• L'avançament electoral frena la rebaixa de deute de 11.210 milions per a la Comunitat Valenciana
• Colliers fitxa Joan Marc Ibáñez per a dirigir el seu negoci a la Comunitat Valenciana i Múrcia

La vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha assenyalat que els comptes públics per a 2026 “responen a les prioritats estratègiques del Consell de facilitar l’accés a l’habitatge, enfortir les polítiques actives d’ocupació i ampliar les oportunitats per als joves i els col·lectius més vulnerables”.

En la presentació dels pressupostos de la seua conselleria, la vicepresidenta primera ha detallat totes les inversions previstes amb els 679,47 milions d’euros assignats, dels quals el 79 % del pressupost es destinen a habitatge i ocupació.

Segons ella, aquests comptes són “responsables, realistes i orientats a resultats, que atenen els problemes reals de la ciutadania i ofereixen les solucions que els valencians necessiten”.

“Habitatge i ocupació constitueixen dues polítiques públiques fonamentals per a consolidar el creixement de la Comunitat Valenciana, crear ocupació, ampliar el parc públic, impulsar nova habitatge assequible, enfortir les ajudes al lloguer i accelerar la recuperació de les zones afectades per la Dana”, ha explicat Camarero.

De la mateixa manera, Camarero ha fet èmfasi en “el compromís amb les polítiques d’igualtat, la lluita contra la violència sobre la dona i la diversitat, amb un pressupost total de 86 milions d’euros, que permet ampliar recursos i drets, a més de garantir el futur i les oportunitats per als nostres joves amb un augment de vuit milions d’euros del pressupost destinat a polítiques de joventut, fins a assolir els 36 milions d’euros”.

Pressupost per a accelerar l’accés a l’habitatge

Camarero ha subratllat que aquests pressupostos “enforteixen el compromís del Consell amb l’habitatge i amb l’objectiu de generar una major oferta que accelere l’accés, especialment a joves, famílies i col·lectius vulnerables”, per la qual cosa l’assignació total en habitatge arriba als 349,8 milions d’euros, amb un increment net de 45,8 milions d’euros, el 15 % respecte a l’exercici anterior.

A més, el Consell multiplica la seua inversió pressupostària en les línies destinades a ajudes a les famílies per a accedir a l’habitatge, tant en compra com en lloguer, i a l’increment de l’oferta, en augmentar l’aportació d’aquestes partides a través del Pla Estatal d’Habitatge que cofinancien el Govern d’Espanya i les comunitats autònomes.

Amb aquest nou Pla s’incrementa l’aportació autonòmica fins al 40 % mentre que l’Estat la redueix del 70 al 60 %. Així, la Generalitat destinarà enguany, i durant els pròxims cinc exercicis, més de 64 milions d’euros a aquestes polítiques.

Durant la presentació, la consellera ha recriminat al Govern de Pedro Sánchez que “gestione d’esquena a les comunitats autònomes, sense consensuar amb qui tenim assignada aquesta competència”. Per a ella, el pla d’habitatge “arriba tard i amb 90 milions d’euros encara pendents d’aprovar per a concedir ajudes al lloguer i a la compra d’habitatge”.

Les principals actuacions en matèria d’habitatge inclouen 8,5 milions d’euros que complementaran les ajudes al lloguer i 8,4 milions d’euros emmarcats dins del Bo Lloguer Jove.

De la mateixa manera, entre les principals línies d’actuació es disposen 40 milions d’euros per a l’increment de l’oferta d’habitatge VPP i s’enforteixen els projectes de rehabilitació i regeneració urbana, a través dels programes Pla Conviure (30,1 milions d’euros), Recuperem Llars (11,1 milions d’euros), Renhata (7,5 milions d’euros) o ARRURs (5,88 milions d’euros).

Enfortiment del parc públic d’habitatge

D’altra banda, Camarero ha destacat l’enfortiment realitzat en el parc públic d’habitatge, amb 111 milions d’euros destinats a l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHA) mitjançant diferents línies de transferència i actuacions relacionades amb la gestió i millora del patrimoni públic d’habitatges de la Generalitat.

En aquest sentit, la vicepresidenta ha destacat l’augment de la inversió en el manteniment del parc públic d’habitatges, fins a assolir els 17,3 milions d’euros, al mateix temps que s’han adjudicat més de 1.000 habitatges socials.

