La cooperativa de supermercats Consum està aplicant la intel·ligència artificial (IA) en tres grans direccions: conéixer les necessitats dels clients, optimitzar processos i facilitar la feina diària. Des de fa dos anys compta amb un comitè per a regular l’ús de la intel·ligència artificial. El seu objectiu és fer un seguiment de les seues activitats i tindre controlat el marc de regulació de la IA. En ell participen representants de les divisions de Jurídic, Ciberseguretat, Govern de les dades i l’Oficina de Transformació Digital de la cooperativa.

Núria Enríquez, executiva de Transformació Digital de Consum, va explicar recentment a Expansió que amb això es vol garantir l’ús ètic de la intel·ligència artificial dins de l’empresa i respectar els drets i l’ús de la informació. Quan en qualsevol departament hi ha una iniciativa d’IA, aquest comitè la revisa, la valora i analitza els riscos. Es recull la documentació tècnica i quan es verifica que compleix tots els requisits, ix avant. Enríquez va puntualitzar que aquest procés de validació es realitza fins i tot quan es tracta d’eines estàndard de multinacionals que inclouen IA. I va afegir: “Des d’aquest Comitè de Govern de la IA estem veient que la IA apareix com una capa addicional als processos que ja fem, no com una solució per a fer coses, sinó per a millorar el que fem. Dona facilitats perquè és molt ràpida i pot manejar volums d’informació enormes”.

Hiperpersonalització, gestió del coneixement i seguretat alimentària

Un dels àmbits en què avança Consum és la hiperpersonalització del client. D’una banda, els hàbits de consum i necessitats; de l’altra, el llenguatge d’interacció. És un projecte en construcció que està treballant en la personalització de cara al client i pròximament es treballarà en la capacitat de comunicació amb el client de forma diferent segons el seu perfil.

Una altra àrea és la gestió del coneixement intern a la companyia. Allí, un assistent intel·ligent ajudarà a respondre consultes sobre manuals formatius, normatives internes…

A més, Consum ha desenvolupat enguany el PIM (product information manager), que és la plataforma en què recullen informació sobre sostenibilitat i envasos, requisits normatius, etc. És informació sobre els productes que tenen en els lineals dels supermercats i s’actualitza cada vegada que canvia alguna cosa en aquest producte, des de la normativa aplicable, una variació en l’envàs o un ingredient. Aquesta plataforma té potencial per a convertir-se més endavant en una eina que puga arribar a compartir informació amb els clients. La intel·ligència artificial s’està incorporant en aquesta plataforma com una d’aquestes “capes”.

Consum treballa també en l’automatització de tasques repetitives mitjançant robotització. Amb elles executen sobretot tasques administratives: afegir dades en aplicacions, reenviament de correus…

Finalment, la qualitat i seguretat alimentària. En aquest àmbit estan començant amb l’anàlisi i monitorització de temperatures, humitats i maduració dels productes. És informació que ja es controla, però s’està treballant en la manera de recollir-la per a millorar el procés, per a centralitzar-la i tindre-la disponible per a tots els departaments.

• Juan Roig esdevé la tercera major fortuna d’Espanya amb 9.800 milions, un 24% més
• Juan Roig, propietari de Mercadona, posa data límit al premi d’un milió d’euros pel rècord del Marató de València

Les empreses de la Comunitat Valenciana concentren el 12,9% de les vendes de les empreses agroalimentàries espanyoles. Tanmateix, la quota de mercat de la regió és molt diferent segons els subsectors. Mentre que les companyies valencianes, amb Mercadona i Consum en primer terme, lideren la distribució minorista de productes agroalimentaris i posseeixen el 22,2% de la quota, les empreses del sector primari valencià es situen en la setena posició, amb el 6,9% de les vendes.

Per la seua banda, la indústria transformadora d’alimentació valenciana és la tercera en quota amb un 8,4% del mercat, encara que lluny de Catalunya i Andalusia, que absorbeixen quasi el 40% del negoci.

L’estructura empresarial de la cadena agroalimentària espanyola es caracteritza per una gran fragmentació de les vendes, amb major presència d’empreses de xicotet i mitjà tamany, segons un dels tres informes presentats aquest dijous en la III Jornada de l’Observatori de l’Economia Agroalimentària Valenciana, organitzada per la Generalitat Valenciana i l’Ivie.

L’acte, inaugurat per Vicent Tejedo Tormo, secretari autonòmic d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, ha comptat amb els investigadors de l’Ivie Alejandro Escribá i Vicent Safón que han explicat les principals conclusions dels tres documents presentats. Els nous informes de l’Observatori s’han centrat en l’anàlisi de l’activitat exportadora, la comercialització i la concentració de l’oferta en el sector agroalimentari valencià.

