La CEV alerta que es dispara el consum de formigó i s’enfonsa el consum energètic de la indústria
La patronal que preside Vicente Lafuente destaca que quasi el 15% de totes les compres d’habitatges a Espanya es realitzen a la Comunitat Valenciana.
El president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Vicente Lafuente. (Foto: Kike Taberner)
Comentarios
La patronal autonòmica CEV, presidida per Vicente Lafuente, alerta en el seu informe econòmic del primer trimestre que la construcció ha experimentat un acceleró en el consum de formigó mentre el conflicte bèl·lic a l’Iran ha impactat de ple la indústria, la qual cosa ha reduït dràsticament el consum d’energia. El turisme, per la seua banda, continua amb el seu creixement mentre l’agricultura aprofundeix en el seu deteriorament.
La CEV assegura que la producció de formigó a la Comunitat Valenciana creix un 20,9%, segons les últimes dades publicades per l’Associació Nacional Espanyola de Fabricants de Formigó Preparat (Anefhop), corresponents al quart trimestre de 2025 (última dada disponible). Aquest creixement duplica el registrat en la mitjana nacional i és especialment intens el creixement a Castelló i València, amb un 26,2 % i un 32 % d’augment respectivament.
Aquest increment s’uneix a un augment del nombre total de visats a la Comunitat Valenciana del 26,92 % durant els mesos de gener i febrer en comparació amb les dades registrades en novembre i desembre de 2025. “Aquest avanç va ser, a més, significativament superior al registrat en el conjunt d’Espanya”, incideix la CEV, que recorda que el nombre de compravendes registrades a la Comunitat Valenciana va representar el 14,95 % del total nacional, amb un pes de l’11,68 % en habitatge nou i del 15,88 % en habitatge usat. “Malgrat el descens registrat, la Comunitat es va mantindre com la tercera autonomia amb major volum de transaccions immobiliàries, únicament per darrere d’Andalusia i Catalunya”, especifica la CEV.
Aquesta situació del sector de la construcció contrasta amb la que viu la indústria, que en el primer trimestre de l’any va registrar un desplom del 32 % en l’apartat de consum energètic per a usos no domèstics.
La patronal azulejera Ascer és la que reflecteix de manera més directa el cop energètic. El sector confirma la desacceleració, amb una caiguda de la xifra de negocis del 4,6 % en valor i del 6,0 % en volum. La demanda exterior “continua feble” i l’escenari està marcat per “polítiques comercials erràtiques i conflictes bèl·lics”. L’impacte més sensible arriba pel gas: ASCER assenyala que el preu “s’ha arribat a duplicar” i recorda que el taulell és un sector “gasintensiu”.
L’entorn també apreta a Anffecc, la patronal de frits, esmalts i colors ceràmics, que vincula la caiguda de les exportacions a les “turbulències geopolítiques” i a la “menor demanda de mercats clau com Algèria”. L’associació reclama que les exigències regulatòries s’ajusten a “la realitat de la indústria” i a les seues “possibilitats reals de descarbonització”.
En el metall, Femeval parla de “forts contrastos”. L’activitat productiva cau un 6,1 %, encara que l’ocupació aconsegueix el “major volum d’ocupació de les últimes dècades”. El conflicte es trasllada per un “fort increment en els costos energètics, logístics i de matèries primeres”, amb un 5,7 % d’empreses molt greument afectades i un 38,1 % amb impacte greu.
Quimacova situa el sector químic en una evolució “lleugerament contractiva” i anticipa un escenari de “creixement molt limitat i alta volatilitat”. La química bàsica pateix una “contracció moderada” pels elevats costos energètics i la demanda industrial feble, mentre que la inversió es concentra en descarbonització, eficiència energètica, digitalització i traçabilitat.
La fusta i el moble, segons Fevama, entren en un “context de desacceleració”. El major impacte es concentra en la pujada de l’energia, els fletes marítims i les matèries primeres vinculades al petroli. En calçat, Avecal detecta “moderació, estancament o lleugera caiguda”, amb costos de transport, logística, carburants, matèries primeres i subministraments a l’alça. En agroalimentació, Fedavoca manté un “comportament positiu i resilient”, però la inversió “es manté cautelosa davant la incertesa global”.
El turisme apareix com un dels grans contrapesos a la feblesa industrial. La CEV subratlla que l’evolució favorable del turisme internacional va permetre sostenir les exportacions de serveis i amortir el deteriorament del saldo comercial de mercaderies. A l’abril, la Comunitat va rebre 1,29 milions de turistes internacionals, un 15,6 % més que un any abans, amb una despesa total de 1.463,1 milions, un 16,6 % més. En el primer trimestre, Hosbec xifra l’ocupació hotelera en el 60,4 %, amb 1.880.898 viatgers i 5.449.350 pernoctacions. La patronal hotelera parla d’un “inici d’any irregular”, encara que març va quedar “mig punt per damunt de les dades de 2025”, recolzat en el mercat internacional.
La hostaleria també manté el to positiu, però amb menys marge. La FEHV apunta a un “comportament positiu”, encara que dins d’un escenari de creixement més moderat i de “pressió sobre la rendibilitat”.
En agricultura, l’informe dibuixa un sector sostingut per la demanda exterior, però colpejat pels costos, la meteorologia i la falta de solucions contra plagues. La campanya citrícola 2025/2026 preveu 2,5 milions de tones, un 8 % menys que l’anterior, i les vendes exteriors de “fruites, hortalisses i llegums” es mantenen com el principal grup exportador de la Comunitat, amb el 19,6 % del total. AVA-ASAJA considera que les perspectives del sector “no són positives”, en un entorn marcat per la “falta de solucions eficaces, tant fitosanitàries com biològiques, per combatre plagues i malalties”.
El problema de fons torna a ser la rendibilitat. AVA-ASAJA adverteix que el context internacional continua pressionant els marges per l’escalada de costos: fertilitzants nitrogenats, adobs, gasoil agrícola, llavors, plàstics i mà d’obra.
