Parra (UGT) demana a Ford una pujada salarial de l’IPC+1,5% a canvi de treballar els dissabtes i de nit

La secció sindical d’UGT a Ford Almussafes vol treballar més i cobrar més. Fidel al seu estil, va començar ahir la seua assemblea general d’afiliats parlant del que realment preocupa tot el sector de l’automoció valenciana, siga empresari o treballador, que és tindre càrrega de treball. Va demanar una pujada salarial d’hasta l’IPC + 1,5% anual i va oferir crear el torn de nit i treballar els dissabtes.

Carlos Faubel, que ahir va fer un pas al costat per deixar de ser secretari general però continuar com a responsable d’acció sindical i relacions institucionals, va apuntar primer que la clau de tot era aconseguir “els dos vehicles que ens mereixem”, és a dir, el fonamental és la sostenibilitat econòmica de la factoria. Després va passar el protagonisme a José Luis Parra, ara ja número u d’UGT-Ford, el principal missatge del qual no va ser l’increment salarial sinó el sosteniment i creació d’ocupació que comporta l’augment de la càrrega de treball.

El context en què se celebra l’assemblea té la confirmació del Bronco com a nou model per a Almussafes i l’opció que arriben dos nous models a la factoria valenciana. El missatge d’UGT als afiliats és que el futur es construeix amb esforç que ha de ser degudament correspost. Faubel va recordar l’òrgan que dona a la direcció, siga europea o americana: “No hi haurà cap cotxe que no es faça”.

L’aposta d’UGT és un win-win per a la factoria perquè en la mesura que s’augmente la producció decauran els ERTO, s’augmentarà el bonus per torns extra de treball i es contractarà més personal, que amb l’històric de contracte de relleus suposa una garantia laboral que beneficia les famílies de Ford Almussafes.

Per això, el plantejament parteix que si Ford vol omplir Almussafes de producció, no hi haurà límits a la producció. Hi haurà ordre, perquè UGT exigirà pactar calendaris i suplements, però garantint “les puntes de producció que tots sabem que existeixen perquè ací no som funcionaris”.

Pujada salarial en el TOP industrial

UGT va traslladar a la seua afiliació els eixos amb els quals afrontarà la negociació del futur Acord 2030 a Ford Almussafes. La principal reivindicació econòmica passa per lligar els salaris a l’IPC amb un increment afegit d’“un 1% o un 1,5% anual”, a més d’una “garantia global” que protegisca davant una pujada acumulada de preus d’hasta el 20% durant els pròxims quatre anys.

La proposta, per tant, té matisos. UGT sap que Ford no lligarà sense límit les pujades salarials a l’IPC quan la inestabilitat geopolítica mundial pot provocar, com va ocórrer recentment, que la inflació passe a ser de dos dígits. Per això, i després d’assegurar que si la inflació es disparara “els salaris serien el menor dels problemes”, ja que l’encariment de costos complicaria la viabilitat de la fabricació de vehicles, la comissió executiva d’UGT va remarcar que hi hauria aquest “límit” de pujada salarial d’hasta el 20% en els pròxims quatre anys.

Parra va situar com a “imprescindible” la clàusula de revisió salarial amb efectes retroactius. “Sense ella, qualsevol pujada queda a mercè de la inflació”, va assenyalar l’organització, que considera que aquesta mesura és “la vertadera garantia per a blindar el nostre poder adquisitiu”. Al costat d’això, UGT va proposar elevar un 50% la paga de gener perquè “supere els 1.000 euros” i quede “consolidada en taules”, a més d’impulsar els Plans de Desenvolupament de Carrera (PDC).

Un altre dels punts que el sindicat va posar sobre la taula és la millora de la retribució flexible. UGT va assegurar que més de “1.500 companys” utilitzen ja aquest sistema i va defensar explorar canvis que “maximitzen els seus avantatges fiscals”. En paral·lel, el sindicat es va mostrar taxatiu amb la jornada laboral i va rebutjar ampliar temps de treball: “Mantenim la jornada actual tal com està”. Encara que parega una reivindicació, mantindre la duració de la jornada és allunyar-se d’altres tendències sindicals que no vetlen per la sostenibilitat econòmica industrial.

Sobre la flexibilitat industrial, UGT va reclamar contraprestacions econòmiques. El sindicat va exigir “recuperar el pagament del Plus en almenys dos d’aquestes jornades quan es treballen” i va llançar un missatge directe: “Col·laboració, sí; gratuïtat, no”. També va reclamar executar inversions pendents en “aire condicionat, cantines, vestuaris i oficines”, en considerar que “la dignitat en el lloc de treball no és un luxe”.

L’organització va incloure a més mesures de conciliació, com ampliar la bossa de permisos mèdics de 16 hores per a acompanyament a “fills menors i familiars dependents”. I respecte al possible treball els dissabtes vinculat a nous models, UGT va defensar que només s’acceptaria sota condicions “estrictament regulades, limitades i a un preu just”.