La patronal rebutja el pla de Català de convertir apartaments turístics en baixos en lloguer residencial
Silvia Blasco assegura que la moratòria paralitza 250 baixos amb 700 llicències que van fugir del lloguer residencial tradicional per la seua inseguretat associada.
(Foto d’ARXIU) Un pis turístic a València, a 28 de maig de 2024, a València, Comunitat Valenciana (Espanya). L’alcaldessa de València ha anunciat hui que aplicarà en el conjunt de la ciutat la suspensió cautelar de llicències per a apartaments d’ús turístic situats en comunitats de propietaris i en baixos comercials durant un any prorrogable a un altre. A més, ha avançat la seua idea de limitar en 2026 l’arribada de megacrucers a la capital valenciana. Rober Solsona / Europa Press 28 MAIG 2024; COMUNITAT VALENCIANA; TURISME; PISOS; ECONOMIA; 28/5/2024
Comentarios
L’alcaldessa de València, María José Català, no aconsegueix sumar suports en matèria turística. Ha rebut crítiques de Hosbec per la seua gestió amb els taxis, s’ha enfrontat a Vicente Boluda pels creuers i, quan es posiciona respecte als apartaments turístics rep rebuig. Com és previsible, té l’oposició en contra, però també els veïns i la patronal d’apartaments turístics, que nega que el pla de convertir apartaments turístics situats en baixos en lloguer residencial de llarga estada tinga opcions de ser una realitat.
En conversa amb Economia Digital, Silvia Blasco, presidenta de la Federació d’Habitatges i Apartaments Turístics (FEVITUR) i de l’associació autonòmica (APTUR CV), considera aquest anunci com una maniobra per a traslladar als propietaris la responsabilitat del consistori en l’emergència habitacional de la ciutat. Blasco sosté que aquesta mesura, lluny de ser una solució, agreuja la inseguretat jurídica i sotmet els inversors a una tensió insostenible.
Un dels primers punts que Blasco ha volgut desmentir és l’abast real de la mesura. Segons la presidenta de la patronal, la xifra de 2.000 llicències que maneja l’Ajuntament és enganyosa. En realitat, el problema afecta uns 500 baixos comercials que s’han segregat en unitats més menudes, sumant un total d’aproximadament 750 unitats que podrien, potencialment, complir les condicions d’habitabilitat per a ser habitatge, segons dades del Registre de Turisme i de l’INE.
Blasco critica la confusió terminològica que, al seu judici, utilitza el govern municipal per a justificar aquestes polítiques. La presidenta de FEVITUR explica que la figura del “pis turístic” no existeix en la normativa, i que el debat se centra en apartaments turístics situats en baixos amb ús terciari hoteler. Aquests immobles, subratlla, són negocis legals amb la seua corresponent llicència d’activitat municipal, per la qual cosa la proposta de reconversió és anàloga a demanar a altres comerços que canvien el seu model de negoci. “És com si estiguera demanant a les fleques que es reconvertiren en habitatges després d’aquest anunci; això ningú ho entén”, ha sentenciat.
A més, ha recordat que no tots aquests apartaments reuneixen les condicions d’habitabilitat exigides per a l’ús residencial, com normatives d’accessibilitat, espai, il·luminació o ventilació. El fet que un apartament turístic siga apte per a una estada temporal “no implica que siga legalment habitable com a residència permanent”.
Per a descriure l’estratègia de l’Ajuntament, Silvia Blasco utilitza una dura metàfora: “el joc del penjat”, on el govern municipal va afegint restriccions per a, finalment, “asfixiar o anul·lar” el sector. La moratòria de llicències decretada per Català és per a la patronal, la peça central d’aquesta estratègia. Aquesta moratòria ha paralitzat nombrosos projectes, incloent una sol·licitud de 250 baixos que representen unes 700 llicències potencials, deixant els inversors en una situació d’indefensió.
Blasco acusa l’alcaldessa de jugar un doble paper. D’una banda, “nega llicències, paralitza inversions amb la moratòria i genera un clima d’opinió pública hostil cap al sector”. De l’altra, es presenta com a “salvadora” amb aquest anunci que suposadament ofereix una eixida. “Sóc jo qui et nega, i sóc jo ara qui et salva”, ha afirmat Blasco per a il·lustrar la contradicció del consistori. Des del sector, no la veuen com una salvadora, sinó com “la principal responsable de l’encreuament actual”.
