DAS Photonics (Escribano) insta les empreses valencianes a unir-se en consorcis de Defensa

La valenciana DAS Photonics, integrada en EM&E Group (Escribano), ha cridat a les empreses de la Comunitat Valenciana a aprofitar l’actual “moment històric” de la indústria europea de defensa i a posicionar-se ja en els consorcis que definiran les capacitats tecnològiques dels pròxims anys.

Així ho ha defensat la CEO de DAS Photonics i directora de Desenvolupament Corporatiu de EM&E Group, Maria Pellicer, durant el Redit Summit 2026, en una taula dedicada al reposicionament de la indústria davant l’increment de la inversió en defensa.

“El moment és ara a nivell europeu; és històric”, ha assenyalat Pellicer, que ha destacat que Espanya compta actualment amb una presència en els fons europeus que no havia tingut anteriorment. La directiva ha incidit que les empreses han d’incorporar-se ja als consorcis perquè seran els qui marcaran “les capacitats tecnològiques a futur”.

Pellicer ha reivindicat a més les fortaleses de la Comunitat Valenciana per captar inversió i talent vinculat a aquesta nova indústria. “La Comunitat Valenciana té moltsíssims elements positius per atraure inversió, empresa i talent”, ha assegurat, encara que ha reconegut que aquest últim continua sent un dels principals colls d’ampolla del sector.

La responsable ha explicat durant la seua intervenció la doble realitat que representa. D’una banda, Escribano, un grup d’al voltant de 2.200 empleats que actua com a fabricant, integrador i sistemista i el negoci del qual es dirigeix fonamentalment a clients institucionals. De l’altra, Das Photonics, una companyia tecnològica d’uns 70 empleats sorgida com a spin-off de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Al seu judici, ambdós models són complementaris. Les companyies tecnològiques de menor grandària necessiten “finançament pacient”, suport per a realitzar proves i ajuda per a escalar comercialment, mentre que els grans grups requereixen d’aquestes empreses per incorporar capacitats molt especialitzades. En el cas de DAS Photonics, la fotònica aporta a Escribano capacitats diferencials en àmbits com la guerra electrònica.

Obrir la xarxa de proveïdors de defensa

Pellicer també ha reclamat als grans contractistes de defensa que faciliten l’entrada de noves empreses en les seues cadenes de subministrament. Ha reconegut que les companyies consolidades tendeixen a treballar amb proveïdors ja coneguts i provats, cosa que pot dificultar l’accés a nous actors.

En el cas d’Escribano, ha explicat que la companyia compta amb al voltant de 800 proveïdors nacionals. “De vegades és còmode no donar cabuda o entrada a nous proveïdors que no coneixes”, ha reconegut.

La directiva també ha repartit responsabilitats cap a les petites i mitjanes empreses, a les quals ha reclamat més persistència si volen entrar en el sector. “Moltes vegades la sensació que em dóna és que el que falta és persistència de dir: ‘Vull ser proveïdor de Navantia, d’Airbus o d’Indra’“.

Pellicer ha defensat que un sector de defensa sòlid no pot estructurar-se al voltant d’un únic gran contractista que concentre totes les capacitats. Al seu parer, les empreses han d’especialitzar-se, identificar en quina tecnologia són competitives i associar-se amb companyies complementàries per a formar consorcis i grups de treball.

La responsable de Das Photonics ha reivindicat així mateix l’autonomia estratègica europea. Ha explicat que Escribano ha optat en alguns casos per fabricar internament components que hauria resultat més barat importar de la Xina, amb l’objectiu de mantindre el control tecnològic i evitar dependències exteriors.

“Defenc totalment l’autonomia estratègica”, ha assenyalat Pellicer, que ha considerat “crucial” conservar les patents, la propietat industrial i la capacitat de fabricació dins d’Espanya o Europa.

Redit: la Comunitat Valenciana “surt endarrerida”

El coordinador de Redit Defensa, Vicent Rocatí, ha introduït una visió més prudent sobre les oportunitats que obri l’increment dels pressupostos militars. Encara que ha reconegut que les quantitats disponibles a escala europea “donen vertigen”, ha advertit que la qüestió clau serà com aqueix diner aconsegueix transformar el teixit productiu valencià.

“La Comunitat Valenciana estem en el vagó de cua quant a participació en facturació en assumptes de defensa”, ha assenyalat Rocatí. “Surtim ja endarrerits en aquesta cursa”, ha afegit.

El responsable de Redit Defensa també ha refredat les expectatives sobre la possibilitat que la indústria militar es convertisca en una eixida directa per al sector valencià de l’automoció. Ha recordat que una planta com Ford Almussafes pot produir centenars de milers de vehicles anuals, unes escales que no tenen equivalència en els programes de defensa.

Rocatí ha reclamat per això que els fons autonòmics i europeus destinats a innovació tinguen una orientació clara cap a tecnologies relacionades amb defensa i compten amb horitzons temporals més amplis. Al seu parer, els centres tecnològics no sols han d’investigar, sinó també “arrossegar” les empreses valencianes perquè puguen adaptar les seues capacitats al sector.

L’interés empresarial, ha assegurat, ja existeix. Rocatí ha explicat que nombroses pimes estan acudint als centres tecnològics per a preguntar com poden començar a treballar amb Defensa i quines certificacions necessiten.

Com a exemple, ha citat el cas d’una empresa que havia desenvolupat xarxes locals resistents a ciberatacs per a depuradores d’aigües residuals i que, després de presentar la tecnologia al Regiment de Cavalleria Lusitània de Marines, ha adaptat el producte a requisits militars. El desenvolupament es provarà el pròxim abril en uns exercicis de l’OTAN a Eslovènia.

“No hi ha suficient capacitat” per a la nova demanda

Per la seua banda, el president de la Fundació Cercle de Tecnologies per a la Defensa i Seguretat, Félix Pérez, ha considerat que la indústria espanyola de defensa parteix d’una bona base tecnològica, però continua sent massa xicoteta després de dècades de reduït gasto militar.

Pérez ha defensat que el sector haurà de canviar el seu funcionament davant l’augment dels pressupostos i passar d’una cultura basada en la competència entre companyies a una altra de major col·laboració. “Si es mantenen aquests pressupostos, no hi ha suficient capacitat per a respondre a la demanda”, ha advertit.

També ha reclamat reforçar el paper de les pimes, universitats i centres d’investigació i facilitar l’arribada de nous actors. En paral·lel, ha considerat necessari modificar la forma en què es desenvolupen els programes públics de defensa i abandonar la lògica d’adjudicar únicament en funció del menor cost.

Pérez ha estat especialment crític amb la regulació actual. “És absolutament impossible treballar amb la Llei de Contractes de l’Estat si el que volem és agilitat, excel·lència i respondre de forma ràpida”, ha afirmat. Al seu parer, les empreses i els tècnics de les Forces Armades haurien de col·laborar des de les primeres fases dels projectes, i no únicament quan els requisits tècnics ja estan definits.