Apartaments turístics amb ordre reiterada de tancament s’ofereixen per més de 2.000 euros per a la setmana de Falles

Les administracions valencianes afronten un repte estructural derivat de la massificació dels apartaments turístics irregulars. La llista detallada d’expedients amb ordre de clausura per part de l’Ajuntament també desvela una altra realitat estadística: l’existència d’edificis “multi-expedient” on l’activitat turística sense llicència s’ha convertit en la norma i no en l’excepció.

Si analitzem quin barri presenta més apartaments irregulars en menys metres quadrats, Ciutat Vella i El Cabanyal competeixen pel lideratge. Tanmateix, és en edificis específics on l’estadística es torna més curiosa. En un sol portal del Carrer Reina, l’administració ha hagut d’intervenir de forma reiterada, emetent ordres per a diverses de les seues vivendes. Aquesta repetició en un mateix immoble simplifica la inspecció, però complica l’execució jurídica, en tractar-se sovint de diferents propietaris o gestors, operant sota el mateix sostre.

Un altre punt crític identificat en l’informe és l’edifici de Mosen Sorell, al barri del Carme. Allí, Urbanisme ha ordenat el cessament en almenys tres vivendes diferents, una situació que es replica al Carrer Nord, amb ordres actives per a tantes altres vivendes. Una situació semblant ocorre a la Plaça Manises, en ple centre institucional.

En l’àmbit econòmic, l’incentiu per a mantindre l’activitat malgrat les ordres de tancament és elevat. Segons el seguiment de preus realitzat per Economia Digital, els actius que operen sense llicència o sota apercebiment administratiu han ajustat les seues tarifes a l’alça de cara a la festivitat de les Falles. En la setmana prèvia a la celebració de la “Setmana Gran”, el preu mitjà d’oferta per a una estada de set dies en aquests immobles arriba als 2.000 euros. Aquesta xifra es supera lleugerament quan parlem de la pròpia setmana fallera, on la nit en aquest tipus d’establiments arriba a superar els 300 euros. Amb tot, la majoria dels immobles analitzats, inclosos aquells sobre els quals pesen expedients de clausura per part del consistori, mostren ja una disponibilitat nul·la per a les dates clau.

Aquest escenari planteja un desafiament per als gestors i propietaris dels immobles, així com per a l’administració pública. La bretxa entre el cost de les sancions econòmiques actuals i els ingressos potencials d’una sola setmana d’activitat il·legal -que pot reportar fins a un 15% dels ingressos anuals esperats per a un immoble en només deu dies- continua sent un incentiu per al manteniment de l’activitat en situació de rebel·lia administrativa.

En aquest mateix escenari d’oferta en la setmana de Falles, el sector hoteler reglamentat (hotels de 3 i 4 estrelles), per al mateix període, mostra unes tarifes que oscil·len entre els 180 i 240 euros per nit per a habitacions dobles, la qual cosa mostra que l’hotel reglamentat ofereix una estructura de costos més transparent, incloent serveis i impostos (IVA) que no tributen en el sector il·legal.

Des d’un punt de vista econòmic, la coexistència de tarifes de 300 euros/nit en apartaments sense llicència front als 220 euros/nit de mitjana del sector hoteler reglamentat (dades estimades d’ocupació per a març 2026) genera una distorsió en la lliure competència. Mentre que les empreses hoteleres compleixen amb normatives d’accessibilitat, seguretat contra incendis i convenis laborals específics, les gestores d’apartaments en situació de rebel·lia administrativa operen amb una estructura de costos reduïda que els permet absorbir les sancions municipals com un “cost d’explotació” més, donada l’alta rendibilitat estacional de les festes.

No obstant això, les ordres de cessament no són actes instantanis. Informes de l’Ajuntament als quals ha tingut accés Economia Digital detallen expedients iniciats en anys anteriors (com és el cas d’una vivenda al carrer Francisco Baldoma o una altra a Verge del Sufragi), la qual cosa evidencia que el temps de paralització del procés pot dilatar-se significativament. Aquests retards es deuen a les fases d’al·legacions, la necessitat de comprovació de cessament efectiu i, en ocasions, la resistència dels explotadors a acatar la resolució administrativa.

En el context del volum total del mercat, l’anàlisi del sector immobiliari valencià indica que l’oferta irregular és la tònica general, amb un 86% dels allotjaments operant fora de registre en moments de pic de demanda.

Amb tot, cadascuna d’aquestes adreces (com els carrers Escalante, Progrés o Eugenia Viñes) representa un procés jurídic individual. L’informe mostra expedients corresponents a l’exercici 2025, però també arrossega cues d’anys anteriors (2023 i 2024). La paralització d’un procés pot durar mesos a causa de la dificultat de notificar als propietaris, que en molts casos són societats o inversors no residents.

L’estadística també ens reserva sorpreses en barris menys turístics. El document cita ordres de cessament en carrers com Visitació (Saidia), Nicasio Benlloch (Campanar) o Arxiprest Company. Fins i tot en zones més allunyades com la Pedania de Poble Nou de la Mar s’han detectat activitats sense llicència.

Amb tot, la transparència en aquests tràmits jurídics no sols busca restablir la legalitat urbanística, sinó també oferir seguretat als inversors que sí compleixen amb les normes front a una competència deslleial que, fins ara, ha dominat gran part de l’oferta d’allotjament de la capital del Túria.