L'amic Facebook
Més de 15 milions d'espanyols tenim un perfil a Facebook. Això significa que un de cada tres estem afiliats a la xarxa social amb més èxit del món. Som quatre vegades més que els compradors de diaris i el 60% dels usuaris d'Internet a Espanya.
Segons les dades de la companyia, creada fa tan sol vuit anys per un noi de 20, el nord-americà Mark Zuckerberg, prop de 800 milions de persones al món fan amics i es relacionen amb ells a través de la plataforma Facebook. El nostre país és el número 15 en el ránking de seguidors de la xarxa, que té un perfil de consumidor idoni per a la publicitat. Gaudeix de l'aquiescència per igual entre homes i dones i el seu target majoritari és entre les classes mitjanes i en edats compreses entre els 25 i els 55 anys.
Els quasi 100.000 milions de dòlars als quals aspira la companyia quan quedi fixada la seva valoració per a la sortida a borsa (OPV), representaria un multiplicador superior a 100 vegades el benefici que ha obtingut en l'últim any. Alguna cosa impensable per a qualsevol altre tipus de negoci. Per fer-nos una idea de l'hipotètic preu de Facebook, amb els diners de la seva venda podria finançar totes les despeses d'una comunitat autònoma com Catalunya durant una mica més de tres anys. No està malament, gens malament.
El fet de que es parli d'aquestes xifres tan aparentment desorbitades, només es justifica per l'espectacular creixement de la xarxa social any rere any. En aquest exercici, gairebé doblarà els beneficis. El número d'usuaris ha augmentat en l'últim any una mica més del 45%. Tampoc hi ha moltes empreses que puguin, ni tant sols aproximar-se, a aquestes ràtios. I menys en els temps que corren.
Zuckerberg i els seus accionistes es reservaran els drets polítics de les accions de la companyia i, per tant, el govern de la mateixa. Els que inverteixin en la major OPV de la borsa americana, els gairebé 5.000 milions de dòlars que es pretén recaptar, seran mers amics que podran teclejar en el botó de m'agrada i potser en el seu mur aparegui cada any un missatge convidant-los a participar en uns suculents dividends. No sembla que hi hagi oportunitats a curt termini a la xarxa, tan interessants com arriscades.
Segons les dades de la companyia, creada fa tan sol vuit anys per un noi de 20, el nord-americà Mark Zuckerberg, prop de 800 milions de persones al món fan amics i es relacionen amb ells a través de la plataforma Facebook. El nostre país és el número 15 en el ránking de seguidors de la xarxa, que té un perfil de consumidor idoni per a la publicitat. Gaudeix de l'aquiescència per igual entre homes i dones i el seu target majoritari és entre les classes mitjanes i en edats compreses entre els 25 i els 55 anys.
Els quasi 100.000 milions de dòlars als quals aspira la companyia quan quedi fixada la seva valoració per a la sortida a borsa (OPV), representaria un multiplicador superior a 100 vegades el benefici que ha obtingut en l'últim any. Alguna cosa impensable per a qualsevol altre tipus de negoci. Per fer-nos una idea de l'hipotètic preu de Facebook, amb els diners de la seva venda podria finançar totes les despeses d'una comunitat autònoma com Catalunya durant una mica més de tres anys. No està malament, gens malament.
El fet de que es parli d'aquestes xifres tan aparentment desorbitades, només es justifica per l'espectacular creixement de la xarxa social any rere any. En aquest exercici, gairebé doblarà els beneficis. El número d'usuaris ha augmentat en l'últim any una mica més del 45%. Tampoc hi ha moltes empreses que puguin, ni tant sols aproximar-se, a aquestes ràtios. I menys en els temps que corren.
Zuckerberg i els seus accionistes es reservaran els drets polítics de les accions de la companyia i, per tant, el govern de la mateixa. Els que inverteixin en la major OPV de la borsa americana, els gairebé 5.000 milions de dòlars que es pretén recaptar, seran mers amics que podran teclejar en el botó de m'agrada i potser en el seu mur aparegui cada any un missatge convidant-los a participar en uns suculents dividends. No sembla que hi hagi oportunitats a curt termini a la xarxa, tan interessants com arriscades.
Comentaris
