Més de la meitat dels habitatges a la Comunitat Valenciana es compren al comptat

El mercat immobiliari a la Comunitat Valenciana i en el conjunt d’Espanya manté una dinàmica atípica marcada per la desconnexió entre la capacitat salarial mitjana i el comportament de les transaccions. Al mes d’agost de 2026, únicament el 46,2% de les compravendes d’habitatge es van finançar mitjançant préstecs hipotecaris, la qual cosa implica que el 53,8% restant de les operacions es va tancar totalment al comptat.

Un indicador que posa de relleu un canvi estructural en el perfil del comprador: l’habitatge no està sent adquirit prioritàriament per famílies dependents del finançament bancari tradicional, sinó per perfils amb liquiditat prèvia, inversors o compradors internacionals que esquiven les condicions dels tipus d’interès.

Aquest comportament del mercat coincideix amb les creixents dificultats per a l’accés a la primera vivenda entre la població local. Segons les dades publicades per alguns portals immobiliaris, una família mitjana a València necessita destinar el 39% dels seus ingressos nets mensuals al pagament del lloguer durant el tercer trimestre, front al 30% que va requerir per a comprar, sense comptar l’estalvi previ exigit per les entitats bancàries per a l’entrada i les despeses associades.

Paradòxicament, la quota teòrica per a la compra és inferior a la despesa en renda, però la impossibilitat de destinar recursos a l’estalvi previ bloqueja l’accés a la propietat. L’esforç mateix exigit pel mercat del lloguer actua com un tap que impedeix acumular el capital inicial necessari.

El pes de les compres al comptat troba una de les seues explicacions en el comportament de la demanda internacional. A la Comunitat Valenciana, la presència de compradors estrangers presenta importants matisos per províncies en les dades acumulades fins a agost de 2026. A Alacant, el 36,87% de les compravendes va ser realitzat per estrangers.

D’aquest percentatge, un 14,66% correspon a estrangers no residents, un perfil caracteritzat per realitzar transaccions al comptat sense acudir al sistema financer local. Els compradors estrangers residents van suposar el 22,21%. Per la seua banda, a València, la xifra global de compradors estrangers es situa en el 24,54% (amb un 19,58% de residents i un 4,96% de no residents). Finalment, Castelló registra un 19,99% de compradors internacionals, en la seua immensa majoria residents (18,31%, front al 1,68% de no residents).

Pel que fa al volum global d’operacions, les dades del Col·legi Notarial mostren que en el primer trimestre de 2026 la província de València va registrar 16.010 actes de compravenda, front als 15.556 del mateix període de l’any anterior, mantenint-se com un pilar operatiu en l’autonomia davant Alacant (16.485 actes) i Castelló (4.176 actes).

Segons la sèrie de dades del Centre d’Informació Estadística del Notariat (CIEN), el preu mitjà del metre quadrat a la Comunitat Valenciana es va situar en els 1.957,94 €/m², pràcticament en línia amb la mitjana nacional (1.958,85 €/m²). Aquesta estabilitat en preus elevats, unida al volum de compres sense hipoteca i a l’esforç financer que exigeix el lloguer, consolida un escenari on la liquiditat privada marca el ritme del sector immobiliari.