Així mateix, també es destinen 6,3 milions d’euros a les ajudes a joves per a l’adquisició d’habitatge en municipis de menys de 10.000 habitants o en risc de despoblació.

Municipis afectats per la Dana

Quant als municipis afectats per la Dana, Camarero ha ressaltat que durant l’exercici 2026 es continuarà oferint una “resposta integral” amb una inversió de 109,4 milions d’euros que inclou 18 milions d’euros en ajudes al lloguer per als afectats i que garanteix la cobertura de totes les possibles sol·licituds.

A més, s’habilitarà una nova línia d’ajudes de 7,2 milions d’euros per a la reparació d’ascensors. També es destinaran 55 milions a l’ampliació del parc públic d’habitatge en els municipis afectats, dels quals ja existeixen 21 milions adjudicats i quasi 100 habitatges d’aquest tipus licitats a Albal, Torrent i Utiel.

Una tecnologia pot resoldre un problema industrial, millorar un procés productiu o donar lloc a un nou producte. No obstant això, convertir aquest coneixement en una solució comercial exigeix molt més que investigació: calen infraestructures tecnològiques, empreses capaces d’aplicar-la i aliats que coneguen els mercats. Aquesta connexió entre tecnologia i les necessitats del mercat és precisament la base del model que la Xarxa d’Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana (REDIT) està donant a conéixer fora d’Espanya.

Durant 2026, l’Equador i el Paraguai han sigut dos escenaris d’aquesta projecció internacional. A través d’encontres amb universitats, entitats empresarials i organismes vinculats a la innovació, REDIT busca compartir l’experiència valenciana en transferència tecnològica i explorar noves vies de col·laboració que puguen generar oportunitats per als sectors productius d’ambdós territoris.

La iniciativa parteix d’un ecosistema amb una trajectòria consolidada. REDIT integra onze instituts tecnològics especialitzats —AIDIMME, AIJU, AIMPLAS, AINIA, AITEX, IBV, INESCOP, ITC, ITE, ITENE i ITI— que treballen amb empreses de diferents sectors per a desenvolupar productes, incorporar tecnologies i millorar processos industrials. En conjunt, la xarxa compta amb prop de 200 laboratoris d’assaig, certificació i desenvolupament de producte.

El repte ara és traslladar aquesta capacitat a noves relacions internacionals. No es tracta només d’explicar com funciona el model valencià, sinó d’identificar quines tecnologies poden respondre a necessitats d’altres mercats i com aquestes connexions poden obrir, al seu torn, oportunitats per a les empreses de la Comunitat Valenciana. 

Equador: una aliança per a connectar tecnologia i mercat 

A Quito, el director general de REDIT, Gonzalo Belenguer, va participar en Ignite Summit 2026, on va presentar la ponència ‘Les oportunitats de la indústria equatoriana a Espanya’ i va intervindre en un panell sobre el paper de la Universitat San Francisco de Quito (USFQ) com a pont per a la transferència de coneixement entre l’Equador i Espanya.

L’agenda va incloure també encontres amb la universitat i amb la Cambra Oficial Espanyola de Comerç i Indústria de Quito. En aquest últim àmbit, REDIT i GAIAS Europa, el hub d’innovació i transferència de coneixement vinculat a la USFQ que opera a Espanya, van presentar possibles vies de col·laboració conjunta per a acompanyar les empreses equatorianes interessades a accedir al mercat europeu.

La col·laboració combina dues capacitats complementàries. D’una banda, REDIT, a través dels seus onze instituts tecnològics, aporta l’accés a les infraestructures i a les capacitats tecnològiques de la Xarxa, amb experiència en investigació aplicada, desenvolupament de producte, assajos… De l’altra, GAIAS Europa ofereix serveis d’intel·ligència de mercat, estratègia comercial, desenvolupament de negoci i connexió amb l’ecosistema empresarial espanyol. 

El plantejament obri una via de cooperació que va més enllà de la promoció empresarial. La connexió entre les capacitats tecnològiques valencianes i el coneixement local de GAIAS Europa pot facilitar la identificació de necessitats industrials, socis i projectes d’interés comú. Per a les empreses valencianes, aquests vincles també poden contribuir a explorar oportunitats de col·laboració amb organitzacions i sectors productius equatorians. 

Paraguai: acostar la investigació a l’activitat empresarial 

La projecció internacional del model valencià també ha arribat al Paraguai, on REDIT ha participat en el bootcamp ‘Del laboratori al mercat’, vinculat al Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (CONACYT). La iniciativa se centra en un dels grans desafiaments dels ecosistemes d’innovació: aconseguir que els resultats de la investigació troben una aplicació empresarial.

