Si han sucumbit al titular els diré que hauran d'avançar unes línies per tenir la solució a l'enigma. Isak Andic és un empresari visionari. La seva empresa ha esquivat la crisi d'una activitat industrial internada a la UCI des de fa anys. Ha demostrat als tradicionals gurús que hi ha un altre sector tèxtil possible, rendible i capaç de fer milionaris.
L'amo de Mango ja ha rebut tots els reconeixements possibles a la seva sagacitat empresarial. Ha demostrat que existeix una manera original d'administrar la logística, la producció, el màrqueting i el disseny de producte. Que alguns negocis no tenen fronteres, ni tan sols pàtria.
Per això hi ha més d'un sorprès perquè un home de negocis instal·lat a Catalunya, però nascut a Istanbul el 1955 i pertanyent a una família jueva que es va traslladar a Barcelona en els anys 60, sigui un dels empresaris més emblemàtics del nacionalisme català dominant. L'acabalat emprenedor va obrir la seva primera botiga Mango en el barceloní passeig de Gràcia el 1984. Avui posseeix més de 2.000 establiments repartits per tots els territoris del planeta, per recòndits que semblin. És tot un model d'èxit.
Per aquest motiu Artur Mas l'ha situat com un dels seus més estrets col·laboradors en algunes qüestions. Per exemple, en la defensa de la candidatura catalana per al projecte Eurovegas. Andic, com altres homes de negocis propers al lobby jueu barceloní (Lluís Bassat, Marc Puig i Carles Vilarrubí, entre altres) estan treballant per atreure aquesta faraònica inversió.
Andic no té una actitud passiva, sinó el contrari. M'explicaven com intentava convecer de les bondats del projecte a un empresari de comunicació perquè, amb el seu aval, deixés de criticar a través dels seus mitjans el projecte del magnat, també jueu, Sheldon Adelson.
Però allò menys conegut d'Andic són les seves passions marineres. Entronquem, i gràcies per seguir fins a aquí, amb el títol d'aquest article. El multimilionari empresari és un apassionat del mar com a pocs. Posseeix una afició a la nàutica poc coneguda pel seu perfil fins avui discret, una actitud que no li ha impedit disposar del vaixell més gran de l'empresariat barceloní. Es tracta d'un veler, el Minerva Formentera, de 53,8 metres d'eslora i 11,5 de màniga. "Una preciositat", em diu un amic del també accionista del Banc Sabadell. Perquè puguin comparar, el d'Emilio Cuatrecasas, el Concordia, és un veler d'uns 30 metres.
El iot va ser construït per Vitters BV, una drassana holandesa especialitzada en embarcarcions de màxim luxe, i dissenyat per l'arquitecte Josep Joanpere. El Minerva té la singularitat que el seu casc ha estat forjat en alumini i compte en el seu haver amb una volta al món completa solcant els mars. Pot passejar a una dotzena de persones acompanyades per una tripulació d'entre 9 i 10 persones. Tota una sofisticació de la navegació d'esbarjo.
Però Andic és un personatge ambiciós en l'àmbit personal. Encara que les seves sicav domiciliades a Palau-solità i Plegamans no han encertat en totes les seves inversions (la realitzada al Sabadell, per exemple), la seva fortuna és immensa. Als seus 58 anys, aquest divorciat i pare de tres fills és el segon home més ric d'Espanya i el 221 del món, amb un patrimoni de 4.800 milions de dòlars (uns 3.700 milions d'euros al canvi), segons la revista Forbes.
Per això a ningú li ha estranyat que Andic acabi d'encarregar-li a Vitters un nou iot. Serà, diuen, el major veler del món, d'un únic pal. Amb més de 100 metres de longitud, capacitat per 24 passatgers i fins a 22 tripulants, el nou vaixell de l'amo de Mango estarà disponible el 2015, quan es preveu que estigui acabat de construir i es faci lliurament de l'antic.
Alguns dels seus amics expliquen que el cost d'aquest monstre de la navegació d'esbarjo superarà els 140 milions d'euros i que difícilment podrà rebaixar el manteniment del milió d'euros mensual. Un luxe a l'abast de molt poques butxaques, la immensa majoria menys profundes que la seva.
Suposo que un tipus de la seva creativitat i inventiva tindrà suficients idees com per batejar al seu nou company de creuer, però per si li falta alguna, jo li suggeriria que, sense complexos, que el bategi El més llarg. Sense cap dubte, abans de gaudir-l'ho ja és l'enveja de l'alta burgesia.