Dades sense periodisme
En l'últim any hi ha dues paraules que no fan més que repetir-se com una de les principals tendències de desenvolupament del periodisme actual (deixo de banda l'adjectiu digital), el periodisme de dades. Les TIC ens han portat una gairebé il·limitada capacitat d'emmagatzemar informació però també eines per tractar-la. Pels no iniciats, aquest tipus de periodisme treballa grans quantitats de dades com a font d'informació per obtenir allò que tradicionalment hem fet: notícies.
Encara que de vegades es confongui amb les visualitzacions d'aquestes masses de dades, en realitat no sempre són l'objectiu del periodisme de dades. Les visualitzacions, moltes vegades, són un instrument per als periodistes per interrogar a les dades i trobar les notícies en aquestes ingents muntanyes d'informació.
És una disciplina incipient però en realitat no tant, entronca amb la tradició del periodisme d'investigació. Buscar en les dades notícies i emprar mètodes científics de les ciències socials a la investigació periodística. No obstant això, ara hi ha més eines que abans per tractar aquestes masses de dades i poder processar-les de manera més senzilla.
El periodisme ha començat a explotar aquesta nova habilitat. El Guardian britànic, que advoca per l'ús de totes aquestes eines, especialment aquelles que són gratuïtes, a través del seu Data Blog i un petit equip de periodistes, està sent un important impulsor de la disciplina, al costat del diari argentí La Nación.
L'European Journalism Center s'ha implicat en els dos últims anys en el foment del periodisme de dades i fruit de la col·laboració de diversos professionals del sector acaba de veure la llum el primer Data Journalism Handbook (gratis on line). Precisament aquesta setmana es van anunciar els guanyadors de la primera edició dels Premis de periodisme de dades que també patrocina el centre.
Què passa a Espanya? Doncs que ara com ara, qui està impulsant aquesta disciplina no està estrictament dins de mitjans de comunicació. El paisatge en aquest sentit és bastant desèrtic (Lainformación.com treballa amb visualitzacions de dades i a BtvNoticies intenten publicar alguns treballs de periodisme de dades).
No obstant això, en la perifèria dels mitjans trobem projectes interessants. En primer lloc trobem el grup de treball de periodisme de dades del Media Lab Prado que es va crear fa un any amb l'objectiu de reunir a professionals (periodistes i programadors) interessats a aprendre i intercanviar coneixement.
El grup ha començat a donar els seus fruits. Dels esforços de gent diversa sorgeixen projectes tan interessants com tuderechoasaber.es, dondevanmisimpuestos.es, o quehacenlosdiputados.net, com veuen, tots molt relacionats amb l'accés a la informació públiques de les administracions.
Per què els mitjans no estan apostant per aquestes línies de treball? Em comentava el periodista Carlos Alonso que entre les causes, no està la falta de recursos (la majoria d'eines són gratuïtes), sinó més aviat la falta de tradició en els mitjans espanyols per la investigació al que cal sumar, la falta d'habilitats i coneixements en altres camps com l'estadística.
Hi ha una muntanya de dades per aquí solts amb els quals fer periodisme, que necessiten que algú els pregunti, els examini i trobi en ells. Les dades necessiten de periodistes. Fins i tot podrien obrir-se possibilitats de negoci per als mitjans, en l'anàlisi en la informació útil que pugui extreure's per a la vida de les persones. No obstant això, ara com ara, el paisatge dels mitjans és desèrtic. Ens conformarem doncs amb aquest periodisme en la perifèria, però periodisme al cap i a la fi.
Encara que de vegades es confongui amb les visualitzacions d'aquestes masses de dades, en realitat no sempre són l'objectiu del periodisme de dades. Les visualitzacions, moltes vegades, són un instrument per als periodistes per interrogar a les dades i trobar les notícies en aquestes ingents muntanyes d'informació.
És una disciplina incipient però en realitat no tant, entronca amb la tradició del periodisme d'investigació. Buscar en les dades notícies i emprar mètodes científics de les ciències socials a la investigació periodística. No obstant això, ara hi ha més eines que abans per tractar aquestes masses de dades i poder processar-les de manera més senzilla.
El periodisme ha començat a explotar aquesta nova habilitat. El Guardian britànic, que advoca per l'ús de totes aquestes eines, especialment aquelles que són gratuïtes, a través del seu Data Blog i un petit equip de periodistes, està sent un important impulsor de la disciplina, al costat del diari argentí La Nación.
L'European Journalism Center s'ha implicat en els dos últims anys en el foment del periodisme de dades i fruit de la col·laboració de diversos professionals del sector acaba de veure la llum el primer Data Journalism Handbook (gratis on line). Precisament aquesta setmana es van anunciar els guanyadors de la primera edició dels Premis de periodisme de dades que també patrocina el centre.
Què passa a Espanya? Doncs que ara com ara, qui està impulsant aquesta disciplina no està estrictament dins de mitjans de comunicació. El paisatge en aquest sentit és bastant desèrtic (Lainformación.com treballa amb visualitzacions de dades i a BtvNoticies intenten publicar alguns treballs de periodisme de dades).
No obstant això, en la perifèria dels mitjans trobem projectes interessants. En primer lloc trobem el grup de treball de periodisme de dades del Media Lab Prado que es va crear fa un any amb l'objectiu de reunir a professionals (periodistes i programadors) interessats a aprendre i intercanviar coneixement.
El grup ha començat a donar els seus fruits. Dels esforços de gent diversa sorgeixen projectes tan interessants com tuderechoasaber.es, dondevanmisimpuestos.es, o quehacenlosdiputados.net, com veuen, tots molt relacionats amb l'accés a la informació públiques de les administracions.
Per què els mitjans no estan apostant per aquestes línies de treball? Em comentava el periodista Carlos Alonso que entre les causes, no està la falta de recursos (la majoria d'eines són gratuïtes), sinó més aviat la falta de tradició en els mitjans espanyols per la investigació al que cal sumar, la falta d'habilitats i coneixements en altres camps com l'estadística.
Hi ha una muntanya de dades per aquí solts amb els quals fer periodisme, que necessiten que algú els pregunti, els examini i trobi en ells. Les dades necessiten de periodistes. Fins i tot podrien obrir-se possibilitats de negoci per als mitjans, en l'anàlisi en la informació útil que pugui extreure's per a la vida de les persones. No obstant això, ara com ara, el paisatge dels mitjans és desèrtic. Ens conformarem doncs amb aquest periodisme en la perifèria, però periodisme al cap i a la fi.
Comentaris
