El TSJCV tombà la moratòria als apartaments turístics de Català per un defecte de forma legal
La Sala del Contenciós-Administratiu dictamina que l’Ajuntament de València, encapçalat per María José Catalá, va utilitzar un precepte jurídic que no emparava la suspensió de llicències de canvi d’ús al maig de 2024.
Apartaments turístics a València
Comentarios
La seguretat jurídica en el sector immobiliari i terciari de València ha experimentat un nou gir administratiu. La Secció Primera de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha notificat una sentència que anul·la parcialment l’acord del Ple de l’Ajuntament de València del passat 28 de maig de 2024. Aquell acord, que cercava frenar l’expansió dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT), queda ara desprotegit en un dels seus pilars operatius: la suspensió de les llicències de canvi d’ús.
La decisió dels magistrats es fonamenta en un anàlisi estrictament tècnic de la base legal emprada per l’equip de govern municipal. En el moment de l’aprovació de la moratòria, l’Ajuntament es va remetre a l’article 68.1 del Text Refós de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (TRLOTUP). Tanmateix, la Sala conclou que la redacció vigent al maig de 2024 no facultava explícitament les entitats locals per a suspendre la tramitació de llicències per canvi d’ús ni per a paralitzar l’eficàcia de les declaracions responsables.
Segons recull la resolució, la potestat per a incloure aquests supòsits no s’incorporà formalment a la legislació autonòmica fins a l’aprovació del Decret-Llei 7/2024 i la posterior Llei 6/2024 de simplificació administrativa de la Generalitat. Per tant, el tribunal considera que l’administració local va realitzar una interpretació extensiva d’una norma que, en limitar drets individuals de propietat i activitat econòmica, ha de ser interpretada de manera restrictiva.
Aquest fallament suposa un impacte directe en l’estratègia d’ordenació urbana que el consistori havia dissenyat. L’alcaldessa María José Català havia apostat per un model que prioritzava el desenvolupament d’infraestructures hoteleres d’alt valor —com hotels de cinc estrelles— front a la proliferació dels apartaments turístics en comunitats de veïns, un moviment que cercava equilibrar la pressió turística amb el mercat residencial.
Malgrat la nul·litat dels canvis d’ús, la sentència no suposa un desmantellament total de la moratòria. El TSJCV ha rebutjat declarar la nul·litat de la suspensió de les llicències d’edificació per a nous usos terciaris hotelers. En aquest punt, els magistrats validen la tesi municipal en considerar que l’Ajuntament de València sí que va justificar de manera suficient, i amb dades tècniques, la necessitat d’aquesta mesura cautelar.
La Sala admet que existeixen “raons imperioses d’interès general”, com la protecció de l’entorn urbà i el dret a l’habitatge, que fan que la suspensió de les llicències d’obra nova per a fins turístics siga una mesura “necessària i proporcionada”. Aquest reconeixement atorga un respir a l’àrea d’Urbanisme, ja que permet mantindre sota control les promocions de major envergadura que requereixen obra major.
Des del Consistori, la resposta no s’ha fet esperar. L’equip jurídic municipal ha subratllat que la sentència no és ferma i que el fallament es deu a una “discrepància tècnica d’abast interpretatiu” més que a una impugnació del fons del model regulatori. L’Ajuntament sosté que les llicències d’edificació haurien de considerar-se, per naturalesa, inclusives dels canvis d’ús, una interpretació que consideren alineada amb la normativa estatal.
Fonts municipals han confirmat que s’està estudiant la interposició d’un recurs de cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem. L’objectiu és defensar la validesa íntegra dels acords del Ple i consolidar un marc regulador que, segons afirmen, compta amb el suport de la diligència administrativa i la posterior clarificació de la normativa autonòmica realitzada pel Consell.
Per als operadors d’apartaments turístics i les empreses de gestió d’actius immobiliaris, aquesta sentència obri una finestra d’incertesa i potencial reactivació d’expedients que van quedar bloquejats fa quasi dos anys. Les declaracions responsables presentades per al canvi d’ús de locals a habitatges d’ús turístic, que van ser paralitzades per l’acord ara anul·lat, es situen al centre del debat econòmic.
En última instància, la sentència recalca la importància que la planificació urbanística, especialment quan col·lisiona amb la llibertat d’empresa i el dret de propietat, s’assente sobre una base legal explícita i no sols sobre la voluntat política d’ordenació del territori.
