La política industrial a Catalunya
20/02/2012 17:28
El passat 14 de febrer de 2012 el govern de Catalunya va aprovar el Pla d’Actuacions Industrials i Empresarials (PAIE) 2012-2014. No em consta que hagi estat derogat el Pla de Política Industrial de Catalunya (PPIC) 2010-2020 que va ser aprovat també pel govern de Catalunya el 8 de juny de 2010. En cas que aquest últim continuï vigent hauríem de suposar que el PAIE seria coherent amb el PPIC. Tanmateix, en la meva opinió hi ha dubtes raonables de que sigui així. Més encara, si parlem de forma estricta i correcta, el PAIE té poc a veure amb el que avui, tant a la Comissió Europea i als països europeus, i al món en general, com en els ambients acadèmics s’entén per política industrial, que és una cosa molt més àmplia que un conjunt de pures i simples actuacions.
De fet, el PAIE si que és un conjunt, agrupat i ordenat, d’actuacions industrials i empresarials però no és un pla (tot i que aquesta paraula s’utilitzi repetidament en els seus textos, crec que de forma inadequada). I molt menys un pla de política industrial, que ha d’incloure altres actuacions, a més de les estrictament industrials i empresarials (tal com feia el PPIC), que són molt importants, imprescindibles, per a millorar les avantatges competitives de les empreses i de la indústria en el seu conjunt: com ara les actuacions en l’entorn de les empreses, des de les infraestructures, l’energia, les telecomunicacions, el sòl industrial, l’educació i la formació del capital humà, el medi ambient, etc.. I no és en absolut un pla per al període 2012-2014 ja que només preveu el que es pensa gastar al 2012.
No hi pot haver un pla per a la indústria i les empreses del país sense uns objectius estratègics quantificats que facin referència, en el període de vigència del pla, com a mínim a l’evolució d’unes quantes variables estratègiques com ara el pes de la indústria/nova indústria en el PIB, la productivitat, les despeses en R+D, les patents o la quota d’exportació en el mercat mundial. I en el PAIE no hi són. Hi ha com a molt alguns objectius operatius (estructurals en diu el document) per a algunes de les actuacions que es proposen, i únicament de les relatives a innovació, internacionalització i captació d’inversions.
Aquestes actuacions són, com és lògic, les més importants del PAIE i se les anomena, crec que de forma abusiva “plans estructurals”. Però hi ha també “plans instrumentals”, “plans tractors” i “plans de manteniment” (a vegades se’n diu només “polítiques de manteniment”). Molts “plans” que embolcallen, però, el que hi ha realment què són múltiples actuacions molt concretes, com ara per exemple, “Reestructuració de la xarxa de Centres de Promoció de Negocis (CPN)” o “Incentius fiscals a la creació d’empreses”. Això si agrupades i ordenades.
Qualsevol pla ha de preveure els recursos financers que es dedicaran a fer-lo efectiu. Com ja hem dit abans, el PAIE 2012-2014 només inclou el pressupost per l’any 2012 i, per tant, difícilment el podem considerar un pla. Concretament, i tenint en compte que només inclou les actuacions estrictament industrials i empresarials, preveu una despesa de 205 milions de euros. Com a punt de referència podem dir que el PPIC 2010-2020, que considerava també altres despeses corresponents a l’entorn i els factors de producció que són imprescindibles per aconseguir unes empreses i una indústria competitives, preveia que per aconseguir els seus objectius i en el primer quinquenni (2011-2015) havia de gastar més de 2.990 milions d’euros anuals.
Algú dirà que això és massa però en aquell moment es va calcular, partida per partida, que el pressupost del 2010 ja preveia una despesa de més de 2.600 milions de euros en política industrial i empresarial considerada d’aquesta forma àmplia, però avui internacionalment reconeguda. Però agafem un punt de referència extern a Catalunya: la política industrial i empresarial a Euzkadi. El “Plan de Competitividad Empresarial 2010-2013” (utilitzant la terminologia de Michael Porter però perfectament equiparable al nostre PPIC 2010-2020) preveu en el període esmentat una despesa anual mitja de més de 2.900 milions de euros per a millorar la competitivitat de les empreses i la indústria d’Euzkadi. I la importància de la seva economia, la seva indústria i les seves empreses és considerablement inferior que la de Catalunya.
Anem una mica més enllà: si només consideréssim les despeses estrictament en actuacions industrials i empresarials com en el PAIE, a Euzkadi el pressupost anual seria de 321 milions de euros i a partir del PIPC seria de 550 milions de euros. Partim d’una situació de crisi profunda de les finances públiques a Catalunya avui i si suposem que en aquest àmbit també cal fer retallades -cosa que no comparteixo si volem tenir futur econòmic amb un model sòlid i sostenible-, la pregunta és: fins als 205 milions de euros que preveu el PAIE pel 2012?. Sembla una mica excessiu.
