Els diners circulen, però busquen bons projectes. També es dirigeixen cap a inversions que aportin valor. I les administracions públiques volen aprofitar aquests recursos, en un moment d'extrema gravetat econòmica.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha llançat una idea que, de fet, ha defensat sempre i ha practicat amb èxit. I ha convidat a les universitats al fet que busquin finançament privat.

La prioritat, en aquesta conjuntura econòmica, se centrarà en "pensions i sanitat i fins i tot educació infantil", ha assegurat, abans que en inversions públiques a les universitats. El missatge ha estat contundent. Els rectors de les universitats ho saben, però demanen que, ara com ara, no es redueixin més les partides públiques.

Invertir en patrimoni

Al marge de l'augment de les taxes universitàries, el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i president de torn de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (Acup). Francesc Xavier Grau, li va reclamar a Mas-Colell aquesta setmana que no escometi noves retallades als nous pressupostos del 2013. Però la situació és complicada.

En l'altre extrem, o amb condicions molt diferents, està la Barcelona Graduate School, que es va constituir, emparada pel propi Andreu Mas-Colell en 2006, com a fundació privada, impulsada per la UAB, la UPF, el IAE i el CREI. És una escola d'economia, que ofereix màsters i postgraus en anglès i que obté finançament privat.

El director general de la Barcelona GSE, Eduard Vallory, recorda que en el 2006 i 2007, quan es negocia com rebre finançament privat, no es vivia en una situació de crisi, peró es va optar per una fórmula "que permet la inversió privada, però també que exigeix flexibilitat".

Una de les fórmules és el "endowment", o fons patrimonial. Algunes empreses, o particulars aporten recursos que es destinen a un fons que, al seu torn, pot invertir en activitats financeres amb major o menor risc. Les institucions que ho reben poden jugar amb els interessos, però no amb el capital inicial. És el model de la GSE i de moltes universitats nord-americanes. És el model anglosaxó.

Independència i poder

Javier Faus, president del fons d'inversions Meridia Capital, i vicepresident econòmic del F.C.Barcelona, té una grata experiència en les inversions de les universitats.

Faus va estudiar a Georgetown i això va ser determinant, perquè després va treballar en Patron Capital, una empresa de capital de risc, de la qual és soci d'honor, vinculada a universitats d'EUA. "Les universitats volen rendibilitat pels seus recursos, els que poden anar rebent, i això els dóna independència i poder", assegura.

Algunes universitats arrisquen molt, unes altres són més conservadores en les seves inversions, en funció de la cartera de valors i dels recursos que reben.

Havard, per exemple, pot tenir, segons el parer de Faus, uns 24.000 milions de dòlars, i ha arribat a perdre algun any fins a 350 milions de dòlars després d'inversions en fons de capital de risc.

Bons investigadors

Aquí, a Catalunya i Espanya, les coses són més modestes, malgrat les picades d'ullet de Mas-Colell cap al model nord-americà. La GSE ha rebut, seguint aquesta fórmula de 'endowment', 1,25 milions d'euros del fons de l'Axa Research Fund, per a la càtedra de riscos macroeconòmics que dirigeix Albert Marcet.

Aquesta inversió entra de ple en la filosofia d'Axa: buscar un bon projecte i un bon investigador, que va permetre que Marcet, professor en la London School of Economics vingués a Barcelona, a la GSE.

Josep Alfonso Car, director de comunicació d'Axa a Espanya, recorda que l'asseguradora va crear el fons en 2007, amb 100 milions d'euros de recursos, i que inverteix en aquells projectes d'investigació relacionats amb els riscos, siguin macroeconòmics o relacionats amb la vida i la salut.

A Espanya també ha invertit en el projecte del professor Mariano Barbacid, en el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques. Car, no obstant això, adverteix que si es vol generalitzar aquest mètode, per complementar la inversió pública en els centres d'investigació i universitaris, "ha de canviar el marc legal, perquè Espanya està en la cua dels països europeus". Es refereix al sistema fiscal i a la llei de mecenatge.

Millorar el marc legal

Vallory també fa referència a aquest problema. La Barcelona GSE ha rebut partides dels pressupostos de l'Estat, però no les podia destinar als seus projectes d'inversió, perquè no hi havia un marc legal. "Volien que destinéssim aquests recursos a despesa corrent", recorda Vallory, i afegeix que van poder resoldre-ho a través d'un conveni.

Però aquest finançament privat, té un pilar fonamental: els propis exalumnos dels centres universitaris. Faus explica amb claredat la qüestió: "Si un professional que ha estudiat en una determinada universitat vol que el seu currículum mantingui el valor al llarg de la seva vida li interessarà que funcioni bé, que tingui prestigi i, per tant, no li importarà aportar recursos".

Aquest és el pa de cada dia dels professionals nord-americans al llarg de les seves vides professionals.

Inversions conservadores

Germán Castejón, membre del patronat d'Esade, està convençut de la importància dels exalumnos i cerca ara amb determinació nous ingressos per a l'escola de negocis radicada a Barcelona.

"Nosaltres necessitem recursos per a beques, per a inversions i per al funcionament de l'escola", assegura Castejón, que afegeix un factor decisiu en aquests moments a Catalunya i Espanya.

"Les nostres inversions, les que depenen d'aquesta fórmula del 'endowment', són conservadores, perquè tot depèn de la cartera de la qual disposis". És a dir, si es reben molts recursos, la capacitat per prendre riscos en actius financers s'incrementa.

Castejón conclou que, efectivament, els centres universitaris han de buscar finançament privat.

Vallory, no obstant això, conscient de les dificultats del món universitari català, deixa clar que aquest finançament privat no serveix per a tots. "Les inversions se centraran en aquells projectes que es considerin més dinàmics o més competitius", i el perill és que es descurin estudis menys connectats amb l'activitat econòmica, amb el mercat, però que també "aporten valor i són necessaris".