La 'tisorada De Guindos': 1,25 milions a Todó i 660.000 euros a Mestre
Dur cop salarial també per al president de Bankia, Rodrigo Rato, que perdrà més d'1,7 milions d'euros anuals
03/02/2012
19:07
El Govern ha passat amb decisió la tisora al sou dels directius i consellers de les caixes ajudades i intervingudes. Es fixa com a límit màxim de retribució anual 600.000 euros en les caixes ajudades i 300.000 per a les intervingudes.
En l'àmbit català, el cop als emoluents dels seus principals directius és d'envergadura. El president executiu de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, veurà reduïda la seva retribució d'1,55 milions a 300.000 euros, és a dir en 1,250 milions. El director general d'Unnim, Jordi Mestre, de 960.000 a 300.000, la qual cosa suposa perdre 660.000 euros a l'any.
La mesura també suposa un dur cop per al president de Bankia, exministre d'Economia i mentor de Luis de Guindos, Rodrigo Rato, que perdrà més d'1,7 milions d'euros anuals.
Només la seva la retribució fixa era de 2,3 milions, i cal sumar-li el variable, que roman ocult, però que el Govern ha decidit bloquejar durant tres anys. Ho farà també amb el bonus de tots els consellers i alts directius de les entitats afectades.
José Luis Olives, president de la valenciana Bancaixa, entitat integrada a Bankia, que cobrava 1,6 milions, perd un milió.
Les retallades arriben també per al president de Banca Cívica, Antonio Pulido, i el seu vicepresident, Enrique Goñi, que van reconèixer una retribució de 900.000 euros, per la qual cosa perden un terç de la mateixa. Per la seva banda, el president de la intervinguda Novagalicia Banc, José María Castellano, que percep 899.290 euros a l'any, es queda en els citats 300.000, igual que el seu conseller delegat, César González Bueno, que rebia fins ara 891.000 euros anuals.
Retallada mitjana d'entre el 65% i el 75%
En conjunt, la retallada salarial als bancs que han rebut préstecs públics és del 65% sobre la mitjana de les retribucions existents prèviament per als primers executius i del 67% per als presidents. En el cas de les entitats intervingudes, l'ajust mitjà és del 75%.
La nova limitació retributiva s'inclou en el Reial decret Llei de Sanejament del Sector Financer que ha aprovat el Consell de Ministres. La nova norma estableix també límits per als consellers no executius, que en les entitats intervingudes podran percebre un màxim de 50.000 euros, incloent les dietes i tots els altres conceptes, i en les ajudades, 100.000.
La decisió sobre els bonus en les entitats ajudades es podrà revisar d'aquí a tres anys, en funció dels objectius de sanejament aconseguits. Segons el ministre, d'aquesta forma s'assegura un tracte objectiu i just a aquells executius que han arribat a aquestes caixes per reflotar-les i que aconsegueixin complir amb aquesta tasca.
De Guindos ha contextualitzat jurídicament aquestes mesures en els límits que s'han anat posant a tot el món a les retribucions dels banquers. Les normes espanyoles van traslladar fa mesos la directiva europea, establint limitacions per a aquells directius de caixes que hagin rebut ajudes i encara no les hagin retornat. Així mateix, en 2011 s'ha donat al Banc d'Espanya la facultat de limitar les remuneracions totals d'aquests directius.
En l'informe sobre retribucions que ha elaborat el Banc d'Espanya per al Govern es posa de manifest que "el grau de compliment d'aquests objectius és mitjà o baix", ha afirmat De Guindos, que ha recordat també que el regulador era l'encarregat de vigilar a les entitats.
Així i tot el ministre no ha volgut entrar en polèmiques sobre la gestió de Miguel Ángel Fernández Ordoñez al capdavant del supervisor, i ha negat amb aquesta afirmació fos un retret. "El Govern no retreu, actua", ha afirmat.
També ha assegurat que es buscarà la màxima transparència sobre aquestes remuneracions. Encara que, no ha aclarit què farà l'Executiu per evitar que alguns directius (hi ha un centenar d'ells) no facin públics els seus sous emparant-se a la llei de protecció de dades.
Reducció dels òrgans de les caixes
El ministre també ha informat que el Reial decret ha establert que les caixes que no duen a terme activitat financera, és a dir gairebé totes ja que s'han transformat en bancs, només tindran assemblea general i consell d'administració per abaratir costos. Ha recordat que gairebé totes les caixes s'han transformat en bancs, així que l'estructura organitzativa que tenien abans d'aquesta transformació resulta avui massa gran.
