Negociacions retransmeses per Twitter
17/02/2012 11:17
Els mitjans de comunicació sempre han viscut una gran paradoxa: expliquen a mig món el que li passa a l'altre mig però són incapaços d'explicar el que els passa a ells mateixos. A cal ferrer, ganivet de fusta. La informació sobre empreses informatives i els mitjans de comunicació mai es va consolidar com a nínxol temàtic amb dret a secció.
Les seccions de comunicació de la premsa van quedar relegades a la programació de ràdio i televisió i poc més. La crítica de televisió roman com l'últim reducte del que va voler ser una secció dedicada als mitjans i al seu impacte en la societat. Amb el temps aquestes seccions s'han convertit en espai d'autopromoció dels diferents grups de comunicació amb més o menys dissimulació.
No obstant això, en el mateix moment en què el món de la comunicació s'enfronta a profunds canvis que fins i tot amenacen de mort a molts mitjans, sorgeixen també eines que fan visible al gran públic allò que passa dins de cada empresa.
Algú va dir una vegada que la llibertat d'impremta era per a qui tenia una. Però ara tots tenim la nostra impremta. La Web 2.0 primer i les xarxes socials després han donat veu -i altaveu- a tot aquell que tingui alguna cosa que dir, entre ells els propis periodistes. Ara ells també poden explicar el que ocorre a les seves empreses amb una transparència inesperada.
Aquesta setmana el protagonisme ha estat per a El Periódico de Catalunya. L'empresa vol forçar a la plantilla a una rebaixa salarial del 16%, sota amenaça d'acomiadaments aprofitant la recentment estrenada reforma.
Els treballadors s'han sentit agredits davant el desafiament de l'empresa i han decidit fer partícip a tot el món de la seva negociació mitjançant un compte de Twitter, @comiteperiodico. També un bon nombre de periodistes de la redacció han utilitzat aquesta setmana els seus comptes personals com un altaveu per explicar el que allí estava ocorrent. Fotos i videos ens han anat informant al minut de l'estat de la negociació i de les seves mobilitzacions podent palpar la tensió que s'està vivint a la redacció.
Però no és l'únic cas. Els treballadors de El Punt Avui, que precisament ahir anunciava la seva venda a l'empresari de Girona, Joanquim Vidal, han sofert fa poques setmanes una duríssima negociació d'un nou ERO, de la qual també vam tenir notícia gràcies al compte de Twitter @SalvemPuntAvui.
Un cas més organitzat és el de la plataforma de defensa del model actual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Fa pocs mesos apareixia una web, Tv3teva.cat i el seu corresponent canal a Twitter, @tv3teva, en defensa de la CCMA davant les dràstiques retallades que el Govern vol aplicar i que inclouen la supressió de canals de la Tdt entre altres mesures. Està impulsada pels seus treballadors i enllaça a notícies i documents de tot tipus que defensen el model actual de mitjans públics.
Són aquests casos però no dubtin que vindran més i que es convertirà en una acció habitual. Si els empleats dels mitjans se senten desprotegits com està ocorrent, no dubtin que acudiran a Internet per revelar informació sensible, tractar de buscar suports a l'opinió pública i pressionar així a les direccions o administracions. Són mobilitzacions en la seva versió 2.0.
Estem davant un fenomen que encara ha de provar el seu veritable poder: el de contribuir a la defensa dels drets dels treballadors i la viabilitat d'unes empreses on el producte que elaboren és molt més sensible per a la societat que qualsevol un altre bé material: el dret a la informació.
Les seccions de comunicació de la premsa van quedar relegades a la programació de ràdio i televisió i poc més. La crítica de televisió roman com l'últim reducte del que va voler ser una secció dedicada als mitjans i al seu impacte en la societat. Amb el temps aquestes seccions s'han convertit en espai d'autopromoció dels diferents grups de comunicació amb més o menys dissimulació.
No obstant això, en el mateix moment en què el món de la comunicació s'enfronta a profunds canvis que fins i tot amenacen de mort a molts mitjans, sorgeixen també eines que fan visible al gran públic allò que passa dins de cada empresa.
Algú va dir una vegada que la llibertat d'impremta era per a qui tenia una. Però ara tots tenim la nostra impremta. La Web 2.0 primer i les xarxes socials després han donat veu -i altaveu- a tot aquell que tingui alguna cosa que dir, entre ells els propis periodistes. Ara ells també poden explicar el que ocorre a les seves empreses amb una transparència inesperada.
Aquesta setmana el protagonisme ha estat per a El Periódico de Catalunya. L'empresa vol forçar a la plantilla a una rebaixa salarial del 16%, sota amenaça d'acomiadaments aprofitant la recentment estrenada reforma.
Els treballadors s'han sentit agredits davant el desafiament de l'empresa i han decidit fer partícip a tot el món de la seva negociació mitjançant un compte de Twitter, @comiteperiodico. També un bon nombre de periodistes de la redacció han utilitzat aquesta setmana els seus comptes personals com un altaveu per explicar el que allí estava ocorrent. Fotos i videos ens han anat informant al minut de l'estat de la negociació i de les seves mobilitzacions podent palpar la tensió que s'està vivint a la redacció.
Però no és l'únic cas. Els treballadors de El Punt Avui, que precisament ahir anunciava la seva venda a l'empresari de Girona, Joanquim Vidal, han sofert fa poques setmanes una duríssima negociació d'un nou ERO, de la qual també vam tenir notícia gràcies al compte de Twitter @SalvemPuntAvui.
Un cas més organitzat és el de la plataforma de defensa del model actual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Fa pocs mesos apareixia una web, Tv3teva.cat i el seu corresponent canal a Twitter, @tv3teva, en defensa de la CCMA davant les dràstiques retallades que el Govern vol aplicar i que inclouen la supressió de canals de la Tdt entre altres mesures. Està impulsada pels seus treballadors i enllaça a notícies i documents de tot tipus que defensen el model actual de mitjans públics.
Són aquests casos però no dubtin que vindran més i que es convertirà en una acció habitual. Si els empleats dels mitjans se senten desprotegits com està ocorrent, no dubtin que acudiran a Internet per revelar informació sensible, tractar de buscar suports a l'opinió pública i pressionar així a les direccions o administracions. Són mobilitzacions en la seva versió 2.0.
Estem davant un fenomen que encara ha de provar el seu veritable poder: el de contribuir a la defensa dels drets dels treballadors i la viabilitat d'unes empreses on el producte que elaboren és molt més sensible per a la societat que qualsevol un altre bé material: el dret a la informació.
Comentaris
