Els préstecs de Marroc amb Espanya creixen un 57% en 2025

La presentació de pressupostos del Marroc per a 2027 desvela la creixent relació del govern de Mohamed VI amb el de Pedro Sánchez. El suport financer que el Regne d’Espanya va donar al Marroc va créixer un 57% en 2025, segons es desprén del projecte de pressupostos que el Marroc acaba de presentar.

Tal com apareix en el document “informe del deute públic 2027” presentat junt als pressupostos del país alauita, el deute bilateral que el Marroc tenia al tancament de 2025 amb Espanya ascendia a 6.600 milions de dirhams (600 milions d’euros). Un any abans la quantitat prestada per Espanya al Marroc era de 4.200 milions de dirhams (382 milions d’euros), per la qual cosa el finançament ha crescut un 57%.

Espanya continua sent un dels quatre majors creditors del Marroc. França és el major creditor bilateral del Marroc, amb un import pendent de 39.800 milions de dirhams (38,6% del deute bilateral total), seguida d’Alemanya amb 28.600 milions de dirhams (27,8%) i Japó amb 11.600 milions de dirhams (11,2%).

Aquest increment dels préstecs d’Espanya al Marroc es va produir en 2025, any en què s’han pres dues decisions crítiques per a l’economia i sobirania nacional. Ambdues es van materialitzar en l’acord que Economia Digital va desvetlar en exclusiva el passat 9 de gener, en què es va analitzar l’acord signat entre el Marroc i Espanya després de la reunió d’alt nivell del passat 4 de desembre de 2025.

Allí s’establia el compromís d’Espanya de facilitar el finançament als transvasaments al Marroc i de l’entrada d’empreses marroquines en el capital de companyies espanyoles.

Dies després d’aquest acord, en la reunió d’alt nivell es va anunciar la compra del 45% de les terminals del navilier valencià Vicente Boluda per part de Marsa Maroc, empresa estatal marroquina, una decisió que ja s’havia aprovat en el consell d’administració de l’empresa pública alauita en la reunió del 19 de novembre de 2025.

El finançament d’Espanya al Marroc perquè connecte les seues conques irrita especialment a les províncies d’Almeria, Múrcia i Alacant, ja que contrasta amb la deixadesa del govern de Pedro Sánchez amb les obres en el canal del transvasament Tajo-Segura, tal com ahir va tornar a denunciar Scrats junt al president del govern de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras.

El pressupost del Marroc no estableix una relació directa entre l’augment rebut en 2025 via deute bilateral amb Espanya i els seus plans d’inversions però sí que exposa una política de grans inversions en l’àmbit de l’aigua.

Un dels principals objectius del Govern marroquí és mobilitzar 1.200 milions de metres cúbics d’aigua a l’any mitjançant la interconnexió de conques hidrogràfiques, segons recull l’Informe sobre les Empreses Públiques que acompanya els pressupostos de 2027. Es tracta d’una de les principals apostes del país per a garantir l’abastiment d’aigua a les ciutats i a l’agricultura mitjançant la construcció d’infraestructures que permeten traslladar recursos hídrics d’unes regions a unes altres.

Entre els projectes més importants figura la connexió de les conques dels rius Sebou, Bouregreg i Oum Er-Rbia, que es troba en fase de preparació. El Marroc ja ha completat i posat en funcionament una primera fase del transvasament entre el Sebou i el Bouregreg, amb una capacitat de transferència de 15 metres cúbics per segon, destinada a reforçar l’abastiment de l’eix Rabat-Casablanca. A això s’hi suma la connexió entre els embassaments d’Oued Makhazine i Dar Khrofa, amb una capacitat de 3,2 metres cúbics per segon, per assegurar el subministrament a Tànger.

La intenció de l’Executiu de Mohamed VI és continuar durant 2027 les obres de transferència d’aigua entre conques i regions, sempre que s’haja acreditat la seua viabilitat i es respecten els equilibris hídrics dels territoris afectats. Així ho recull expressament la Nota de Presentació del projecte pressupostari, que identifica la preparació de la connexió Sebou-Bouregreg-Oum Er-Rbia com una de les actuacions previstes per al pròxim exercici.

L’esforç inversor s’estén a la construcció de preses i dessaladores. El Marroc preveu continuar les obres de 14 grans embassaments, començar la construcció d’un altre i ampliar-ne un existent durant 2027. El seu objectiu és superar els 24.000 milions de metres cúbics de capacitat d’emmagatzematge en finalitzar l’any.

En dessalació, els pressupostos contemplen la posada en funcionament de la planta de Dakhla, l’ampliació de la instal·lació de Safi per abastir Marrakech i la primera fase de la gran dessaladora de Casablanca, un projecte que ja ha comptat amb instruments de finançament espanyol. A aquestes instal·lacions s’hi sumaran altres a Oriental, Souss-Massa, Tànger, Guelmim-Tantan i Rabat, amb l’objectiu d’assolir una capacitat de producció de més de 1.800 milions de metres cúbics d’aigua dessalada anuals en 2031.

El volum d’inversió també es reflecteix en les entitats encarregades de gestionar l’aigua. Les deu agències de conca marroquines tenen previstes inversions per 1.293 milions de dirhams en 2027, mentre que les societats regionals multiservei, responsables de serveis d’aigua, sanejament i electricitat, contemplen 39.600 milions de dirhams d’inversió durant aquest exercici.