BBVA, Sabadell, Santander, Caixa Popular, CaixaBank i Cajamar lluiten per gestionar 320 milions de saldo de l’Ajuntament de València
Els bancs que opten hauran de garantir un mínim de quinze oficines a la ciutat en un concurs on Banco Sabadell s’afegeix als cinc bancs que ja prestaven el servei.
Fernando Canós, Fernando Canós, director general adjunt de Banco Sabadell i director de la territorial Est de l’entitat, intervé en la jornada d’Economia Digital a Alacant.
Comentarios
Les entitats financeres Banco Bilbao Vizcaya Argentaria S.A. (BBVA), Banco Sabadell S.A., Banco Santander S.A., Caixa Popular – Caixa Rural Coop. de Crèdit V., Caixabank S.A. i Cajamar Caja Rural Sociedad Cooperativa de Crédito han presentat les seues candidatures per a assumir la gestió dels serveis financers i bancaris de l’Ajuntament de València, que dirigeix Maria José Catalá.
La licitació de l’acord marc compta amb un pressupost d’1,05 milions d’euros i estableix una duració inicial de tres anys, prorrogable per una anualitat addicional. La convocatòria pública respon a la necessitat estructural de l’administració local de delegar les seues operacions de cobraments, pagaments i custòdia de capitals en corporacions autoritzades pel regulador financer.
En tractar-se d’un procediment obert de contractació, els serveis financers es distribuiran entre un màxim de sis entitats de crèdit, les quals operaran en règim d’exclusivitat per a assegurar l’estabilitat pressupostària i l’agilitat dels fluxos monetaris de la ciutat.
La justificació tècnica d’aquest concurs públic es fonamenta en la manca d’infraestructura pròpia per a donar resposta al volum de transaccions que genera la capital valenciana. Des del Servei de Tresoreria de l’Ajuntament de València es va constatar que l’entitat governamental careix dels recursos humans especialitzats i de les plataformes informàtiques necessàries per a donar cobertura a la totalitat dels tràmits recaptatoris en els temps i formes requerits per la normativa comptable pública.
El moviment econòmic que maneja el consistori de forma habitual impedeix l’assumpció directa de les tasques bancàries. L’Ajuntament de València emet una xifra superior a les 600.000 liquidacions anuals, una dada en la qual s’integren tant els tributs locals com altres conceptes de recaptació municipal, deixant fora d’aquest còmput els rebuts que ja es troben directament domiciliats en comptes bancaris pels contribuents. A aquest flux d’entrada de capital s’afegeix l’execució d’al voltant de 100.000 pagaments anuals dirigits a proveïdors, contractistes, personal i transferències institucionals.
A nivell orientatiu, el saldo mitjà diari en els comptes corrents operatius de la corporació local, liderada per Maria José Catalá, es va situar en 323 milions d’euros entre gener i abril de 2025. D’aquesta quantitat, 137 milions d’euros van correspondre a aportacions destinades a la financiació de les obres de reconstrucció després dels efectes de la dana d’octubre de 2024, que va afectar tres de les pedanies de la ciutat. Durant l’exercici complet de 2024, el saldo mitjà registrat va ser de quasi 269 milions d’euros.
El plec de condicions tècniques estableix exigències estrictes respecte a la presència física de les entitats adjudicatàries. Amb l’objectiu de garantir una atenció presencial idònia als ciutadans en el compliment de les seues obligacions fiscals, les entitats financeres seleccionades hauran de posar a disposició municipal la seua xarxa d’oficines, requerint-se un mínim de quinze sucursals operatives dins del terme municipal de la ciutat.
Pel que fa a l’arquitectura dels comptes institucionals, l’acord fixa un compte corrent operatiu com la via principal de gestió, si bé faculta l’Ajuntament a obrir els instruments que considere necessaris, incloent comptes financers destinats de forma específica a la col·locació d’excedents de tresoreria.
