La CEV assegura que València arriba a temps en Defensa: «Demanen proveïdors locals i tenim les capacitats»

La Confederació Empresarial Valenciana (CEV) va fer ahir un diagnòstic sobre la seua posició en el sector de la Defensa. La Comunitat Valenciana no té líders del sector i la seua participació en el sector és minsa però la necessitat de proveïdors locals resitua la regió en una activitat econòmica amb un enorme potencial de creixement.

La dada estadística de partida és dolenta. Només el 0,6% del negoci de Defensa a Espanya té com a protagonistes empreses de València, Alacant o Castelló quan el pes en el PIB de la Comunitat Valenciana és del 10%.

Des de principi d’any, a la insignificança en el sector se li sumava l’absoluta falta de direcció empresarial i política. Els primers van protagonitzar el pols entre el HUB de la Defensa i Apolo mentre que els segons (Generalitat) esperaven que s’apaivagueren els ànims per a mostrar la seua proposta.

D’aquella situació vam passar ahir a una jornada en la qual Vicente Lafuente, president de la CEV, va dir: “La Comunitat Valenciana no arriba tard. M’agradaria que quedara molt clar. La pròpia Generalitat Valenciana ha anunciat un pla estratègic de la indústria de la defensa dotat amb 100 milions d’euros i l’any que ve s’ha anunciat que València acollirà la seua primera fira internacional de la indústria auxiliar de la defensa”.

No serà una fira amb “locomotores valencianes” en el sector de la Defensa, ja que la Comunitat Valenciana no té empreses d’eixe tipus. No obstant això, l’anàlisi de Lafuente es va dirigir ahir a assenyalar que aquestes grans empreses comencen a tindre problemes de capacitat de producció, per la qual cosa estan buscant proveïdors que els permeten acompanyar el creixement present i futur.

“Europa ha decidit invertir en la seua autonomia estratègica i aquesta decisió va a moure recursos a una velocitat que no havíem vist en la comunitat europea des de fa dècades”, va introduir el president de la CEV.

“Hi ha un element especialment significatiu per a la nostra indústria. Almenys el 65% del cost dels components finançats per la Unió Europea ha de procedir de la pròpia Unió Europea. És a dir, s’està generant un mercat per a poder afavorir la base industrial europea de les nostres empreses”, va explicar Lafuente, que va emfasitzar: “Demanen proveïdors locals i tenim les capacitats”.

El repte, segons el president de la CEV, és “recuperar gran part d’eixe error històric que vam tindre en la Unió Europea de cedir la producció industrial a Àsia i que ara ens serà tan difícil de recuperar. I un bon exemple d’això és el SAFE, el nou instrument europeu que mobilitzarà fins a 150.000 milions d’euros en préstecs per a inversions en defensa, incentivant a més la contractació conjunta entre països”.

Aquesta proposta de Lafuente es va conjugar amb l’aportació de Ruth Merino, que va començar la seua intervenció atribuint tot el mèrit d’iniciar la campanya per la Defensa a Pepe Díez, vicepresident segon i conseller de Presidència. També es va desfer en elogis cap a Díez el secretari autonòmic d’Indústria, Felipe Carrasco.

La secretària autonòmica de Representació davant la Unió Europea, les Comunitats Autònomes i Acció Exterior, Ruth Merino, va assenyalar que “les noves prioritats europees en seguretat, defensa i autonomia estratègica estan impulsant una transformació industrial que va més enllà de noves línies de finançament. Estem davant d’una reorientació que marcarà la inversió i la innovació dels pròxims anys, i la Comunitat Valenciana té capacitats per a formar part d’aquest procés. L’objectiu de la Generalitat és connectar, acompanyar tot l’ecosistema amb aquestes noves oportunitats i facilitar el seu accés als instruments europeus”.

La sintonia entre CEV i Generalitat en el terreny de la defensa va quedar palesa ahir. Es reconeix el lideratge de l’estratègia a l’equip de Pérez Llorca i la unió empresarial a la patronal valenciana. Redit i Cambra formen part per a sumar mentre que el Hub de la Defensa es va diluir i Apolo encara era motiu de burla ahir perquè en els passadissos de la CEV es va ironitzar amb que havien intentat contraprogramar la seua jornada amb una altra. La d’Apolo era una reunió tècnica amb els socis mentre que la de la CEV, a més dels posicionaments del seu president i de Ruth Merino, es va centrar en com es pot aconseguir finançament, especialment europeu.