La presidenta de FEVITUR s’ha mostrat convençuda que pocs propietaris s’acolliran a aquesta opció. Considera que només ho faran aquells “molt, molt, molt afectats” i “desesperats” per la paralització de la moratòria. Per a la resta, suposa renunciar a un negoci legal i rendible a canvi d’un lloguer residencial que no ofereix les mateixes garanties de pagament ni la mateixa seguretat jurídica. Blasco insisteix que l’inversor que va optar per un apartament turístic ho va fer, en molts casos, per evitar la inseguretat associada al lloguer residencial tradicional.
La situació es complica per la pròpia naturalesa de l’anunci, que implicaria saltar-se el planejament urbanístic durant sis mesos. Per a Blasco, això evidencia que l’Ajuntament està disposat “a canviar les regles del joc al seu antull, generant una incertesa total sobre el futur”. Els propietaris no saben si, després de la moratòria, els seus negocis seran declarats il·legals o com els afectarà el nou instrument d’ordenació promés per a maig.
Blasco també ha assenyalat l’”anomalia urbanística” creada pel mateix Ajuntament de València. El consistori atorga llicències de terciari hoteler per a apartaments turístics aïllats, una figura que no està clarament contemplada en la Llei de Turisme autonòmica per a unitats disseminades. Això obliga la Generalitat a registrar-los per analogia com si foren Habitatges d’Ús Turístic (HUT), malgrat no ser habitatges en origen, sinó locals amb llicència d’activitat. Aquesta ambigüitat legal, sumada a la moratòria i la nova proposta, conforma un escenari de màxima inseguretat que, segons la patronal, només busca rèdit polític a costa del capital privat que ha regenerat moltes d’aquestes plantes baixes.
En paral·lel a la moratòria iniciada en maig de 2024, l’Ajuntament de València manté la seua estratègia de clausura d’allotjaments que operen sense títol habilitant. No obstant això, l’efectivitat d’aquests procediments administratius ha estat objecte de debat tècnic. Segons dades analitzades per Economia Digital, el 86% dels apartaments detectats com a irregulars continua operant fora del registre oficial.
La transparència en els expedients de clausura va motivar una recent intervenció del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna. En una resolució rebuda pel consistori el 16 de desembre de 2025, l’ajuntament va acceptar la recomanació de detallar les ubicacions i expedients dels apartaments suposadament tancats, després de les reclamacions del grup municipal Compromís.
Aquesta formació política ha qüestionat l’execució real de les ordres de cessament i, com a prova de la vigència de l’activitat en immobles inclosos en la llista oficial de “1.000 pisos tancats”, representants de Compromís van llogar un apartament a la Malva-rosa a través d’una plataforma comercial. La casuística administrativa va fer que el mateix dijous en què es va denunciar la seua operativitat, l’actiu va obtindre la llicència municipal, passant a ser legal després d’una denúncia prèvia de l’associació de veïns.
Front a aquestes discrepàncies, l’alcaldessa María José Català defensa la reducció del 14% en el nombre d’apartaments turístics durant els últims dos anys, basant-se en el sistema d’intel·ligència turística de la Fundació Visit València. Segons aquestes estadístiques, s’ha reduït de 10.516 a 9.057 unitats des de l’aprovació de la moratòria. Mentrestant, asseguren que la Policia Local i el Servei de Llicències Urbanístiques han tramitat més de mil denúncies en els últims dos anys.
El govern municipal contraposa aquestes xifres amb les 115 denúncies tramitades entre 2015 i 2023, durant el mandat de l’anterior govern municipal, període en què es van inscriure més de 4.500 apartaments.
Aquesta tasca inspectora es desenvolupa en un context de saturació del servei de llicències, on la transició entre la detecció de la il·legalitat i el tancament efectiu del negoci continua sent el principal punt de fricció entre l’administració, l’oposició i els residents.
Des de l’inici de la legislatura, María José Català ha tingut diversos enfrontaments en matèria turística. Entre els més sonats estan els que la van portar a confrontar amb Vicente Boluda i amb Hosbec.
En maig de 2024, el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, va mostrar el seu rebuig frontal a la restricció a l’arribada de ‘megacreuers’ plantejada per l’alcaldessa de València, María José Català: «A mi prohibir sempre em sembla malament. Es poden prendre altres tipus de mesures, però a més cal saber on està la línia perquè no es pot dir ‘megaalguna cosa’ que no se sap les dimensions. Sobretot perquè quasi tots els creuers que s’estan construint i que estan navegant són tots pràcticament de la mateixa grandària. Creuers molt menuts en queden molt pocs i no toquen aquests ports», va dir el navilier per a censurar la postura de l’alcaldessa.
En desembre de 2024, Fede Fuster, president de la patronal hotelera de tota la Comunitat Valenciana, Hosbec, va denunciar la mala gestió dels taxis i la «injusta moratòria de l’Ajuntament de València» als pisos turístics.
