El Fòrum ValencIA fa una crida a accelerar davant una IA «imparable»: «No ens esperaran»

La intel·ligència artificial no es va a detindre i la Comunitat Valenciana ha de trobar el seu espai en una carrera tecnològica que avança a gran velocitat. Així s’ha posat de manifest en el Foro ValencIA, organitzat per Economia Digital a València, on representants de la universitat, l’administració i els empresaris han coincidit que el debat ja no passa per frenar aquesta tecnologia, sinó per aprofitar les seues possibilitats sense quedar-se arrere.

“Frenar no es va a frenar, és impossible perquè ja és una realitat imparable i el món no va a frenar”, ha advertit José F. Monserrat, vicerector d’Internacionalització i Comunicació de la Universitat Politècnica de València (UPV), durant la primera taula de debat de la jornada que ha comptat amb l’impuls de Veolia, Telefónica i la Generalitat Valenciana i la col·laboració de l’Ajuntament de València i Valencia Innovation Capital.

Monserrat ha considerat que la prioritat ha de centrar-se a determinar quin serà el paper d’Espanya davant aquesta transformació. “No ens esperaran, això s’accelerarà”, ha assenyalat. Al seu judici, l’objectiu ha de ser “no quedar-nos fora” i analitzar com aprofitar la intel·ligència artificial “com a factor de competitivitat”.

En la mateixa línia s’ha pronunciat José María Chiquillo, director de Relacions Externes d’Ivace+i, qui ha defensat que Europa ha de compatibilitzar el desenvolupament de la IA amb les garanties necessàries, però sense convertir la regulació en un fre. “Una cosa és frenar i una altra és no controlar. Cal controlar, però no frenar”, ha afirmat.

Chiquillo ha assenyalat que mentre Europa ha dedicat anys a “reflexionar”, “estudiar” i “reglamentar”, Estats Units i la Xina han avançat en el desenvolupament d’aquestes tecnologies. Per això, ha reclamat que la Unió Europea siga capaç d’”entendre la IA, desenvolupar-la i aplicar-la sense complexos, sense pressa però sense pausa”.

També Nacho Mas, CEO de Startup Valencia i VDS, ha incidit en la necessitat d’evitar que la burocràcia dificulte la innovació. “El que està clar és el que no cal fer: burocratitzar en excés”, ha assenyalat, abans d’advertir que l’economia i el “contracte social del treball” canviaran “en molt poc temps”.

València busca passar dels pilots a l’aplicació real

El debat sobre com accelerar l’adopció de la intel·ligència artificial s’ha iniciat amb la intervenció de Manuel Herrero, cap de l’Àrea d’Innovació i Agenda Digital de l’Ajuntament de València, que ha situat la governança de les dades com un dels requisits fonamentals per aprofitar aquesta tecnologia.

“Podem tindre moltes coses, però si no tenim unes bones dades, mai una intel·ligència artificial ens podrà extraure valor”, ha explicat. “O governem bé les dades o no podrem tindre aquest resultat”.

Herrero ha defensat a més que les ciutats no han de plantejar-se competir amb les grans companyies tecnològiques en la creació dels grans models d’intel·ligència artificial, sinó concentrar-se a traure el màxim partit d’ells. “No podem ser els qui creem els models de la IA per molt que ens hi empeñem. Existeixen quatre grans que han decidit com hem d’utilitzar la tecnologia”, ha assenyalat.

“L’únic que hem de ser és els qui millor usem la intel·ligència artificial. Aquest és el criteri que totes les ciutats estem portant”, ha afegit.

Un dels principals desafiaments, segons Herrero, és aconseguir que la tecnologia deixe de quedar-se en proves i puga incorporar-se de manera efectiva al funcionament ordinari de les organitzacions. “No sé si heu llegit la quantitat de pilots que s’han fet d’intel·ligència artificial: tots són pilots. Ara bé, en el moment en què hem de desplegar-ho en el nostre entorn de producció, ens adonem que no està preparat”.

Per afrontar aquest procés, ha reclamat “lideratge i governança” dins de les administracions i ha defensat la necessitat d’establir unes regles clares davant l’evolució ràpida de les eines disponibles. “Les ciutats grans no podem funcionar en base a que cada setmana l’eina millor d’IA siga una o una altra. Hem d’establir els criteris mínims i dir: el mínim viable per poder executar totes les necessitats dels nostres usuaris és aquest”.

L’estratègia, ha conclòs, passa per ordenar l’adopció de la intel·ligència artificial i convertir-la en una eina efectiva per a la ciutat en lloc de limitar-se a acumular projectes experimentals.