Grimaldi inverteix altres 50 milions en Trasmed en la seua lluita contra Adolfo Utor (Baleària)

Barco de Grimaldi junto a un barco de Baleària. Foto: Anave

Barco de Grimaldi junto a un barco de Baleària. Foto: Anave

Grimaldi ha injectat 50 milions d’euros en la seua filial Trasmed per a enfortir la seua posició financera i reduir la seua càrrega. Esta empresa és rival de Baleària en el trànsit entre la península i les illes Balears. En la roda de premsa de resultats de Baleària celebrada al març de 2024, Adolfo Utor va assegurar que la batalla comercial que li oferien en el trànsit amb Balears era enorme i amb pèrdues per als seus rivals. Per això, va dir que el seu el seu desig era que la companyia italiana “es canse de perdre diners”.

16 mesos després d’aquell desig, que també el va estendre a la part de MSC amb la qual competix pel trànsit de passatgers amb Mallorca, Menorca i Eivissa, el rival italià de Baleària continua perdent diners. Segons explica Anave, “el Grup Grimaldi ha decidit dur a terme una nova ampliació de capital en la seua filial espanyola Trasmed, per valor de 50 milions d’euros. La decisió, presa pels socis de la naviliera, té com a objectiu enfortir la posició financera de la companyia i reduir la seua càrrega de deute. Amb esta operació, el capital social de Trasmed se situa en 347 milions d’euros”.

La companyia, que opera servicis de ferri entre la península i Balears, va ser constituïda en 2021 després de la compra d’actius del grup Armes Trasmediterránea. Des de Anave apunten que esta injecció de capital per part de la matriu es destinarà “específicament a reduir l’endeutament acumulat, derivat principalment del préstec sindicat firmat per a finançar l’adquisició inicial dels vaixells que componen el seu actiu”. Una vegada executada l’ampliació, l’endeutament total de Trasmed quedarà reduït a 26,4 milions d’euros.

El Grup Grimaldi va tancar l’any 2024 amb més de 1.400 milions d’euros de tresoreria i una xifra de negoci superior a 5.000 milions d’euros. És per tant, un gegant al costat de Baleària, que en els seus últims comptes va elevar un 6% la seua facturació fins als 691 milions d’euros, és a dir, set vegades menys que el rival italià.

En la presentació dels comptes de 2023, Adolfo Utor ja va apuntar que existia un «excés d’oferta» en referència a MSC i Grimaldi en el trànsit entre la península i les illes Balears. Va assegurar que «estem lliurant una dura batalla comercial on, ara com ara, tenim màrgens i els competidors arrapen o intenten arrapar» quota de mercat.

Utor va incidir en què el mercat balear no creix en volum ja que en 2023 ja havia tocat sostre en la seua oferta turística, però que «quan els competidors no aconseguixen càrrega, baixen el preu». El president de Baleària va assegurar que «tant Grimaldi com MSC són molt grans i amb una gran capacitat de perdre diners«, al que ha va afegir: «mantindre pèrdues durant tres anys consecutius és per a fer-li-ho mirar».

Amb eixa ampliació de capital en 2025, el nombre d’anys de pèrdues continuades s’elevaria fins als cinc anys. Una de les claus d’esta situació és la decisió de Juan Roig d’apostar per Baleària com a mitjà de per a proveir a les botigues de Mercadona a les illes.

L’escàs espai que existeix a les illes ha permés el desenrotllament d’una logística diferent en la qual existix una gran dependència del subministrament diari de mercaderia via marítima. La repercursión d’això per a Baleària és que compta amb un volum notable i assegurat en els seus vaixells que cobrixen el subministrament entre la península i les illes Balears, un factor que no té ni MSC ni Grimaldi.

Baleària i la decreixent flota espanyola

La lluita de Baleària contra Grimaldi o MSC a les illes Balears és similar a la que té en el trànsit entre Andalusia i el Marroc en la mesura que en el sud també s’enfronta a un gegant. En este cas, el rival és DFDS.

L’últim gran pas en el creixement de Baleària ha sigut inaugurar el trànsit entre Tarifa i Tànger Ville, la qual cosa permet ampliar el moviment de persones entre Andalusia i el Marroc i la creació d’una nova línia de negoci turística d’espanyols a Àfrica amb una sèrie de paquets turístics de 1, 2 o 3 tres dies.

La reacció de guanyar el concurs públic d’esta ruta per part de DFDS, anterior adjudicatari, ha sigut un preacord de compra de la part d’Armes que explota esta ruta.

Un altre aspecte a tindre en compte en este escenari marítim està, com ve incidint Vicente Boluda des de la seua posició com a president de Anave, en la caiguda del nombre de vaixells mercants que naveguen amb bandera espanyola.

Comenta el artículo

Historias como esta, en su bandeja de entrada cada mañana.

O apúntese a nuestro  canal de Whatsapp

Leave a Reply

Ahora en portada