La Generalitat Valenciana prepara una nova rebaixa fiscal que es reflectirà en la pròxima declaració de la renda. L’avantprojecte de la Llei de Mesures Fiscals que acompanya els Pressupostos de 2026 contempla una reducció dels tipus autonòmics de l’IRPF en tots els trams de renda, amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener de 2025.

La reforma suposa una reducció mitjana superior al 2% en la tarifa autonòmica de l’IRPF, que afecta els huit primers trams de renda, és a dir, fins als 100.000 euros de base imposable. Encara que els contribuents amb rendes més altes no veuran modificats els tipus superiors, sí que es beneficiaran de la rebaixa aplicada en els trams inferiors de l’escala.

Segons el càlcul elaborat a partir de les dades de la Generalitat Valenciana, una persona amb una base imposable de 18.000 euros passarà a pagar 1.858 euros en el tram autonòmic de l’IRPF, la qual cosa suposa un estalvi de 42 euros, equivalent a un 2,33%.

L’impacte de la rebaixa oscil·la entre el 2,3% i el 2,7% en els trams més baixos, especialment en rendes de fins a 10.000 euros, on l’estalvi és més visible en percentatge. A mesura que augmenta la base imposable, l’efecte relatiu de la reducció es modera, encara que es manté la rebaixa en termes absoluts dins dels trams afectats.

En la nova estructura fiscal, el primer tram de l’IRPF autonòmic baixa del 9% al 8,8%, mentre que el tipus màxim es manté sense canvis en el 29,5% per a rendes superiors a 200.000 euros de base imposable. Aquest últim nivell continua sent el més alt entre totes les comunitats autònomes.

Si la norma supera la seua tramitació parlamentària, els contribuents valencians podran beneficiar-se d’aquestes modificacions quan presenten la declaració corresponent a l’exercici 2025, prevista per a la pròxima campanya de la renda.

A més dels canvis en l’IRPF, la Generalitat planteja modificacions en l’ vinculades a la continuïtat de les empreses familiars. El text amplia l’accés a la bonificació del 99% per a incloure familiars col·laterals fins al quart grau i flexibilitza alguns requisits relacionats amb la jubilació o incapacitat permanent del titular de l’empresa.

Les novetats se sumen a altres rebaixes fiscals que ja han entrat en vigor. Des d’aquest dilluns, el tipus general de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials per a la compra d’habitatges es redueix del 10% al 9%. També comença a aplicar-se una bonificació del 25% en l’Impost sobre Successions i Donacions per a germans, oncles i nebots.

Durant la jornada d’avui, José Antonio Rovira explicarà l’avantprojecte de llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.

Europa arriba tard perquè va començar tard i, pel camí, s’ha equivocat. El cotxe elèctric xinés, aquell que va ser menyspreat abans d’esclatar el coronavirus, ha arribat, s’ha implantat i enfortix el seu domini.

Un informe de T&E xifra que les importacions de bateries des de la Xina cap a Europa s’han multiplicat per set entre 2020 i 2025. Açò ocorre mentre productors locals, com és el cas de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt, encara no han ni començat la seua producció.

El lobby Transport&Environment demana que s’apliquen aranzels addicionals a les bateries xineses ja que asseguren que els aranzels que s’han imposat a la importació de vehicles xinesos no han frenat el desembarcament de les marques asiàtiques, com és el cas de SAIC a Galícia o la pròxima arribada de Geely a les instal·lacions de Ford Almussafes.

“De les bateries produïdes a la UE, els fabricants europeus representen menys d’una quarta part i el seu futur és incert”, lamenta T&E, que sosté que “les mesures de política comercial ajudarien els fabricants europeus de bateries a triomfar en el mercat interior europeu sense alentir la transició cap als vehicles elèctrics”.

Segons l’informe realitzat per Transport&Environment, els cotxes elèctrics fabricats a la Xina van representar el 17% del mercat de vehicles elèctrics de bateria a la Unió Europea en el primer trimestre de 2026.

No està a la Xina la seua major quota ja que en el creixent mercat de cotxes electrificats van arribar a tindre en 2024 el 22% de quota de mercat. Van arribar els aranzels i la seua quota va començar a caure.

“Aquesta caiguda es va deure en gran mesura a què marques occidentals com BMW, Volvo i Tesla van traslladar la producció que havien externalitzat a la Xina de tornada a Europa.

La quota dels fabricants europeus en les importacions xineses de vehicles elèctrics de bateria va caure del 38% en 2024 al 23% en el primer trimestre de 2026, mentre que la de Tesla va descendir del 26% al 19%. Els fabricants d’automòbils xinesos representen ara més de la meitat de les importacions xineses de vehicles elèctrics de bateria”, explica T&E.

La reacció dels fabricants xinesos va ser dispar. Les importacions de vehicles elèctrics de bateria de SAIC, a les quals s’aplica un aranzel del 35%, es van reduir quasi a la meitat entre 2023 i 2025, explica l’informe.

Mentre tant, BYD, a la qual se li va imposar un aranzel del 17%, va duplicar amb escreix les seues importacions de vehicles elèctrics a la UE. T&E sentencia: “Malgrat els aranzels, els vehicles elèctrics de les marques xineses continuen sent un 21% més barats que els dels fabricants europeus”.

A més, s’ha produït una reacció que el legislador europeu no va tindre prevista quan es va imposar l’aranzel als cotxes elèctrics xinesos, que és que les marques van començar a exportar a Europa vehicles de combustió.

L’exemple més clar a Espanya va ser l’entrada dels vehicles de combustió de MG.

“Els fabricants xinesos també han reorientat la seua producció cap als vehicles híbrids endollables com a resposta als aranzels, ja que aquests només s’apliquen, de moment, als cotxes 100% elèctrics.

De fet, les marques xineses compten ara amb el 13% del mercat de vehicles híbrids endollables de la UE, enfront del 3% que tenien en 2024 (abans dels aranzels als 100% elèctrics)“, assegura l’informe.

Per altra banda, la resposta als aranzels ha estat traslladar a Europa part de la producció de vehicles elèctrics. “S’han anunciat dèu plantes de producció previstes a la UE des que la Presidenta de la Comissió Europea anunciara una investigació contra les subvencions xineses al setembre de 2023″.

Aquesta reacció dels fabricants xinesos contrasta amb el ritme que tenen les inversions a Europa. Després de la pandèmia i el tall de la cadena de subministrament per l’escassetat de xips en 2020 i 2021, es va viure a Europa un allau de projectes de gigafactories, que a Espanya va cristal·litzar amb el projecte de PowerCo, la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt (València).

Encara no han eixit cèl·lules cap a les fàbriques de Martorell i Landaben per als Cupra i els Volkswagen de producció a Espanya i la Xina ja ha pres posició en el mercat de bateries, de cotxes elèctrics i de combustió.