El primer informe presentat aquest dijous, que analitza la concentració de la cadena agroalimentària, mostra el lideratge de les empreses de la Comunitat Valenciana en la comercialització de productes agroalimentaris, amb un percentatge de les vendes totals del 22,2%, seguida a poca distància per la Comunitat de Madrid, les empreses de la qual absorbeixen un altre 21,8% del mercat. Tanmateix, l’estudi revela nivells de concentració baixos en general en l’activitat de comercialització agroalimentària, moderats en el cas del comerç minorista no especialitzat i amb una oferta molt atomitzada en el cas de l’activitat majorista.

En el cas del sector primari (agricultura, pesca i ramaderia) l’estudi revela un mercat molt poc concentrat, on l’activitat es reparteix entre un gran nombre d’empreses, en la seua majoria xicotetes o mitjanes. Les empreses de la Comunitat Valenciana apareixen en seté lloc per quota de mercat, amb un 6,9% del total. Entre les primeres 50 empreses per facturació es registren cinc valencianes. La primera és Greenmed, que es col·loca en el lloc 11, amb 245 milions d’euros de facturació en 2024.

La situació és similar en el sector industrial, on tant la indústria alimentària com la fabricació de begudes presenten nivells baixos de concentració. Les empreses de Catalunya i Andalusia emergeixen com els grans pols industrials, amb una quota del 23,5% i 14,8%, respectivament, mentre que la Comunitat Valenciana es col·loca en tercera posició, amb un 8,4% de les vendes. Novament hi ha cinc empreses valencianes en el rànquing de les 50 primeres per facturació, encara que la primera, Importaco Casa Pons, no apareix fins al lloc 30.

Les empreses agroalimentàries de la comercialització

El segon informe de l’Observatori es centra en l’anàlisi específic de les empreses destinades a la comercialització. La Comunitat Valenciana compta amb més de 12.000 empreses en els sectors de comerç a l’engròs i al detall de productes alimentaris, begudes i tabac, cosa que suposa el 10,5% del total a Espanya. El document destaca l’evolució en les vendes del sector i troba grans creixements.

En concret, assenyala, en el cas de les empreses majoristes, l’augment de les vendes d’un 16,39%, registrat en cafè, te, cacau i espècies, i del 13,94%, en el sucre, xocolate i confiteria, entre 2022 i 2023. Els comerços minoristes especialitzats en pa i productes de fleca i confiteria han augmentat les seues vendes un 15,7%, mentre que els minoristes no especialitzats també han aconseguit increments de facturació del 13,7% de mitjana.

Altres aspectes que s’han revisat en aquest document han estat la rendibilitat, la productivitat del treball, la liquiditat, el nivell d’endeutament i els resultats financers de les empreses agroalimentàries de la distribució de la Comunitat, comparats amb la mitjana espanyola. S’incideix en l’elevada rendibilitat econòmica del comerç minorista generalista valencià (9,48%), 2,42 punts percentuals per damunt de l’espanyola.

Els autors no observen problemes de liquiditat entre les empreses comercialitzadores de productes alimentaris i el seu nivell d’endeutament es manté dins dels límits ordinaris. Quant als costos de personal, el document explica que les empreses valencianes de comerç a l’engròs i al detall no especialitzat tenen costos de personal majors que les de comerç al detall especialitzades. En concret, les minoristes no especialitzades valencianes tenen un cost de 35.550 euros per empleat equivalent a temps complet, quasi 5.000 euros més que les espanyoles.

Les relacions comercials amb els Estats Units

Per últim, en la jornada de l’Observatori, celebrada a l’edifici del Rellotge del Port de València, s’ha inclòs la presentació d’un tercer informe, enfocat a l’anàlisi de l’activitat exportadora de la cadena agroalimentària valenciana i, més en concret, a les relacions comercials amb els Estats Units. La cadena agroalimentària de la Comunitat Valenciana exerceix un paper central en l’economia exportadora regional, ja que concentra el 25% del total de les vendes a l’exterior de l’autonomia. És la tercera comunitat més rellevant quant al comerç exterior agroalimentari, en aportar el 12,5% de les exportacions espanyoles, només darrere de Catalunya (21,3%) i Andalusia (21,2%).

El sector agroalimentari i la seua obertura a l’exterior constitueixen un motor per a l’economia valenciana. En aquest context, la Comunitat Valenciana està particularment exposada als canvis en les condicions d’accés als mercats clau, com és el cas de l’estatunidenc.

Les vendes de productes agroalimentaris als Estats Units suposen el 4% de les exportacions totals, front a només l’1,9% que representaven en 2009. Cinc categories de productes concentren quasi el 70% de les exportacions valencianes a aquest mercat: conserves de verdures o fruites, llegums i hortalisses, sucres i articles de confiteria, begudes de tot tipus i sucs i extractes vegetals.

Per a fer front als riscos d’una política aranzelària inestable com la dels Estats Units, els autors proposen posar en marxa programes de suport a la diversificació de mercats en les empreses més exposades a les exportacions als Estats Units. A més, suggereixen incentivar la modernització empresarial per a millorar la competitivitat, impulsar serveis d’assessorament en matèria de comerç internacional i estimular l’emprenedoria agroalimentària, entre altres mesures.