L'últim servei de Rato a Bankia?
L'expresident de l'entitat va tractar d'assegurar la pervivència en solitari de Bankia amb un pla agressiu de sanejament amb 6.350 milions d'euros públics
15/05/2012
12:53
Rodrigo Rato tenia un pla B per a Bankia en el cas que segueixin les pressions, però la nacionalització i l'arribada de Goirigolzarri van acabar amb l'únic salvavides que l'ex director del Fons Monetari creia que hi havia per a l'entitat.
L'expresident pretenia una ajuda estatal de 6.350 milions d'euros per poder dur a terme un pla de sanejament de Bankia.
El punt important era avançar els sanejaments previstos per als propers quatre exercicis en un intent de dissipar els dubtes dels mercats, la qual cosa li hagués obligat a realitzar dotacions per 9.700 milions d'euros, segons informa l'agència EFE, que ha tingut accés al pla de Rato.
Segons el document, si Rato hagués aconseguit aprovar el pla al consell de Bankia, l'impacte net en els beneficis de l'entitat hagués estat superior als 5.000 milions.
Gairebé 11.000 milions d'ajudes
Rato ja s'havia posat en contacte amb el Ministeri d'Economia i havia mantingut converses per aconseguir una nova línia d'ajudes públiques valorada en 6.350 milions d'euros.
Si a aquesta xifra se li sumen els 4.465 milions que li va concedir el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) la xifra ascendiria a 10.815 milions euros procedents de l'Estat.
'Goiri' ho estudiarà
El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, reuneix aquest dimecres al consell i el pla de Rato podria estar sobre la taula. Goirigolzarri podria aprofitar part d'aquest pla, sobretot el referit a les ajudes públiques, per dur a terme el sanejament de la companyia que vol abordar al més aviat possible la nova executiva.
Rato volia aprofitar el matalàs de 4.700 milions d'euros en participacions preferents i obligacions subordinades que té en circulació l'entitat per sotmetre-les a operacions de bescanvi, i poder amortitzar així el primer préstec del Frob.
Una vegada executat aquest pla, Bankia seria capaç de començar a generar resultats sòlids i recurrents que, segons les primeres estimacions del pla, podria arribar als 2.000 milions d'euros el 2015.
L'expresident pretenia una ajuda estatal de 6.350 milions d'euros per poder dur a terme un pla de sanejament de Bankia.
El punt important era avançar els sanejaments previstos per als propers quatre exercicis en un intent de dissipar els dubtes dels mercats, la qual cosa li hagués obligat a realitzar dotacions per 9.700 milions d'euros, segons informa l'agència EFE, que ha tingut accés al pla de Rato.
Segons el document, si Rato hagués aconseguit aprovar el pla al consell de Bankia, l'impacte net en els beneficis de l'entitat hagués estat superior als 5.000 milions.
Gairebé 11.000 milions d'ajudes
Rato ja s'havia posat en contacte amb el Ministeri d'Economia i havia mantingut converses per aconseguir una nova línia d'ajudes públiques valorada en 6.350 milions d'euros.
Si a aquesta xifra se li sumen els 4.465 milions que li va concedir el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) la xifra ascendiria a 10.815 milions euros procedents de l'Estat.
'Goiri' ho estudiarà
El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, reuneix aquest dimecres al consell i el pla de Rato podria estar sobre la taula. Goirigolzarri podria aprofitar part d'aquest pla, sobretot el referit a les ajudes públiques, per dur a terme el sanejament de la companyia que vol abordar al més aviat possible la nova executiva.
Rato volia aprofitar el matalàs de 4.700 milions d'euros en participacions preferents i obligacions subordinades que té en circulació l'entitat per sotmetre-les a operacions de bescanvi, i poder amortitzar així el primer préstec del Frob.
Una vegada executat aquest pla, Bankia seria capaç de començar a generar resultats sòlids i recurrents que, segons les primeres estimacions del pla, podria arribar als 2.000 milions d'euros el 2015.
