• Camarero reforça la inversió en habitatge per a ampliar el parc públic en 2026
• La Comunitat Valenciana encapçala la creació d’empreses i aconsegueix el seu millor febrer històric

La vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha assenyalat que els comptes públics per a 2026 “responen a les prioritats estratègiques del Consell de facilitar l’accés a l’habitatge, enfortir les polítiques actives d’ocupació i ampliar les oportunitats per als joves i els col·lectius més vulnerables”.

En la presentació dels pressupostos de la seua conselleria, la vicepresidenta primera ha detallat totes les inversions previstes amb els 679,47 milions d’euros assignats, dels quals el 79 % del pressupost es destinen a habitatge i ocupació.

Segons ella, aquests comptes són “responsables, realistes i orientats a resultats, que atenen els problemes reals de la ciutadania i ofereixen les solucions que els valencians necessiten”.

“Habitatge i ocupació constitueixen dues polítiques públiques fonamentals per a consolidar el creixement de la Comunitat Valenciana, crear ocupació, ampliar el parc públic, impulsar nova habitatge assequible, enfortir les ajudes al lloguer i accelerar la recuperació de les zones afectades per la Dana”, ha explicat Camarero.

De la mateixa manera, Camarero ha fet èmfasi en “el compromís amb les polítiques d’igualtat, la lluita contra la violència sobre la dona i la diversitat, amb un pressupost total de 86 milions d’euros, que permet ampliar recursos i drets, a més de garantir el futur i les oportunitats per als nostres joves amb un augment de vuit milions d’euros del pressupost destinat a polítiques de joventut, fins a assolir els 36 milions d’euros”.

Pressupost per a accelerar l’accés a l’habitatge

Camarero ha subratllat que aquests pressupostos “enforteixen el compromís del Consell amb l’habitatge i amb l’objectiu de generar una major oferta que accelere l’accés, especialment a joves, famílies i col·lectius vulnerables”, per la qual cosa l’assignació total en habitatge arriba als 349,8 milions d’euros, amb un increment net de 45,8 milions d’euros, el 15 % respecte a l’exercici anterior.

A més, el Consell multiplica la seua inversió pressupostària en les línies destinades a ajudes a les famílies per a accedir a l’habitatge, tant en compra com en lloguer, i a l’increment de l’oferta, en augmentar l’aportació d’aquestes partides a través del Pla Estatal d’Habitatge que cofinancien el Govern d’Espanya i les comunitats autònomes.

Amb aquest nou Pla s’incrementa l’aportació autonòmica fins al 40 % mentre que l’Estat la redueix del 70 al 60 %. Així, la Generalitat destinarà enguany, i durant els pròxims cinc exercicis, més de 64 milions d’euros a aquestes polítiques.

Durant la presentació, la consellera ha recriminat al Govern de Pedro Sánchez que “gestione d’esquena a les comunitats autònomes, sense consensuar amb qui tenim assignada aquesta competència”. Per a ella, el pla d’habitatge “arriba tard i amb 90 milions d’euros encara pendents d’aprovar per a concedir ajudes al lloguer i a la compra d’habitatge”.

Les principals actuacions en matèria d’habitatge inclouen 8,5 milions d’euros que complementaran les ajudes al lloguer i 8,4 milions d’euros emmarcats dins del Bo Lloguer Jove.

De la mateixa manera, entre les principals línies d’actuació es disposen 40 milions d’euros per a l’increment de l’oferta d’habitatge VPP i s’enforteixen els projectes de rehabilitació i regeneració urbana, a través dels programes Pla Conviure (30,1 milions d’euros), Recuperem Llars (11,1 milions d’euros), Renhata (7,5 milions d’euros) o ARRURs (5,88 milions d’euros).

Enfortiment del parc públic d’habitatge

D’altra banda, Camarero ha destacat l’enfortiment realitzat en el parc públic d’habitatge, amb 111 milions d’euros destinats a l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA) mitjançant diferents línies de transferència i actuacions relacionades amb la gestió i millora del patrimoni públic d’habitatges de la Generalitat.

En aquest sentit, la vicepresidenta ha destacat l’augment de la inversió en el manteniment del parc públic d’habitatges, fins a assolir els 17,3 milions d’euros, al mateix temps que s’han adjudicat més de 1.000 habitatges socials.

