Gas Natural Fenosa reclama a Rajoy la solució definitiva al dèficit de tarifa
Villaseca desmenteix que el Govern hagi plantejat una quita del deute acumulat amb les energètiques en els últims 10 anys per contenir la factura elèctrica i s'aparta de qualsevol solució que vagi en contra del compte d'explotació
21/02/2012
14:31
L'activitat internacional, les sinergies de la fusió (750 milions) i la caiguda de les inversions (-8,9%) han salvat el benefici de Gas Natural Fenosa, de 1.325 milions d'euros (+10,3%). Encara que ha estat "un any bo", el conseller delegat, Rafael Villaseca, ha trigat només un parell de minuts en recordar, durant la presentació del balanç, que l'Estat els deu 1.000 milions pel dèficit de tarifa.
"És, sens dubte, el problema més rellevant del sector encara que confiem que el Govern el solucionarà definitivament", ha dit. Respecte a la rumorología que apunta a que Mariano Rajoy pretén negociar una quita amb les elèctriques de fins el 50%, Villaseca ha estat taxatiu: "No tenim cap informació". D'altra banda, "la quita és una figura jurídica perfectament reglada i no creiem que sigui aplicable en aquest cas".
Però més enllà del soroll ambiental, la música legislativa sona bé en la companyia catalano-gallega. La moratòria de les primes en renovables decidida el gener pel Govern "va pel bon camí, encara que els efectes del Reial decret, no s'apreciaran fins el 2014". No acceptaran, no obstant això, propostes que posin en risc els comptes d'explotació, com una possible taxa extraordinària a les elèctriques. Gas Natural Fenosa "ni decidirà, ni promourà, ni es beneficia del dèficit de tarifa".
Factures més transparents
Villaseca té la seva pròpia recepta per "resoldre el problema" causat per la diferència entre els costos de producció i el preu de l'energia que es paga a la factura. La multinacional espanyola vol que Rajoy pugi les tarifes d'accés i que segueixin reduint-se les primes a renovables. A més, "cal fer més transparent la factures perquè el consumidor sàpiga què és el que s'està pagant exactament". Les subvencions al carbó i a altres fonts energètiques o les primes de transportabilitat a les illes encareixen el rebut el doble, sosté Villaseca.
El dèficit de tarifa té una relació directa amb les subvencions a les noves energies per a Gas Natural Fenosa. Entre 2004 i 2010, segons les seves xifres, va créixer el 300%. "Es va prevaler fortament les renovables sense que es traslladés a la factura". El problema s'agreujarà a causa que el mix energètic tendeix a reduir les fonts barates i a potenciar les més cares, "com la solar que costa més de 300 euros per megavat", contra els 54 euros de les convencionals. El 2014 la bola de neu creixerà en 1.000 milions més, segons les previsions manejades.
El salvavides del gas
Entrant en els nombres de la firma relatius a l'últim exercici, Villaseca ha reconegut que ha estat el gas qui ha tirat del carro. Les vendes internacionals de la matèria van créixer el 30%, "el gas natural s'ha convertit en un element clau per a l'energia mundial".
L'energètica espanyola també pot presentar als seus accionistes la forta reducció del deute (10%) a causa de la generació positiva de flux de caixa, la venda d'actius, i els pagaments parcials del dèficit de tarifa (528 milions). El fet de que el 96% dels accionistes optessin pel pagament en espècie del dividend de 2010 va permetre, a més, l'estalvi de 400 milions en caixa.
Aquest any, els accionistes tindran l'opció de cobrar en espècies el dividend derivat de l'exercici. Cada títol es prevaldrà amb 0,86 euros, el 7% més per acció respecte el 2010. En conjunt es destinaran pràcticament 821 milions a aquest concepte.
"És, sens dubte, el problema més rellevant del sector encara que confiem que el Govern el solucionarà definitivament", ha dit. Respecte a la rumorología que apunta a que Mariano Rajoy pretén negociar una quita amb les elèctriques de fins el 50%, Villaseca ha estat taxatiu: "No tenim cap informació". D'altra banda, "la quita és una figura jurídica perfectament reglada i no creiem que sigui aplicable en aquest cas".
Però més enllà del soroll ambiental, la música legislativa sona bé en la companyia catalano-gallega. La moratòria de les primes en renovables decidida el gener pel Govern "va pel bon camí, encara que els efectes del Reial decret, no s'apreciaran fins el 2014". No acceptaran, no obstant això, propostes que posin en risc els comptes d'explotació, com una possible taxa extraordinària a les elèctriques. Gas Natural Fenosa "ni decidirà, ni promourà, ni es beneficia del dèficit de tarifa".
Factures més transparents
Villaseca té la seva pròpia recepta per "resoldre el problema" causat per la diferència entre els costos de producció i el preu de l'energia que es paga a la factura. La multinacional espanyola vol que Rajoy pugi les tarifes d'accés i que segueixin reduint-se les primes a renovables. A més, "cal fer més transparent la factures perquè el consumidor sàpiga què és el que s'està pagant exactament". Les subvencions al carbó i a altres fonts energètiques o les primes de transportabilitat a les illes encareixen el rebut el doble, sosté Villaseca.
El dèficit de tarifa té una relació directa amb les subvencions a les noves energies per a Gas Natural Fenosa. Entre 2004 i 2010, segons les seves xifres, va créixer el 300%. "Es va prevaler fortament les renovables sense que es traslladés a la factura". El problema s'agreujarà a causa que el mix energètic tendeix a reduir les fonts barates i a potenciar les més cares, "com la solar que costa més de 300 euros per megavat", contra els 54 euros de les convencionals. El 2014 la bola de neu creixerà en 1.000 milions més, segons les previsions manejades.
El salvavides del gas
Entrant en els nombres de la firma relatius a l'últim exercici, Villaseca ha reconegut que ha estat el gas qui ha tirat del carro. Les vendes internacionals de la matèria van créixer el 30%, "el gas natural s'ha convertit en un element clau per a l'energia mundial".
L'energètica espanyola també pot presentar als seus accionistes la forta reducció del deute (10%) a causa de la generació positiva de flux de caixa, la venda d'actius, i els pagaments parcials del dèficit de tarifa (528 milions). El fet de que el 96% dels accionistes optessin pel pagament en espècie del dividend de 2010 va permetre, a més, l'estalvi de 400 milions en caixa.
Aquest any, els accionistes tindran l'opció de cobrar en espècies el dividend derivat de l'exercici. Cada títol es prevaldrà amb 0,86 euros, el 7% més per acció respecte el 2010. En conjunt es destinaran pràcticament 821 milions a aquest concepte.