Voldria acabar amb dos comentaris molt ràpids. Primer, excepte en el cas d’una patronal en que el seu president li va preguntar directament al President Mas que passava amb el Pla de política industrial no he sabut trobar cap posicionament dels agents econòmics i socials sobre aquest tema. Segurament deu existir i/o ja es fa en els organismes que toca. Segon, probablement és degut a que estic passat de moda, a que sóc un ingenu i a que cada dia entenc menys la política, però no seria més lògic partir d’un PICP 2010-2020 que ja existia, i que es va pactar amb els agents econòmics i socials, per millorar-lo i canviar el que convingui, que no pas començar pràcticament de nou per fer el PAIE 2012-2014?.
De fet, el PAIE si que és un conjunt, agrupat i ordenat, d’actuacions industrials i empresarials però no és un pla (tot i que aquesta paraula s’utilitzi repetidament en els seus textos, crec que de forma inadequada). I molt menys un pla de política industrial, que ha d’incloure altres actuacions, a més de les estrictament industrials i empresarials (tal com feia el PPIC), que són molt importants, imprescindibles, per a millorar les avantatges competitives de les empreses i de la indústria en el seu conjunt: com ara les actuacions en l’entorn de les empreses, des de les infraestructures, l’energia, les telecomunicacions, el sòl industrial, l’educació i la formació del capital humà, el medi ambient, etc.. I no és en absolut un pla per al període 2012-2014 ja que només preveu el que es pensa gastar al 2012.
No hi pot haver un pla per a la indústria i les empreses del país sense uns objectius estratègics quantificats que facin referència, en el període de vigència del pla, com a mínim a l’evolució d’unes quantes variables estratègiques com ara el pes de la indústria/nova indústria en el PIB, la productivitat, les despeses en R+D, les patents o la quota d’exportació en el mercat mundial. I en el PAIE no hi són. Hi ha com a molt alguns objectius operatius (estructurals en diu el document) per a algunes de les actuacions que es proposen, i únicament de les relatives a innovació, internacionalització i captació d’inversions.
Aquestes actuacions són, com és lògic, les més importants del PAIE i se les anomena, crec que de forma abusiva “plans estructurals”. Però hi ha també “plans instrumentals”, “plans tractors” i “plans de manteniment” (a vegades se’n diu només “polítiques de manteniment”). Molts “plans” que embolcallen, però, el que hi ha realment què són múltiples actuacions molt concretes, com ara per exemple, “Reestructuració de la xarxa de Centres de Promoció de Negocis (CPN)” o “Incentius fiscals a la creació d’empreses”. Això si agrupades i ordenades.
Qualsevol pla ha de preveure els recursos financers que es dedicaran a fer-lo efectiu. Com ja hem dit abans, el PAIE 2012-2014 només inclou el pressupost per l’any 2012 i, per tant, difícilment el podem considerar un pla. Concretament, i tenint en compte que només inclou les actuacions estrictament industrials i empresarials, preveu una despesa de 205 milions de euros. Com a punt de referència podem dir que el PPIC 2010-2020, que considerava també altres despeses corresponents a l’entorn i els factors de producció que són imprescindibles per aconseguir unes empreses i una indústria competitives, preveia que per aconseguir els seus objectius i en el primer quinquenni (2011-2015) havia de gastar més de 2.990 milions d’euros anuals.
Algú dirà que això és massa però en aquell moment es va calcular, partida per partida, que el pressupost del 2010 ja preveia una despesa de més de 2.600 milions de euros en política industrial i empresarial considerada d’aquesta forma àmplia, però avui internacionalment reconeguda. Però agafem un punt de referència extern a Catalunya: la política industrial i empresarial a Euzkadi. El “Plan de Competitividad Empresarial 2010-2013” (utilitzant la terminologia de Michael Porter però perfectament equiparable al nostre PPIC 2010-2020) preveu en el període esmentat una despesa anual mitja de més de 2.900 milions de euros per a millorar la competitivitat de les empreses i la indústria d’Euzkadi. I la importància de la seva economia, la seva indústria i les seves empreses és considerablement inferior que la de Catalunya.
Anem una mica més enllà: si només consideréssim les despeses estrictament en actuacions industrials i empresarials com en el PAIE, a Euzkadi el pressupost anual seria de 321 milions de euros i a partir del PIPC seria de 550 milions de euros. Partim d’una situació de crisi profunda de les finances públiques a Catalunya avui i si suposem que en aquest àmbit també cal fer retallades -cosa que no comparteixo si volem tenir futur econòmic amb un model sòlid i sostenible-, la pregunta és: fins als 205 milions de euros que preveu el PAIE pel 2012?. Sembla una mica excessiu.
Voldria acabar amb dos comentaris molt ràpids. Primer, excepte en el cas d’una patronal en que el seu president li va preguntar directament al President Mas que passava amb el Pla de política industrial no he sabut trobar cap posicionament dels agents econòmics i socials sobre aquest tema. Segurament deu existir i/o ja es fa en els organismes que toca. Segon, probablement és degut a que estic passat de moda, a que sóc un ingenu i a que cada dia entenc menys la política, però no seria més lògic partir d’un PICP 2010-2020 que ja existia, i que es va pactar amb els agents econòmics i socials, per millorar-lo i canviar el que convingui, que no pas començar pràcticament de nou per fer el PAIE 2012-2014?.
Comentaris
