El metall català persegueix un conveni autonòmic
CCOO i UGT compleixen el seu objectiu i donen forma a una comissió negociadora per abordar el futur marc laboral al costat de la Unió Metal·lúrgica
21/02/2012
19:56
Uns 25 quilòmetres separen els municipis d'Igualada (Barcelona) i Sant Guim de Freixenet (Lleida), però aquesta distància és suficient perquè la diferència salarial entre un treballador del metall amb la mateixa ocupació arribi als 4.000 euros anuals, ja que estan subjectes a diferents convenis. Des de fa anys CCOO i UGT denuncien la disfunció i busquen homogeneïtzar les condicions dels treballadors.
Finalment, aquest dimarts han fet un pas endavant molt important en aquesta direcció al constituir una comissió negociadora per aconseguir un conveni autonòmic al costat de la Unió Metal·lúrgica de Catalunya (UMC), integrada per les quatre patronals provincials: Apemta, Tarragona; Fegmetall, Girona; Femel, Lleida; i UPM, Barcelona. "No hem posat data final, ja que la negociació és molt complexa", explica el responsable de la Federació del Metall a UGT, José Antonio Pasadas.
De fet, reconeix que "ja ha estat dur aconseguir el consens per engegar la comissió negociadora", que es constituirà oficialment en dues setmanes. Fins i tot ha propiciat discrepàncies dins de la mateixa patronal. Femel de Lleida encara no ha ratificat el procés i es queda, de moment, fora del pacte. Representa el 4% de les empreses del metall a Catalunya.
Moderació salarial
En un comunicat, la UMC també destaca que les parts han desbloquejat l'increment salarial per als convenis el 2012. S'ha fixat en el 2%, per sota de la xifra recollida en les taules provincials. Segons el president de la patronal, es tracta d'una "demostració de responsabilitat per part de tots en un moment com l'actual".
Els representants dels treballadors comenten que barallaran per incrementar les condicions socials dels treballadors. A més del salari, també hi ha diferències en les hores anuals que es fixen en cada regulació provincial. Des de les 1.769 hores que es treballen a Lleida fins a les 1.742 de Girona.
D'altra banda, el secretari general de la federació d'Indústria a CCOO, Javier Pacheco, posa en relleu el "missatge que llancem al legislador: qui coneix l'àmbit de les negociacions som els agents socials". Una reflexió que, segons la seva valoració, els governs haurien de prendre nota abans de regular en aquest sentit.
Finalment, aquest dimarts han fet un pas endavant molt important en aquesta direcció al constituir una comissió negociadora per aconseguir un conveni autonòmic al costat de la Unió Metal·lúrgica de Catalunya (UMC), integrada per les quatre patronals provincials: Apemta, Tarragona; Fegmetall, Girona; Femel, Lleida; i UPM, Barcelona. "No hem posat data final, ja que la negociació és molt complexa", explica el responsable de la Federació del Metall a UGT, José Antonio Pasadas.
De fet, reconeix que "ja ha estat dur aconseguir el consens per engegar la comissió negociadora", que es constituirà oficialment en dues setmanes. Fins i tot ha propiciat discrepàncies dins de la mateixa patronal. Femel de Lleida encara no ha ratificat el procés i es queda, de moment, fora del pacte. Representa el 4% de les empreses del metall a Catalunya.
Moderació salarial
En un comunicat, la UMC també destaca que les parts han desbloquejat l'increment salarial per als convenis el 2012. S'ha fixat en el 2%, per sota de la xifra recollida en les taules provincials. Segons el president de la patronal, es tracta d'una "demostració de responsabilitat per part de tots en un moment com l'actual".
Els representants dels treballadors comenten que barallaran per incrementar les condicions socials dels treballadors. A més del salari, també hi ha diferències en les hores anuals que es fixen en cada regulació provincial. Des de les 1.769 hores que es treballen a Lleida fins a les 1.742 de Girona.
D'altra banda, el secretari general de la federació d'Indústria a CCOO, Javier Pacheco, posa en relleu el "missatge que llancem al legislador: qui coneix l'àmbit de les negociacions som els agents socials". Una reflexió que, segons la seva valoració, els governs haurien de prendre nota abans de regular en aquest sentit.
