Avaesen defensa en el Fòrum Empresa Valenciana que Europa ha de recuperar la fabricació renovable cedida a la Xina
Lacruz reclama invertir en xarxes i electrificació perquè Espanya i la Comunitat Valenciana aprofiten el seu avantatge en sol i vent.
El president d’Avaesen, la patronal valenciana de les renovables, Marcos Lacruz. Foto: Kike Taberner.
El president d’Avaesen, la patronal valenciana de les renovables, Marcos Lacruz, ha defensat que Europa ha de recuperar la fabricació de materials i components per a energies renovables que ha anat cedint en les últimes dècades a la Xina. “L’any 2000, el centre de fabricació de materials per a energies renovables era Europa. Vam dir que millor ens dedicàvem a dissenyar i deixar la fabricació i d’aquells polsos aquests llims”, ha assenyalat durant la seua intervenció en el Fòrum Empresa Valenciana.
La jornada, impulsada per PowerCo, companyia del Grup Volkswagen, i la Generalitat Valenciana, ha reunit en la seu de la CEV a representants empresarials i institucionals per a analitzar l’impacte de la nova situació geopolítica en l’economia valenciana. La trobada ha comptat amb la participació de companyies i entitats com PowerCo, Consum, Anecoop, Simetria, Redondo Iglesias, Redit i Avaesen.
Lacruz ha participat en una taula moderada per Julián Larraz, delegat d’Economia Digital en la Comunitat Valenciana, centrada en l’impacte de les tensions internacionals sobre la indústria, l’energia i les cadenes de subministrament. En aquest context, el president d’Avaesen ha defensat que la descarbonització s’ha convertit en una qüestió estratègica per a Europa.
Avaesen reivindica la descarbonització com a defensa
“La via de la descarbonització és l’única forma que té Europa d’abastir-se d’Europa”, ha afirmat Lacruz, que ha sostingut que les noves fonts d’energia han d’entendre’s com una eina de defensa i d’interès geoestratègic.
El president d’Avaesen ha assenyalat que el debat energètic ja no pot limitar-se al preu, sinó que afecta directament la capacitat d’autonomia del continent. “Això fa que hàgem de fer una força molt elevada perquè ja no és només una qüestió de preu, sinó de supervivència”, ha indicat.
En aquest sentit, ha advertit que les tensions internacionals estan portant a escenaris que fins fa poc semblaven allunyats del debat econòmic ordinari. “Ja estem parlant de si aquest estiu tindrem querosè per a volar”, ha assenyalat.
El sol i el vent com a avantatge competitiu
Lacruz ha defensat que Espanya i la Comunitat Valenciana compten amb una posició favorable en aquest nou escenari per la seua capacitat per a generar energia renovable. “Amb este nou petroli que tenim, Espanya i la Comunitat Valenciana tenen molt de sol i vent”, ha destacat.
Tanmateix, ha criticat el funcionament del sistema elèctric i ha advertit que la generació renovable no està sent aprofitada plenament per falta de xarxes i incentius suficients per a electrificar la demanda. “A mi m’han arribat a pagar -14 euros per gigawatt. Ens hem de preguntar si el sistema absurd de generació de preus que tenim té sentit”, ha afirmat.
El president d’Avaesen ha assenyalat que s’ha avançat “moltíssim” en generació i que s’ha posat a disposició del consumidor energia “netja i barata”, però ha lamentat que no s’hagen adaptat les xarxes ni s’haja estimulat el consumidor per a accedir a l’electrificació.
“Per a tindre una economia molt més competitiva, hem d’invertir en infraestructura per a poder beneficiar-nos del que tenim”, ha reclamat.
Recuperar la fabricació renovable
Lacruz ha posat el focus en la pèrdua de capacitat industrial europea vinculada a les energies renovables. Segons ha explicat, Europa va passar de ser centre de fabricació de materials per a renovables a deixar aquesta producció en mans de tercers països, especialment la Xina. “Cal desfer el camí recorregut perquè tornem a fer ací coses que fèiem abans”, ha defensat el president d’Avaesen.

En aquest sentit, ha criticat que part de la indústria renovable xinesa s’haja enfortit amb suport econòmic europeu. “Hi ha fabricants xinesos que s’han fet gegants amb diners de la Unió Europea”, ha conclòs.