una altra dada aflorada en només un trimestre fa referència als 1.000 milions d'euros nous de crèdits als promotors sense garantia hipotecària que els recolzin, és a dir, atorgats amb el suport de béns personals o un altre tipus de garanties personals.
Amb la nova realitat comptable, la que es trobaria l'entitat que es quedi amb el Banc de València després del procés de venda anunciat pel Banc d'Espanya, pansa per assumir un saldo viu de crèdit amb finalitat immobiliària que, a 30 de setembre –caldrà esperar a les dades del tancament de l'exercici per conèixer la situació amb més exactitud–, s'eleva a 5.252 milions d'euros. Quantitat realment alta per a una entitat d'aquesta grandària. I això no és el pitjor. El pitjor és que el 71% està en risc, amb 1.599 qualificats com a dubtosos i 1.158 com subestàndard. Crèdits sol coberts en un 25% amb els 684 milions, als que cal sumar 25 milions del fons genèric.
La recentment creada Pro Banc València, Associació per la Defensa dels Accionistes del Banc de València, presidida per Vicente Simó, veu la situació de l'entitat d'una altra manera. Escombren cap a casa i per això asseguren que l'evolució del negoci és positiva, amb uns recursos propis de 410 milions i uns ingressos típics de 237 milions d'euros, un 40% superior respecte al tancament del primer semestre. I atribueixen exclusivament les dades comptables negatius a les "extraordinàriament elevades provisions realitzades pels actuals administradors".
Comentaris
