Un llegat de futur

En este Nou d’Octubre de 2026, la Història ix al nostre encontre amb una força especial. Enguany commemorem el 750 aniversari de la mort de Jaume I, una efemèride que ens convida a tornar la mirada cap a l’origen d’allò que, al llarg dels segles, hem arribat a ser.

La commemoració d’enguany vol expressar aquesta idea sota un concepte tan senzill com poderós: “Un llegat infinit”. Un llegat que continua viu perquè forma part de la nostra identitat col·lectiva.

Però celebrar la nostra història no consisteix a contemplar-la des de la distància perquè el Nou d’Octubre no és una efemèride més. És una realitat viva. Ho és perquè allò que va nàixer fa segles continua expressant-se en les nostres institucions, la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres llengües, els nostres símbols i, sobretot, en la nostra manera d’entendre la convivència.

La identitat valenciana mai no va necessitar construir-se contra ningú. No va necessitar del conflicte per a afirmar-se ni de l’afront per a reconèixer-se. S’ha forjat amb les aportacions de generacions que han construït la nostra forma de veure la vida. Som una terra diversa que coneix la seua història, valora la seua personalitat i no necessita renunciar a cap de les dues coses per a ser, alhora, part i tot de la idea d’Espanya i del somni d’Europa.

El nostre autogovern és l’expressió contemporània d’aquesta voluntat col·lectiva. No és el record d’allò que vam ser, sinó l’eina amb la qual decidim el que volem ser. Ens permet gestionar els nostres serveis públics, defensar els nostres interessos i afrontar els nostres reptes. I és també la garantia que les nostres senyes d’identitat pertanyen a tots.

La Senyera, les nostres institucions, les nostres tradicions i la llengua valenciana ni tenen propietaris ni necessiten guardians. Són patrimoni dels valencians i han de continuar sent espais de trobada i no instruments per a dividir.

Però sentir orgull pel que hem rebut també implica assumir una responsabilitat. Cada generació rep una herència i decideix què fa amb ella. Pot conservar-la o enriquir-la abans d’entregar-la a qui ve darrere.

Per això, crec que aquesta és la millor manera de celebrar aquest Nou d’Octubre: preguntar-nos quina Comunitat Valenciana volem llegar a les noves generacions. La resposta es concreta en cinc objectius que tots hem de compartir.

El primer passa per construir una Comunitat que cuide millor i a més gent. Una terra on els nostres serveis públics estiguen a l’altura de les necessitats de les persones. On la sanitat, l’educació i les polítiques socials ens acompanyen quan més les necessitem. On els nostres majors, després de tota una vida de treball, reben l’atenció que mereixen i qui necessite ajuda trobe una Administració que responga.

Una Comunitat Valenciana que obri oportunitats per a construir projectes de vida. Un lloc on els joves puguen formar-se, trobar treball, desenvolupar el seu talent, emancipar-se, crear una empresa o formar una família.

El segon objectiu mira cap a una Comunitat Valenciana que obri oportunitats per a construir projectes de vida. Un lloc on els joves puguen formar-se, trobar treball, desenvolupar el seu talent, emancipar-se, crear una empresa o formar una família. No hem de conformar-nos a dir-los que són el futur. Hem d’oferir-los opcions en el present perquè recórrer món siga una elecció i no una obligació. Que se’n vagen per aprendre i créixer, però que tornen perquè ací hi ha oportunitats.

I per a aconseguir-ho està el tercer objectiu: necessitem una terra que produïsca per a competir perquè no hi ha benestar sense prosperitat, ni serveis públics forts sense una economia capaç de sostenir-los. La Comunitat Valenciana sempre ha sigut terra d’emprenedors, autònoms, agricultors, comerciants, treballadors, industrials i empreses. Persones que es llevanten prompte, s’arrisquen, innoven i generen oportunitats. Per això, des de la Generalitat treballem per afavorir aquesta energia, facilitar la inversió i el treball, convertir les bones idees en projectes i ajudar les nostres empreses a competir a Espanya, Europa i el món.

Tot això l’hem de fer sent una Comunitat cada vegada millor protegida. D’això tracta el quart objectiu: la seguretat. La dana de fa dos anys, les víctimes i famílies de la qual sempre estaran en el nostre record, ens va colpejar amb especial crueltat i la amarga lliçó aprés ens obliga a construir una terra més segura i resilient, amb millors mitjans, infraestructures i coordinació. Una Comunitat capaç de protegir el seu territori i, sobretot, les persones que hi viuen.

I hi ha un últim objectiu que dóna sentit a tots els anteriors: defensar la veu pròpia de les tres províncies. Una veu que no necessita cridar, però que ha de fer-se sentir.

No és la veu del conflicte. És la d’una terra treballadora i generosa que vol participar en el projecte comú d’Espanya des de la lleialtat i des del respecte a si mateixa.

La Comunitat Valenciana no vol ser més que ningú. Però tampoc ha d’acceptar ser menys que ningú. Per això hem de defensar els nostres interessos amb serenitat i determinació. Reclamar una finançament justa, l’aigua, les infraestructures i els recursos necessaris per a créixer i garantir els nostres serveis públics. I fer-ho des del diàleg, el rigor i la fermesa institucional perquè alacantins, castellonencs i valencians tenim una identitat que no necessita enfrontar-se a ningú, però tampoc callarà davant ningú.

Set-cents cinquanta anys després de la mort de Jaume I, potser aquest siga el millor sentit que podem donar a la paraula llegat, perquè un llegat no és només allò que rebem. És també allò que decidim deixar.

Hem rebut una terra amb història, institucions, cultura, llengua i personalitat pròpia. Ara tenim la responsabilitat de afegir la nostra pàgina a aquesta història i entregar a qui vinga després una Comunitat més pròspera, segura, oberta i amb més oportunitats.

Tenim raons per a sentir-nos orgullosos del nostre passat. Tenim determinació per a afrontar el nostre present. Però, sobretot, tenim dret a mirar amb esperança cap al futur. El nostre millor temps no ha de ser el que recordem. Ha de ser el que encara estem a temps de construir junts. Això significarà que vam estar a l’altura del que vam rebre. Que vam saber convertir l’herència en oportunitat, la identitat en convivència i l’orgull en futur.

I aleshores podrem dir que, 750 anys després, el llegat infinit del Nou d’Octubre és un llegat de futur.