CaixaBank defineix Alacant: turisme, habitatge i ocupació depenen dels estrangers

Alacant és terra fèrtil per a estrangers, segons la definició que fa CaixaBank. El poder d’atracció que té la província ha fet que es convertisca en la terra desitjada ja siga per a vindre de vacances, traslladar-se a treballar o retirar-se en la jubilació. Els sectors econòmics que estan lligats als estrangers (turisme, habitatge i ocupació) són els que destaquen mentre que els que s’allunyen (indústria i agricultura) languixen. 

CaixaBank va presentar ahir, juntament amb la Cambra de Comerç d’Alacant, una radiografia de la província d’Alacant on queden molt clares les seues fortaleses. “La creació d’ocupació s’ha vist novament impulsada pels treballadors de nacionalitat estrangera, que en l’últim any han registrat un creixement interanual del 9%, molt superior al dels afiliats espanyols (1,7%)”, explica l’informe. 

Això comporta que més de la meitat de l’augment de l’afiliació en l’últim any corresponga al col·lectiu de nacionalitat estrangera, que ha elevat el seu pes sobre el total d’afiliats fins a situar-se al voltant del 18%, un punt més que al tancament de 2024. 

En l’anàlisi sobre el turisme durant l’any passat destaca que “va tornar a registrar un comportament molt positiu en 2025, assolint nous màxims històrics en els principals indicadors d’afluència i despesa”. 

La qualificació contrasta especialment amb la que fa de la indústria, que “per contra, continua mostrant un comportament feble, amb una caiguda del VAB de l’1,3%. L’atonia de la demanda europea, l’augment de la competència internacional, l’apreciació de l’euro i la incertesa comercial, juntament amb els problemes estructurals del sector, continuen afectant negativament l’activitat”.

Aquest context internacional que penalitza la indústria, beneficia el turisme. CaixaBank assegura que el dinamisme del turisme “s’ha vist afavorit per l’augment de la renda disponible dels llars, la reactivació de les economies europees i la moderació dels preus energètics. A això se suma l’efecte de la inestabilitat geopolítica en altres destinacions competidores del Mediterrani Oriental, que ha desviat fluxos turístics cap a la província”. 

El resultat és que la despesa total dels turistes estrangers va assolir els 11.500 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 10% respecte a l’any anterior. Aquest creixement respon tant a l’augment del nombre de turistes com a la major despesa mitjana, que es va situar en 1.361 euros (+2,6%). La despesa mitjana diària es va acostar als 140 euros (+5,8%), mentre que l’estada mitjana es va reduir lleugerament, situant-se per davall dels deu dies.

Per contra, la demanda turística nacional va mostrar un comportament més feble en 2025, amb descensos tant en el nombre de viatgers com en la despesa, en un context de fort creixement dels viatges a l’estranger afavorit per la millora de la connectivitat internacional i l’apreciació de l’euro.

Habitatge per a estrangers, problemes per a locals

En el sector de la construcció, el mercat residencial mostra una clara acceleració, amb un creixement del VAB del 4,6%. La demanda d’habitatge continua sent molt dinàmica, impulsada per factors econòmics i demogràfics. No obstant això, l’oferta d’habitatge nou continua sent insuficient per a corregir el dèficit acumulat, en un context condicionat per limitacions estructurals, com l’escassetat de sòl finalista, elevats costos de construcció i falta de mà d’obra, cosa que manté la pressió a l’alça sobre els preus.

La compra d’habitatge per part d’estrangers, majoritàriament no residents, ha registrat un important creixement des de la pandèmia, consolidant-se com un dels principals motors del mercat immobiliari residencial a la província. Alacant és una de les províncies més atractives per al comprador estranger i lidera el rànquing provincial en compra d’habitatges per estrangers, amb una quota de mercat del 21,4%. 

L’any passat es van vendre 27.116 habitatges a estrangers, una xifra que suposa prop de la meitat del total de compravendes realitzades a la província. Regne Unit continua sent un dels principals compradors, encara que perd pes a causa de l’expansió d’altres mercats, com Països Baixos, un dels pocs que ha crescut en l’últim any, Polònia, Ucraïna i Alemanya. França i Suècia redueixen el seu pes relatiu, encara que continuen ocupant posicions destacades. 

El menor cost del finançament hipotecari ha reactivat la demanda de crèdit per a la compra d’habitatge, un factor amb una alta incidència en les compres de residents. Les vendes en el mercat nacional s’han incrementat per segon any consecutiu, assolint un total de 29.492 operacions, augmentant el seu pes sobre el total de compravendes (52%). No obstant això, el desequilibri entre l’oferta i la demanda continua pressionant els preus, que en l’últim any han intensificat la seua tendència alcista.

Segons les dades del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, el preu mitjà de l’habitatge va registrar un augment interanual del 13,3%, elevant-se a 1.806,4 €/m2. Igual que en anys anteriors, el preu de l’habitatge continua creixent per damunt de la mitjana nacional (11,2%). L’augment del preu de l’habitatge ha deteriorat l’accessibilitat a l’habitatge. La ràtio preu de l’habitatge sobre ingressos bruts familiars s’ha incrementat durant set trimestres consecutius, situant-se en el quart trimestre de 2025 al voltant dels 8 anys.

Per últim, el sector agrari registra un descens del VAB de l’1,5%, encara que més moderat que en l’any anterior, gràcies a la recuperació de la producció de gran part dels cultius i al bon comportament de les exportacions. No obstant això, el sector continua afrontant importants desafiaments estructurals, entre els quals destaquen la baixa rendibilitat de les explotacions, l’augment dels costos de producció, la competència de tercers països, la pressió reguladora, el dèficit híbrid i la incertesa sobre el Transvasament Tajo-Segura, factors que condicionen la seua viabilitat a mitjà i llarg termini.