Caixa Penedès ja ha iniciat els plans de reducció del nombre de consellers. La resta de franquícies --Unnim, CatalunyaCaixa i La Caixa-- encara tenen tot el treball per fer per adaptar la grandària d'aquest òrgan de govern als nous requeriments legals.
En l'àmbit català, el cop als emoluents dels seus principals directius és d'envergadura. El president executiu de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, veurà reduïda la seva retribució d'1,55 milions a 300.000 euros, és a dir en 1,250 milions. El director general d'Unnim, Jordi Mestre, de 960.000 a 300.000, la qual cosa suposa perdre 660.000 euros a l'any.
La mesura també suposa un dur cop per al president de Bankia, exministre d'Economia i mentor de Luis de Guindos, Rodrigo Rato, que perdrà més d'1,7 milions d'euros anuals.
Només la seva la retribució fixa era de 2,3 milions, i cal sumar-li el variable, que roman ocult, però que el Govern ha decidit bloquejar durant tres anys. Ho farà també amb el bonus de tots els consellers i alts directius de les entitats afectades.
José Luis Olives, president de la valenciana Bancaixa, entitat integrada a Bankia, que cobrava 1,6 milions, perd un milió.
Les retallades arriben també per al president de Banca Cívica, Antonio Pulido, i el seu vicepresident, Enrique Goñi, que van reconèixer una retribució de 900.000 euros, per la qual cosa perden un terç de la mateixa. Per la seva banda, el president de la intervinguda Novagalicia Banc, José María Castellano, que percep 899.290 euros a l'any, es queda en els citats 300.000, igual que el seu conseller delegat, César González Bueno, que rebia fins ara 891.000 euros anuals.
Retallada mitjana d'entre el 65% i el 75%
En conjunt, la retallada salarial als bancs que han rebut préstecs públics és del 65% sobre la mitjana de les retribucions existents prèviament per als primers executius i del 67% per als presidents. En el cas de les entitats intervingudes, l'ajust mitjà és del 75%.
La nova limitació retributiva s'inclou en el Reial decret Llei de Sanejament del Sector Financer que ha aprovat el Consell de Ministres. La nova norma estableix també límits per als consellers no executius, que en les entitats intervingudes podran percebre un màxim de 50.000 euros, incloent les dietes i tots els altres conceptes, i en les ajudades, 100.000.
La decisió sobre els bonus en les entitats ajudades es podrà revisar d'aquí a tres anys, en funció dels objectius de sanejament aconseguits. Segons el ministre, d'aquesta forma s'assegura un tracte objectiu i just a aquells executius que han arribat a aquestes caixes per reflotar-les i que aconsegueixin complir amb aquesta tasca.
De Guindos ha contextualitzat jurídicament aquestes mesures en els límits que s'han anat posant a tot el món a les retribucions dels banquers. Les normes espanyoles van traslladar fa mesos la directiva europea, establint limitacions per a aquells directius de caixes que hagin rebut ajudes i encara no les hagin retornat. Així mateix, en 2011 s'ha donat al Banc d'Espanya la facultat de limitar les remuneracions totals d'aquests directius.
En l'informe sobre retribucions que ha elaborat el Banc d'Espanya per al Govern es posa de manifest que "el grau de compliment d'aquests objectius és mitjà o baix", ha afirmat De Guindos, que ha recordat també que el regulador era l'encarregat de vigilar a les entitats.
Així i tot el ministre no ha volgut entrar en polèmiques sobre la gestió de Miguel Ángel Fernández Ordoñez al capdavant del supervisor, i ha negat amb aquesta afirmació fos un retret. "El Govern no retreu, actua", ha afirmat.
També ha assegurat que es buscarà la màxima transparència sobre aquestes remuneracions. Encara que, no ha aclarit què farà l'Executiu per evitar que alguns directius (hi ha un centenar d'ells) no facin públics els seus sous emparant-se a la llei de protecció de dades.
Reducció dels òrgans de les caixes
El ministre també ha informat que el Reial decret ha establert que les caixes que no duen a terme activitat financera, és a dir gairebé totes ja que s'han transformat en bancs, només tindran assemblea general i consell d'administració per abaratir costos. Ha recordat que gairebé totes les caixes s'han transformat en bancs, així que l'estructura organitzativa que tenien abans d'aquesta transformació resulta avui massa gran.
Caixa Penedès ja ha iniciat els plans de reducció del nombre de consellers. La resta de franquícies --Unnim, CatalunyaCaixa i La Caixa-- encara tenen tot el treball per fer per adaptar la grandària d'aquest òrgan de govern als nous requeriments legals.
