Llatinoamèrica

En els temps que corren, Llatinoamèrica és una destinació d'emigrants espanyols de luxe, al costat d'uns altres més orientals i exòtics, regió que inclou a la B dels BRICS, destinació preferida de fluxos d'inversió estrangers, de taxes de creixement que enyorem amb nostàlgia a Occident i que mirem amb enveja indissimulada.

És un lloc de classes mitjanes en augment a les quals cal servir productes i serveis perquè la roda del capitalisme no pari, de naturalesa generosa rica en fruits (petroli, coure, soia, aigua dolça...), d'esdeveniments de cobertura mundial, de productes interiors bruts que aconsegueixen els de les majors economies més desenvolupades, de mitjans que volen i poden ser gegants i de gegants amb ganes de ser-ho més encara.

Llatinoamèrica és la que també amaga l'altra cara de la moneda, la de la corrupció endèmica, les desigualtats més atroços, la que tremola quan al PIB se li afegeix "per càpita", la de la violència narco sense fi, la d'alguns dels governants d'opereta, la de l'última dictadura comunista del món occidental, la dels gegants amb peus de fang.

Al mateix temps es converteix en una zona espectacular, de la gent amable, de les flors, dels somriures, de l'idioma comú, de la nostra pròpia cultura, dels avis compartits, dels nostres avantpassats i els nostres descendents, de les nits sense fi, de la calidesa, de la tradició i del futur.

En aquest espai em vull aproximar a tots els àmbits de Llatinoamèrica, a l'econòmic, a l'empresarial, a la social, a la política... des de la simple perspectiva de ser un més dels que tenen la fortuna de viure a la seva terra, conjunturalment tal vegada, des de l'opinió segurament poc qualificada del que només sap mirar, escoltar, tocar, olorar i viure.