Boluda alerta que la descarbonització que demana la UE penalitza al transport marítim espanyol.
Anave ve en este fenomen este la prova que la regulació europea, tal com està dissenyada, desincentiva l'ús del vaixell front al camió.
Vaixell de Boluda
L’Associació de Navilers Espanyols (Anave), que presideix Vicente Boluda, ha advertit que l’actual enfocament regulador de la Unió Europea per a descarbonitzar el transport marítim està generant “efectes no desitjats” que posen en risc la competitivitat del transport marítim de curta distància (TMCD) i els avanços aconseguits en el reequilibri entre mar i carretera.
Un editorial publicat per Anave subratlla que “l’enfocament regulador europeu en matèria de descarbonització està generant efectes no desitjats que posen en risc la competitivitat del TMCD (en realitat, del transport marítim europeu en el seu conjunt), així com els avanços aconseguits durant dècades en matèria de reequilibri modal”.
Les intervencions d’operadors i experts citades per la patronal coincideixen en que el “progressiu increment de costos derivat de l’EU ETS i l’absència de mecanismes compensatoris” està provocant una “pèrdua de quota del TMCD (transport marítim de curta distància) enfront de la carretera”.
Segons les dades de l’Observatori del TMCD, en el primer any d’aplicació de l’ETS al transport marítim (2024), els tràfics amb Itàlia “van resultar especialment afectats”: la demanda de TMCD va caure un 1% mentre que la carretera va créixer un 12,7 %. “Això indica que l’efecte regulador està impulsant un desplaçament cap a modes més emissors”, recull el text.
La patronal que encapçala Boluda insisteix en que no es tracta d’una caiguda de l’activitat, sinó d’un canvi de mode de transport. “La demanda no ha disminuït; simplement està migrant cap a la carretera, amb tots els efectes ambientals, logístics i de congestió que això implica”, assenyala Anave, que veu en aquest fenomen la prova que la regulació europea, tal com està dissenyada, desincentiva l’ús del vaixell enfront del camió.
La patronal també alerta de “fugides de carboni” en tràfics nacionals. Com a exemple, menciona un portacontenidors que connecta València amb Canàries via Cadis i que “ha de lliurar drets ETS pel tram València-Cadis, però no pel tram Cadis-illes”. El resultat, adverteix, és que part de la càrrega “pot acabar viatjant per carretera des de València fins a Cadis per evitar el cost addicional del sistema”.
Incertesa regulatoria
“Aquests desajustos normatius, lluny de favoreixer la transició energètica, la distorsionen”, critica l’associació presidida per Vicente Boluda, que recorda a més que l’anunci recent de posposar l’entrada en vigor de l’ETS2 per a la carretera “no fa sinó accentuar la incertesa regulatoria”.
Mirant a 2026, quan la Comissió Europea preveu iniciar la revisió de la Directiva ETS i del Reglament FuelEU Marítim, Anave reclama que “s’hauran de corregir les incoherències existents entre ambdós instruments”. Entre elles cita “diferents exempcions, obligacions de report, criteris sobre l’entitat responsable del compliment o fórmules de trasllat de costos a l’operador”.
Al judici de l’associació, “dues regulacions aprovades amb mesos de diferència i dissenyades per a un objectiu comú no haurien de divergir de manera tan profunda”, perquè el resultat és que les empreses afronten “un marc innecessàriament complex, que incrementa la càrrega administrativa i erosiona la seua competitivitat”.
L’editorial també qüestiona l’eficàcia de l’estratègia europea en l’àmbit internacional. “Ni l’EU ETS ni el FuelEU han servit com a palanca per accelerar un acord global, i Europa suporta en solitari una sobrecàrrega econòmica i regulatoria que no assumeixen altres competidors”, adverteix el text.
Segons les dades del Union Registry citades per ANAVE, en 2024 “el sector marítim va lliurar 35,6 milions de drets d’emissió, equivalents a uns 2.700 milions d’euros”, un “esforç financer molt significatiu, els retorns del qual cap a la pròpia transició del sector encara no s’estan materialitzant”.
“Si la revisió de l’ETS i del FuelEU vol ser eficaç, ha de partir d’una premissa clara: la descarbonització només serà sostenible si manté, i reforça, la competitivitat del sector marítim europeu i els serveis de curta distància que vertebran les cadenes logístiques del continent”, subratlla l’editorial.