Per a la resolució de la licitació, la Mesa de Contractació ponderarà els següents factors econòmics i tècnics: la major remuneració positiva dels saldos, també el cost associat a l’ús de targetes de crèdit o dèbit per al pagament dels ingressos municipals, i el volum d’oficines comercials que les entitats oferisquen de forma addicional sobre el mínim de quinze exigit.
A més, també es tindrà en compte el cost de manteniment del compte corrent operatiu en cas que es registren tipus d’interès negatius en els mercats, així com el cost requerit per a la implantació de l’eina tecnològica Valitic, la gestió de la qual s’adjudicarà en règim d’exclusivitat a una sola de les firmes participants.
Les dades econòmiques de l’Ajuntament reflecteixen les dimensions de la seua gestió financera. En l’apartat de despeses recurrents, l’administració local compta amb una plantilla aproximada de 5.500 empleats públics. L’esborrament mensual pel concepte de nòmines es situa de forma ordinària en 13,5 milions d’euros, amb repunts estacionals en els mesos de juny i desembre —on s’integren les pagues extraordinàries— que eleven la partida fins als 28,26 milions d’euros. Així mateix, en març i setembre la despesa es situa al voltant dels 15 milions d’euros a causa de la liquidació del complement de productivitat.
A aquestes obligacions de personal s’afegeix el pagament regular a proveïdors, amb una facturació mitjana mensual de 35 milions d’euros, i les transferències a altres organismes públics, que resten 12 milions d’euros al mes. El cost derivat de les cotitzacions a la Seguretat Social es xifra en 7,6 milions d’euros mensuals, mentre que les obligacions per impostos suposen uns 4 milions d’euros habituals, amb pics de 9,10 milions en juny i desembre, i de 4,6 milions en març i setembre.
Pel que fa a la via dels ingressos, la principal font de finançament recurrent es deriva de la participació en els tributs de l’Estat, que durant l’exercici pressupostari de 2024 va reportar una mitjana de 35,25 milions d’euros al mes, acumulant un total anual de 426,30 milions d’euros. Per la seua banda, els comptes destinats a la recaptació directa van percebre 174 milions d’euros en el mateix any. Aquesta recaptació presenta una estacionalitat molt marcada: la mitjana regular es situa en uns 30.000 cobraments mensuals, però s’incrementa notablement en els mesos de maig (pel venciment del període de cobrament de l’Impost sobre Béns Immobles, IBI) i de novembre (coincidint amb la campanya de l’Impost d’Activitats Econòmiques, IAE, i l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, IVTM).
Per últim, les domiciliacions de tributs i altres drets de cobrament públic van aportar més de 192 milions d’euros en 2024. Els nous canals electrònics mostren un canvi de tendència en els hàbits dels contribuents: els pagaments mitjançant targeta en terminals presencials van sumar quasi 5 milions d’euros, mentre que els efectuats a través de la seu electrònica de l’Ajuntament van assolir els 21 milions d’euros, acumulant prop de 300.000 operacions anuals.
El plec tècnic de la licitació constata aquesta transformació digital de la recaptació, registrant un increment anual sostingut del 42 % en l’ús combinat de targetes bancàries i la plataforma Bizum com a mitjans de pagament vàlids, un servei aquest últim que es presta de forma universal a la ciutadania amb independència de la firma bancària de la qual siga client.
L’anterior acord marc per a la prestació dels serveis financers i bancaris de l’Ajuntament de València va ser adjudicat a finals de desembre de 2022, i en aquella ocasió, les entitats que van resultar adjudicatàries i que han vingut realitzant aquesta tasca fins a la data van ser pràcticament les mateixes que tornen a competir ara: CaixaBank, BBVA, Banco Santander, Cajamar i Caixa Popular.
En la licitació actual s’ha sumat Banco Sabadell com a sisena entitat aspirant, la qual cosa completaria el cupo màxim de sis bancs previstos en els plecs de l’acord marc del consistori.