Així mateix, també es destinen 6,3 milions d’euros a les ajudes a joves per a l’adquisició d’habitatge en municipis de menys de 10.000 habitants o en risc de despoblació.

Municipis afectats per la Dana

Quant als municipis afectats per la Dana, Camarero ha ressaltat que durant l’exercici 2026 es continuarà oferint una “resposta integral” amb una inversió de 109,4 milions d’euros que inclou 18 milions d’euros en ajudes al lloguer per als afectats i que garanteix la cobertura de totes les possibles sol·licituds.

A més, s’habilitarà una nova línia d’ajudes de 7,2 milions d’euros per a la reparació d’ascensors. També es destinaran 55 milions a l’ampliació del parc públic d’habitatge en els municipis afectats, dels quals ja existeixen 21 milions adjudicats i quasi 100 habitatges d’aquest tipus licitats a Albal, Torrent i Utiel.

• Magic inverteix 9 milions en el Thalasso que va ser «el major balneari d’aigua salada» amb Marina d’Or
• Cano exigeix al Govern central la «retirada immediata» del Registre de Viatgers

La Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana (Hosbec) ha mostrat el seu “ferm rebuig” a qualsevol pujada de l’IVA aplicat a l’allotjament i la restauració, en considerar que es tracta d’una mesura que, “lluny de garantir la recaptació prometuda, comprometria la competitivitat d’un sector que en 2025 hauria aportat prop de 30.000 milions d’euros a la Comunitat Valenciana, l’equivalent al 19% del PIB autonòmic“. “Seria autoimposar-nos aranzels”, ha subratllat la patronal turística.

La associació subratlla que el manteniment de tipus reduïts en allotjament i restauració és una pràctica plenament estesa a la Unió Europea. Segons la informació oficial de la Comissió Europea, Espanya aplica un tipus reduït del 10%, en línia amb destinacions competidores com França, Itàlia o Àustria, i en l’entorn de Portugal, Grècia o Croàcia.

“El tipus reduït turístic no és una anomalia espanyola, sinó una eina habitual de competitivitat en les grans economies turístiques europees. De fet, Dinamarca és l’únic país de la UE que no aplica tipus reduïts”, han recordat des de la patronal.

Per a Hosbec, una pujada de l’IVA turístic tindria efectes que van molt més enllà del recaptatori. “Estaríem autoimposant-nos aranzels a les nostres pròpies exportacions, mentre ens rasguem les vestidures pels aranzels de tercers països”, ha advertit el president de Hosbec, Federico Fuster. La associació recorda que el turisme és, en essència, una exportació de serveis: en 2025 els turistes internacionals van gastar a Espanya 134.712 milions d’euros, dels quals més de 16.125 milions van correspondre a la Comunitat Valenciana.

La patronal qüestiona a més la pròpia base de la mesura. L’estimació de 7.000 milions d’euros de recaptació addicional no incorpora els efectes dinàmics sobre preus, demanda, ocupació, inversió i marges empresarials, per la qual cosa “no pot presentar-se com a recaptació neta segura”.

L’ocupació turística a la Comunitat Valenciana, 385.000 llocs de treball

Hosbec ha insistit en l’impacte social de la mesura sobre un sector intensiu en mà d’obra i amb forta presència de pimes i autònoms. L’ocupació turística a la Comunitat Valenciana ascendeix a 385.000 llocs de treball, el 17,4% de l’ocupació total de la regió. El cop, adverteixen, seria “especialment sever en els territoris més dependents del turisme -zones costaneres, destinacions rurals, municipis de l’interior i ciutats patrimonials-, amb un important efecte arrossegament sobre la resta d’activitats productives”.

Per últim, la associació ha assenyalat “la contradicció de la mesura amb la pròpia agenda de transformació del sector”. “El turisme està plenament compromés amb la sostenibilitat, la digitalització, la qualitat i l’ocupació de qualitat, però tot això exigeix marges empresarials suficients en un entorn que ja és d’asfíxia fiscal. Una pujada de l’IVA aniria exactament en sentit contrari”, ha conclòs Fuster.