Ens enfonsem
Que aquest Govern no actuaria sobre l'economia bàsica per al creixement del nostre país és quelcom que ja es barruntaba. Que retallar inversió i reduir el dèficit, tan sols minorant la despesa, sense cap impuls de l'activitat industrial i de serveis ens condemna a la recessió i a la desocupació ja m'ho van ensenyar en la facultat d'econòmiques fa més de 30 anys.
Que naveguem amb l'únic motor auxiliar de les exportacions i que destinem les escasses reserves a llançar-les per la broda com un llast, amb la finalitat de reflotar el buc, abans insígnia, de la banca és també significatiu de com seguirem solcant aquest mar embravit de la crisi: sens dubte serà amb les veles plegades i donant cops contra l'aigua que ens impediran avançar, i amb seriosos contratemps, cap a bon port.
Però la sensació que tinc és que el patró del vaixell, és a dir aquest Govern, no està considerant que el teixit industrial i de serveis del nostre país no navega en bucs de gran eslora, ho ha fet sempre en barcasses i velers de grandària petita i mitjana que solen estar sotmesos a les inclemències del temps de tal manera que acaben naufragant davant les ones gegants que acaben estampant-los contra la costa i destruint els seus febles cascos.
Després de la crisi dels gairebé sis milions d'aturats s'amaguen milers d'empreses i de sectors auxiliars que s'han anat al garete i que, de seguir així, mai tornaran a flotar.
A aquests sectors la falta de crèdit bancari, la pujada dels impostos, inclòs l'IVA, i el tracte desfavorable enfront de les grans empreses amb capacitat d'exportar i de la banca amb capacitat d'internacionalitzar-se, és exposar-los a la tempesta perfecta. És condemnar-los a enfonsar-se més.
Per això quan sento els missatges que "cal ser emprenedors, cal innovar per competir o cal buscar-se la vida laboral anés de les nostres fronteres", penso en tot el que ha quedat destruït i seguirà destruint-se.
Volen, per ventura, que segueixin navegant on els porti el corrent aferrats sobre les restes del naufragi? O s'arbitren mesures per reconstruir les barcasses i petits velers i se'ls dota de provisions perquè puguin solcar la travessia de la crisi enfront d'aquesta globalització imposada pels mercats i l'euro, i assumida pel nostre patró, o aquí ens ofeguem tots en el fons del mar on només habita la foscor.
Que naveguem amb l'únic motor auxiliar de les exportacions i que destinem les escasses reserves a llançar-les per la broda com un llast, amb la finalitat de reflotar el buc, abans insígnia, de la banca és també significatiu de com seguirem solcant aquest mar embravit de la crisi: sens dubte serà amb les veles plegades i donant cops contra l'aigua que ens impediran avançar, i amb seriosos contratemps, cap a bon port.
Però la sensació que tinc és que el patró del vaixell, és a dir aquest Govern, no està considerant que el teixit industrial i de serveis del nostre país no navega en bucs de gran eslora, ho ha fet sempre en barcasses i velers de grandària petita i mitjana que solen estar sotmesos a les inclemències del temps de tal manera que acaben naufragant davant les ones gegants que acaben estampant-los contra la costa i destruint els seus febles cascos.
Després de la crisi dels gairebé sis milions d'aturats s'amaguen milers d'empreses i de sectors auxiliars que s'han anat al garete i que, de seguir així, mai tornaran a flotar.
A aquests sectors la falta de crèdit bancari, la pujada dels impostos, inclòs l'IVA, i el tracte desfavorable enfront de les grans empreses amb capacitat d'exportar i de la banca amb capacitat d'internacionalitzar-se, és exposar-los a la tempesta perfecta. És condemnar-los a enfonsar-se més.
Per això quan sento els missatges que "cal ser emprenedors, cal innovar per competir o cal buscar-se la vida laboral anés de les nostres fronteres", penso en tot el que ha quedat destruït i seguirà destruint-se.
Volen, per ventura, que segueixin navegant on els porti el corrent aferrats sobre les restes del naufragi? O s'arbitren mesures per reconstruir les barcasses i petits velers i se'ls dota de provisions perquè puguin solcar la travessia de la crisi enfront d'aquesta globalització imposada pels mercats i l'euro, i assumida pel nostre patró, o aquí ens ofeguem tots en el fons del mar on només habita la foscor.
Comentaris
