Microsoft avisa en el Fòrum ValencIA que «l’ésser humà serà el nou luxe»
Juan Fuentes, director de GSIC by Microsoft, reclama no automatitzar tots els processos i adverteix que substituir indiscriminadament les persones pot deteriorar l’experiència del client.
Paco Gavilán, president de Nunsys Group; Mario Gómez Sota, director d’Atos Comunitat Valenciana; Juan Fuentes, director de GSIC by Microsoft; i Fernando Saludes, moderador de la segona taula del Fòrum ValencIA.
“L’ésser humà serà el nou luxe”. Amb aquesta idea, Juan Fuentes, director de GSIC by Microsoft, ha advertit en el Foro ValencIA dels riscos d’aplicar la intel·ligència artificial de manera indiscriminada en tots els processos d’una companyia. Al seu parer, no totes les empreses ni tots els sectors necessiten automatitzar completament la seua cadena de valor i el component humà pot convertir-se precisament en un element diferencial.
Fuentes ha realitzat aquestes reflexions durant la segona taula de debat de la jornada, que ha comptat amb l’impuls de Veolia, Telefónica i la Generalitat Valenciana i la col·laboració de l’Ajuntament de València i Valencia Innovation Capital.
“No totes les empreses ni totes les indústries han d’integrar la IA en tota la seua cadena de valor”, ha defensat Fuentes, que ha comparat la transformació actual amb anteriors processos d’industrialització. “Igual que després de la revolució industrial els artesans no van desaparèixer i hui un bolso d’Hermès val 3.000 euros, cal integrar la tecnologia només on siga realment eficient”.
El responsable de GSIC by Microsoft ha posat com a exemple la publicitat i l’atenció al client per a mostrar com l’automatització pot arribar a ser contraproduent. Segons ha assenyalat, companyies com Coca-Cola o McDonald’s han desenvolupat campanyes publicitàries generades íntegrament mitjançant intel·ligència artificial que no han aconseguit el nivell d’interacció esperat.
“Al públic no li agrada veure un no-humà venent-li un producte”, ha explicat. Una situació similar pot produir-se, al seu parer, quan un usuari intenta resoldre una incidència i queda atrapat durant diversos minuts conversant amb un bot sense trobar una solució. “No hem d’obsessionar-nos amb ficar IA en tots els processos”, ha defensat.
La IA agènica com a següent salt
Fuentes ha diferenciat a més entre la intel·ligència artificial generativa, l’ús de la qual considera ja àmpliament estès, i la IA agènica, capaç d’assumir i executar processos de manera autònoma dins de les organitzacions.
“Agènica és una paraula que hem de començar a pronunciar més”, ha assenyalat. Per a Fuentes, bona part del debat actual continua centrat en la IA generativa quan “allò que realment genera eficiència i retorn financer és la IA agènica”.
El directiu ha defensat que les empreses haurien de començar a mesurar no sols quants treballadors utilitzen eines d’intel·ligència artificial generativa, sinó quants agents estan executant realment processos dins de les companyies o les administracions.
Fuentes ha arribat a comparar l’adopció de les eines generatives amb altres tecnologies ja plenament normalitzades. “Qui no usa ChatGPT Plus hui dia està fora del mercat, és com no usar WhatsApp“, ha afirmat.
No obstant això, ha advertit que adoptar aquestes eines no basta per a construir un avantatge competitiu. Abans cal fer un treball previ sobre la informació de l’empresa: “dades ben emmagatzemades, netes, pujades al núvol, connectades per API i amb ciberseguretat”.
Una empresa de 1.800 milions amb dos empleats
Com a exemple de les possibilitats de la IA agènica, Fuentes ha relatat la seua experiència recent a Houston, on va assegurar haver conegut el cas d’una companyia de salut que havia realitzat una inversió inicial de 20.000 euros en agents d’intel·ligència artificial.
Segons ha explicat, aquesta organització va aconseguir posteriorment una valoració de 1.800 milions d’euros amb només dos empleats, mentre la resta de funcions són executades per agents. “Aquest cas explica el retorn d’entendre com estructurar una organització agènica”, ha assenyalat.
Per a Fuentes, el repte passa així per determinar en quins processos l’automatització genera realment eficiència i en quins el component humà continua aportant més valor. Una convivència que, al seu parer, obligarà també les organitzacions a afrontar un canvi de model i de cultura, evitant que els equips tecnològics perceben les noves eines com una amenaça i utilitzant-les, en canvi, com una oportunitat de capacitació i eficiència.