Les empreses refreden l’impacte del Perte Chip i el Kit Digital: un 51 % el considera limitat

Les polítiques públiques destinades a impulsar la transformació tecnològica de les empreses espanyoles obtenen el suport majoritari del teixit empresarial, encara que el seu efecte encara es percep com insuficient. El 78 % de les companyies considera que programes com el Kit Digital o el Perte Chip estan ajudant a accelerar la digitalització de les pimes, però més de la meitat, un 51 %, creu que el seu impacte és limitat.

Així es desprén de l’Estudi sobre Salut Digital a Europa 2026 de Zoho, tecnològica índia amb seu espanyola a València, que pregunta específicament a les empreses per l’efecte de les polítiques públiques actuals i cita entre els seus exemples el Digital Kit i el Perte Chip. Només un 27 % de les companyies espanyoles considera que aquestes iniciatives estan contribuint de manera significativa a accelerar la digitalització, mentre que un 20 % sosté que no estan ajudant i només un 2 % assegura desconéixer-les.

Les dades dibuixen així una diferència entre l’abast dels programes i la intensitat amb què les companyies perceben els seus resultats. Encara que pràcticament vuit de cada deu empreses reconeixen algun efecte positiu, dos terços dels qui els valoren favorablement consideren que aquest impuls és únicament limitat.

L’anàlisi no mesura de manera independent els resultats del Perte Chip i el Kit Digital, sinó que els inclou com a exemples dins del conjunt de polítiques públiques destinades a afavorir la digitalització empresarial. Per tant, els percentatges corresponen al conjunt d’aquestes actuacions i no permeten atribuir individualment el 51 % a un dels dos programes.

Les empreses més digitalitzades valoren millor les ajudes

La percepció canvia considerablement en funció del nivell de maduresa tecnològica de les companyies. Entre les empreses que Zoho classifica amb bona salut digital, el 93 % considera que les polítiques públiques estan ajudant, percentatge que baixa fins al 76 % en aquelles amb una situació intermèdia i al 70 % entre les que presenten una mala salut digital.

La diferència és encara més gran quan es pregunta si la contribució és significativa. El 59 % de les empreses amb bona salut digital aprecia un impacte rellevant, enfront del 22 % d’aquelles amb una situació intermèdia i només el 10 % de les companyies amb pitjors fonaments digitals.

Per grandària empresarial, són precisament les petites empreses les que en major proporció reconeixen algun efecte positiu de les polítiques públiques. El 82 % de les petites companyies considera que ajuden a la digitalització, enfront del 77 % de les mitjanes i el 76 % de les grans. No obstant això, són les grans empreses les que més perceben un impacte significatiu, amb un 37 %, enfront del 28 % de les petites i el 17 % de les mitjanes.

Aquests resultats coincideixen amb una fotografia encara desigual de la transformació tecnològica espanyola. Segons l’estudi de Zoho, només una de cada quatre empreses espanyoles, el 25 %, presenta actualment una bona salut digital. Un 39 % es troba en un nivell mitjà i un altre 35 % registra una mala salut digital. La companyia mesura per a això aspectes com la innovació, l’adopció de noves tecnologies, l’estabilitat de les plataformes, la gestió de TI, el retorn de la inversió en intel·ligència artificial i la sobirania de la dada.

A més, existeix una bretxa rellevant en funció de la grandària. El 35 % de les grans empreses espanyoles aconsegueix una bona salut digital, mentre que el percentatge descendeix al 21 % entre les mitjanes i al 20 % entre les petites empreses.

Inversió, talent i burocràcia frenen la digitalització

Més enllà de l’efecte de programes com el PERTE Chip o el Kit Digital, l’informe identifica altres obstacles que dificulten avançar en la maduresa tecnològica. La falta d’inversió sostinguda en innovació tecnològica i l’escassetat de talent amb competències digitals encapçalen la llista, assenyalades en ambdós casos per un 33 % de les empreses espanyoles.

La fragmentació reguladora o la burocràcia administrativa apareix immediatament després, amb un 30 %. A continuació es situen la resistència cultural al canvi dins de les organitzacions, la dificultat per mesurar el retorn de la digitalització i una col·laboració públic-privada limitada, totes elles esmentades pel 28 % dels enquestats.

Les dificultats tampoc acaben un cop iniciats els projectes tecnològics. Els problemes tècnics o d’integració són la principal causa de fracàs d’una iniciativa digital, citats per un 20 % de les empreses. La falta d’adopció per part d’usuaris o empleats i els pressupostos insuficients o sobrecostos apareixen a continuació, ambdós amb un 18 %.

La integració tecnològica també està condicionant l’adopció de la intel·ligència artificial. L’estudi assenyala que el 21 % de les empreses espanyoles identifica com a principal obstacle per incorporar la IA la dificultat per connectar-la amb els sistemes que ja utilitzen. Li segueixen la falta de talent especialitzat, amb un 20 %, i els riscos ètics i reguladors, amb un 18 %.

Malgrat aquestes barreres, les empreses espanyoles ja comencen a obtenir resultats de les seues inversions en intel·ligència artificial. El 72 % declara un retorn positiu en l’anàlisi de dades, el 70 % en automatització i eficiència i el 69 % tant en coneixement del client com en la millora general de funcions empresarials.

L’estudi va ser elaborat per Censuswide a partir de 1.500 líders empresarials i responsables de transformació digital de companyies del Regne Unit, França, Alemanya, Espanya i Països Baixos. La mostra espanyola està formada per 300 directius, repartits de manera equitativa entre petites, mitjanes i grans empreses, i les entrevistes es van realitzar entre el 9 i el 22 de gener de 2026.

Zoho és una multinacional tecnològica privada fundada el 1996 que desenvolupa més de 55 aplicacions empresarials. La companyia compta amb uns 19.000 empleats, més de 90 oficines en 28 països i supera els 150 milions d’usuaris i el milió de clients corporatius.