Al costat de diferents professionals de l’ecosistema paraguaià d’innovació de l’àmbit públic i privat, Belenguer ha compartit l’experiència valenciana en transferència tecnològica i col·laboració entre els àmbits públic i privat durant el mes d’octubre.  

El pas del laboratori al mercat requereix identificar aplicacions, validar solucions i construir models de negoci capaços de sostenir el seu desenvolupament. En aquest procés, els instituts tecnològics desenvolupen un paper de connexió entre les capacitats científiques i les necessitats de les empreses: treballen sobre reptes industrials concrets i contribueixen a què el coneixement puga transformar-se en productes, processos i serveis. 

L’experiència de REDIT ofereix així una referència per a explorar com reforçar aquesta connexió en altres territoris. La col·laboració internacional permet compartir metodologies i detectar capacitats complementàries, encara que el valor d’aquestes iniciatives dependrà de la seua continuïtat i dels projectes que arriben a materialitzar-se. 

Una xarxa amb capacitat per a traslladar coneixement 

La projecció internacional de REDIT es recolza en la dimensió de la seua activitat i en la seua estreta relació amb el teixit empresarial. En 2025, els onze instituts tecnològics van treballar amb 14.871 empreses i van desenvolupar més de 1.600 projectes d’I+D+i. Els seus ingressos conjunts van superar els 193,5 milions d’euros, dels quals 114,2 milions —el 59 %— van procedir directament de les empreses. Quant a la financiació pública, els fons autonòmics van representar el 28 % dels ingressos, uns 54,2 milions d’euros; els nacionals, el 9 %, aproximadament 17,4 milions; i els europeus, el 2 %, prop de 3,9 milions.

La financiació competitiva constitueix una altra palanca per a impulsar la innovació. Durant 2025, els instituts van captar 35 milions d’euros de programes nacionals i europeus, mentre que les empreses participants en els seus projectes van obtindre més de 132 milions per a desenvolupar iniciatives innovadores. En conjunt, l’activitat va permetre mobilitzar al voltant de 167 milions d’euros per a la Comunitat Valenciana.

L’abast del model també es reflecteix en el seu impacte econòmic. Un estudi elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), publicat en 2024, estima que l’activitat dels instituts tecnològics aporta 775,5 milions d’euros al PIB de la Comunitat Valenciana, contribueix al manteniment de 16.047 llocs de treball equivalents a temps complet i genera 346,2 milions d’euros d’ingressos públics pel seu impacte fiscal.

Aquestes xifres permeten entendre la dimensió d’un sistema que connecta investigació aplicada, financiació i activitat empresarial. També aporten context a la seua projecció internacional: REDIT no presenta únicament una estructura de cooperació, sinó una xarxa que treballa de forma continuada, de manera col·laborativa, amb milers d’empreses i que compta amb capacitats tecnològiques distribuïdes pel territori valencià. 

Del contacte a les oportunitats de col·laboració 

Equador i Paraguai són només dos exemples de com REDIT connecta la Comunitat Valenciana amb altres ecosistemes internacionals d’innovació amb una mateixa lògica: connectar coneixement, tecnologia i empresa per a afavorir la competitivitat dels sectors productius, bidireccionalment.  

A l’Equador, la col·laboració amb GAIAS Europa posa el focus en la connexió entre capacitats tecnològiques i accés al mercat espanyol i europeu. Al Paraguai, la participació en el bootcamp es vincula al repte d’acostar la investigació a la seua aplicació empresarial. En ambdós casos, l’objectiu és obrir espais de cooperació que puguen evolucionar cap a projectes concrets. 

La dimensió internacional de REDIT no es limita a presentar el model dels instituts tecnològics fora d’Espanya. Busca generar relacions útils per als ecosistemes amb els quals col·labora i, al mateix temps, ampliar les oportunitats de connexió de la indústria valenciana amb altres mercats. 

Segons Gonzalo Belenguer, “el següent pas serà donar continuïtat a aquests vincles i convertir les capacitats compartides en iniciatives empresarials i tecnològiques. Perquè la transferència de coneixement no acaba quan una solució està desenvolupada: arriba al seu vertader valor quan troba una aplicació, arriba a les empreses i contribueix a millorar la seua competitivitat”.