Naix Redit Defensa alineat amb CEV, Cambra i Pepe Díez després de la pugna entre Apolo i l’Hub de la Defensa

La Comunitat Valenciana té un tercer actor en Defensa. Després del naixement de l’Hub de la Defensa i d’Apolo, la xarxa d’instituts tecnològics ha creat la marca “Redit Defensa”. El moviment suposa convertir-se en protagonista en lloc de soci a l’hora d’aglutinar les capacitats tecnològiques dels seus investigadors.

La participació dels instituts tecnològics en els grans projectes de defensa és necessària perquè la part del negoci d’aquest sector que es produïsca via concurs públic requereix de aliances amb centres d’R+D+i. La qüestió era com es faria.

El desig de Paco Gavilán, Paco Segura i Pepe Nieto era que els instituts tecnològics formaren part de l’Hub de la Defensa. El desig de José Rosell és que Apolo incorporara com a soci Redit. La decisió de Fernando Saludes, president de Redit, ha estat no vincular-se a cap de les dues opcions i crear una marca pròpia, “Redit Defensa”, igual que anys enrere van fer “Redit Mobility”.

Amb aquesta carta de presentació, Redit ara manté les seues opcions intactes. Pot buscar negoci de manera individual o arribar a acords amb l’Hub de la Defensa, Apolo, part o tots els socis d’ambdós així com qualsevol combinació d’actors. Les línies vermelles que s’ha posat són la coordinació amb la CEV, Cambra València i amb el vicepresident segon Pepe Díez, que com va dir en l’entrevista amb Economia Digital, és qui dirigeix el pla estratègic de defensa, la qual cosa situa Marián Cano, consellera d’Indústria, en un segon esglaó.

La estratègia es repeteix. Redit Defensa està formada pels instituts tecnològics AIDIMME, AIJU, AIMPLAS, AINIA, AITEX, IBV, INESCOP, ITC, ITE, ITENE i ITI. Quan la xarxa d’instituts tecnològics valencians va crear “Redit Mobility” el que va buscar va ser ajuntar sota un mateix paraigua totes les capacitats que els diferents centres d’R+D+i oferien. El model es replica per al camp de la defensa.

Vicente Rocatí lidera Redit Defensa

Redit Mobility està dirigit per Vicente Rocatí Rufes, que és el director d’AIDIMME. Des d’allí lidera l’estratègia d’un institut tecnològic orientat a impulsar la competitivitat empresarial mitjançant l’R+D+i i els serveis avançats. Amb una àmplia trajectòria en el centre, on anteriorment va ser subdirector, està especialitzat en desenvolupament industrial, sostenibilitat i economia circular, i participa activament en organismes de normalització com UNE.

En paraules de Rocatí, “gràcies a la col·laboració amb IVACE+i, els instituts tecnològics de Redit portem anys desenvolupant capacitats clau en tecnologies duals, amb aplicacions tant civils com de defensa. Amb Redit Defensa fem un pas més, estructurant tot aquest coneixement per a contribuir de manera coordinada al desenvolupament d’un sector estratègic per a la Comunitat Valenciana, liderat pel Consell i per la CEV en col·laboració amb la Cambra de Comerç”.

Redit Defensa es recolzarà en la ampla experiència dels instituts tecnològics en àmbits com les tecnologies de la informació i les comunicacions, la intel·ligència artificial, la robòtica, la simulació avançada, l’emmagatzematge energètic i els sistemes de protecció front a amenaces complexes.

Aquest posicionament tecnològic s’ha vist reforçat recentment pels resultats de l’última convocatòria Cervera del CDTI, en la qual els instituts tecnològics de Redit han aconseguit el 23 % del finançament nacional -11,5 milions d’euros- en l’àmbit de Seguretat i Defensa, consolidant-se com un dels principals actors del sistema espanyol d’R+D+i en aquest camp.

Aquest lideratge s’emmarca en els resultats de la resolució d’aquesta convocatòria que situen els instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana com la principal Xarxa nacional d’aquest programa, concentrant més del 21 % del pressupost total de la mateixa -15,1 milions d’euros-.

Des de Redit s’emfatitza que aquests resultats reflecteixen la capacitat dels instituts tecnològics valencians per anticipar reptes estratègics i traslladar coneixement avançat al teixit productiu i a les polítiques públiques.