El sector del metall entra en alerta: l'ocupació, l'activitat i les exportacions baixen un 10%

La indústria del metall de la Comunitat Valenciana travessa un moment especialment delicat, segons l’últim Informe de Conjuntura de FEMEVAL (Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana).

Durant el primer semestre de 2025, el sector ha patit una caiguda del 10% en activitat, ocupació i exportacions, la qual cosa posa de manifest l’impacte de la incertesa econòmica, la desacceleració europea i les tensions comercials internacionals.

La contracció del sector s’observa, en primer lloc, en la significativa reducció de l’activitat industrial, que ha retrocedit un 10% durant els primers sis mesos de l’any. El descens va ser especialment pronunciat durant el primer trimestre, amb una caiguda del 13,4%, i encara que es va moderar al 6,6% en el segon trimestre, continua reflectint un escenari advers.

El segment més afectat és el sector de l’automòbil i la seua indústria auxiliar, la qual cosa esfondrament arriba al 45,7% entre abril i juny respecte a l’any anterior. Aquest comportament negatiu es prolonga des de exercicis anteriors i agreuja la pèrdua de dinamisme d’un dels motors industrials de la regió.

En contrast, el sector de material i equips elèctrics i electrònics presenta dades positives, amb un creixement del 21,8% en el segon trimestre en comparació amb 2024.

No obstant això, l’evolució general de la Comunitat Valenciana és molt més desfavorable que la mitjana nacional, on el sector va avançar una lleugera 0,3% en el període analitzat.

Metall: ocupació i exportacions, en fort descens

L’impacte en l’ocupació industrial és notable: el sector perd prop de 12.000 llocs de treball només entre abril i juny, la qual cosa representa un descens del 10,7% respecte a l’any anterior.

Encara que l’ocupació total del metall ascendeix a 224.601 persones, una dada que implica un creixement del 6,5% interanual degut a la fortalesa de branques com instal·lacions, comerç i reparació de vehicles, l’àmbit purament industrial no aconsegueix esquivar la destrucció d’ocupació.

Les exportacions del sector també acusen el cop, amb un retrocés global del 10% en el primer semestre. La caiguda és especialment intensa en vehicles i components (-21%) i en maquinària i equips mecànics (-19%). Només els segments de material elèctric (+16%) i el sector aeroespacial (+139%) marquen la diferència, mostrant certa resiliència i creixent rellevància en l’àmbit valencià.

Des de la perspectiva geogràfica, els principals mercats europeus —Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit— registren caigudes notables, mentre que els mercats extracomunitaris mostren evolucions positives: Estats Units (+22%), Xina (+26%) i Turquia (+12%).

El dinamisme amb Estats Units es veu impulsat per l’encuadrament tarifari instaurat per l’Administració Trump i l’avançament d’operacions comercials per esquivar possibles nous aranzels, arribant a representar aquest país l’11,6% de les exportacions valencianes de metall en 2025.

Un retrocés industrial agreujat pel context

L’ambient empresarial del sector, segons l’informe de FEMEVAL, continua marcat per la incertesa i la prudència. Les empreses valoren la situació amb un 6,89 sobre 10, a penes millor que el període anterior. Les expectatives de negoci, ocupació i inversió es mantenen en zona neutra, reflexant la cautela generalitzada davant l’escassetat de senyals positives.

Entre els principals factors que les companyies identifiquen com a limitants destaquen, per ordre de rellevància: la dificultat per contractar personal qualificat, l’augment dels costos laborals, la reducció de marges comercials i l’encariment de matèries primeres i components. A més, les estratègies proteccionistes de Xina i Estats Units i la falta d’una normativa europea àgil agreugen la situació estructural i competitiva del sector metàl·lic valencià.

La patronal confia en que el nou acord comercial entre la Unió Europea i Estats Units, subscrit a l’agost, permeti reduir la volatilitat i millorar l’entorn per a les exportacions. No obstant això, FEMEVAL adverteix de la complexitat a l’hora de preveure els efectes indirectes sobre tercers mercats i de la necessitat de fortalecer el teixit empresarial local.