Frenada a la construcció a València: Català recapta un 7,9% menys per l’ICIO

• El TSJCV tombà la moratòria als apartaments turístics de Català per un defecte de forma legal
• Dormitienda cessa Giovanni Pignateli com a director general

L’Ajuntament de València ha presentat els resultats de la liquidació del pressupost municipal de l’exercici 2025. Les dades consolidades per la Intervenció General Municipal confirmen que la capital del Túria ha aconseguit tancar l’any amb una xifra rècord d’ingressos reconeguts, malgrat que un dels motors històrics de la fiscalitat local, el sector de la construcció, ha mostrat símptomes d’esgotament respecte a les projeccions inicials de l’àrea d’Hisenda.

La xifra més rellevant de l’informe es troba en el Capítol 3 del pressupost d’ingressos, que agrupa les Taxes, Preus Públics i Altres Ingressos. En aquest apartat, la previsió definitiva es va situar en 153.034.381,76 euros. No obstant això, els drets reconeguts nets -els diners que l’Ajuntament ha devengat i té dret a percebre- van assolir els 168.165.374,41 euros. Aquest excés de 15,13 milions d’euros, que suposa un increment percentual del 9,8%, ha estat el principal factor d’estabilitat en els comptes propis.

El comportament de l’ ofereix la lectura oposada. Aquest tribut, que mesura el pols de la inversió privada en edificació i rehabilitació, es va quedar notablement per sota de les expectatives. La delegació d’Hisenda havia projectat uns ingressos de 50,36 milions d’euros dins dels impostos indirectes, però la realitat del mercat i de la gestió de llicències va deixar la xifra en 46,35 milions.

Aquesta bretxa de quatre milions d’euros (un defecte de previsió del 7,9%) suggereix que el ritme d’execució d’obres majors i el desenvolupament de nous projectes immobiliaris no van complir amb l’optimisme inicial plasmat en els comptes de 2025. Tècnicament, aquest desfase en els impostos indirectes sol estar vinculat a la demora en l’inici de grans projectes o a una contracció en la inversió promotora. No obstant això, la caiguda de l’ICIO no ha suposat un descalabru per al pressupost global a causa de l’efecte compensatori de les taxes ordinàries.

Dins del citat Capítol 3, la taxa per prestació de serveis de recollida de residus (coneguda popularment com a taxa de brossa) ha jugat un paper central. La necessitat d’adaptar els ingressos municipals a la Llei estatal 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular va obligar a un reajustament en els costos del servei. Les dades de la liquidació indiquen que l’activitat vinculada a la gestió de residus i altres serveis públics ha generat una recaptació superior a l’estimada, absorbint amb escreix la pèrdua registrada en el sector de la construcció.

L’informe detalla que aquest increment no sols respon a una major càrrega tributària en alguns conceptes, sinó també a una gestió més exhaustiva del padró municipal i a una activitat econòmica ciutadana que demanda més serveis públics. La taxa de brossa, en ser de caràcter obligatori i recurrent per a cada unitat fiscal (habitatges i locals), ofereix una estabilitat recaptatòria de la qual careix l’ICIO, subjecte a la volatilitat del cicle immobiliari.

Si bé els ingressos propis (taxes i impostos) han mostrat una notable resiliència, l’equilibri pressupostari final s’ha vist reforçat pel que tècnicament es denominen Transferències Corrents (Capítol 4). Aquest apartat registra els fons que l’Ajuntament rep d’altres administracions, fonamentalment de l’Estat i de la Generalitat Valenciana.

La previsió inicial era de 589,26 milions d’euros, però els drets reconeguts nets van ascendir finalment a més de 560 milions si considerem els ajustos de liquidació, deixant un excés de 28,95 milions d’euros sobre la previsió definitiva. Aquest superàvit de fons externs ha actuat com una injecció de liquiditat immediata per a la tresoreria municipal, permetent cobrir la despesa corrent i els serveis bàsics sense necessitat de recórrer a majors nivells d’endeutament o a retallades en les partides previstes.

Quant als Impostos Directes (Capítol 1), que inclouen l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i les Plusvàlues, el comportament va ser d’estabilitat tècnica. Aquest bloc va superar els seus objectius en 2,79 milions d’euros, tancant amb un total net de 330,50 milions. Encara que l’increment respecte al pressupostat és discret (0,8%), el volum total d’aquest capítol continua sent el pilar fonamental que sosté l’estructura de despeses de l’Ajuntament.

No obstant això, el document de liquidació també planteja un repte per al futur de la gestió tributària: la bretxa entre els drets reconeguts i la recaptació líquida. En el Capítol 3 de taxes, dels 168,16 milions generats, només s’havien cobrat físicament 100,82 milions al tancament de l’exercici, deixant 67,34 milions pendents d’ingrés. Sumant els exercicis tancats d’anys anteriors, la quantitat que l’Ajuntament té pendent de cobrament en concepte de taxes ascendeix a 94,77 milions d’euros.

Amb aquest escenari, la liquidació de 2025 dibuixa un model d’ingressos municipals que pivota cada vegada més sobre els serveis ciutadans i les transferències d’altres administracions, reduint la seua històrica dependència dels cicles urbanístics. La solvència demostrada per l’excés del 10% en taxes i la injecció de les transferències corrents ha permés que l’Ajuntament de València mantinga la seua capacitat financera operativa malgrat la ralentització detectada en el sector de la construcció.