Iberdrola avisa en Inmobilia que sense xarxes elèctriques “és impossible” desenvolupar noves vivendes
Vestel i Tesela coincideixen en la falta de mà d’obra i en la necessitat d’accelerar tràmits per a desenvolupar noves promocions.
Sara Diez, CEO i fundadora de Vestel Enginyers; Ibán Molina, delegat institucional d’Iberdrola a la Comunitat Valenciana, i Israel Pérez, CEO de Grup Tesela, en el II Fòrum Inmobilia d’ED.
Comentarios
El delegat institucional d’Iberdrola a la Comunitat Valenciana, Ibán Molina, ha advertit que les xarxes elèctriques s’han convertit en un factor determinant per a desenvolupar noves promocions d’habitatge i ha avisat que, abans d’impulsar un projecte immobiliari, serà necessari comprovar si existeix capacitat per a garantir el subministrament. “Les xarxes elèctriques passen a primer pla i quan parlem d’un desenvolupament immobiliari, el primer que haurem de preguntar-nos és: ¿però som capaços de portar subministrament elèctric allí?”, ha assenyalat.
Molina ha participat en la taula ‘Claus perquè es puga desenvolupar una promoció d’habitatges’ del II Fòrum Inmobilia d’Economia Digital, moderada per Fernando Arufe, redactor d’Economia Digital Comunitat Valenciana.
La jornada, celebrada sota el lema ‘Impulsar l’habitatge que la Comunitat Valenciana necessita’, ha abordat la financiació, l’atracció de capital, la disponibilitat de sòl, l’agilització de projectes i les claus per a desenvolupar noves promocions residencials a la Comunitat Valenciana amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, Cambra València i Caixa Ontinyent.
El representant d’Iberdrola ha insistit que la disponibilitat de xarxa elèctrica condicionarà cada vegada més la viabilitat dels desenvolupaments immobiliaris. “Sense xarxes és impossible; si no, potser haurem de plantejar-nos fer-ho en un altre lloc”, ha afirmat Molina, que ha defensat que el subministrament energètic ha d’incorporar-se des de l’inici de la planificació urbanística.
Molina ha explicat que el negoci de xarxes està regulat i que la inversió es troba limitada per llei. “El negoci de xarxes està acotat avui per un percentatge del PIB que en concret en les xarxes de distribució és el 0,13%”, ha apuntat. En aquest sentit, ha advertit que, “si aquest límit d’inversió no s’incrementa”, les companyies no podran invertir encara que vulguen, “perquè no ens ho remuneraran”.
Energia i habitatge, inseparables
El delegat institucional d’Iberdrola també ha vinculat el debat energètic amb el cost de l’habitatge. “És fonamental el preu de l’energia per a aconseguir habitatge barat”, ha defensat, abans de reivindicar el paper de la central nuclear de Cofrents. Segons ha assenyalat, la instal·lació “avui genera la meitat de la producció de la Comunitat Valenciana” i, “si no som capaços de mantindre aquesta instal·lació”, el cost de l’energia pujarà “de l’ordre de 13 euros per megavat hora”.
Molina ha defensat, a més, l’electrificació com a via per a estalviar costos i avançar en la descarbonització: “Si substituïm aqueixa caldera de gas o de gasoil per una bomba de calor, aqueix equip és entre tres i quatre vegades més eficient que les calderes actuals; anem a estalviar i a descarbonitzar”, ha explicat.
El representant d’Iberdrola ha posat com a exemple d’agilitat administrativa el desplegament realitzat després de la DANA. “En el pla Il·lumina per a la xarxa elèctrica després de la DANA, s’ha actuat sobre 900 transformadors i s’ha fet en un any”, ha assenyalat. Segons ha indicat, “en un altre moment i amb les circumstàncies habituals”, una actuació d’aquest tipus hauria costat “de l’ordre de 10 anys”.
Molina ha subratllat que l’autonomia energètica és un element clau de competitivitat territorial: “De l’autonomia estratègica, l’autonomia energètica és la més important; pesa moltíssim”, ha afirmat. També ha rebutjat la idea que les elèctriques no vulguen facilitar noves connexions. “Ningú pense: ‘allí arriba Iberdrola que no ens dóna connexió’; al contrari, nosaltres vivim de donar connexió, el nostre negoci és subministrar energia”, ha defensat.
Problemes de regulació
En la mateixa taula, la CEO i fundadora de Vestel Enginyers, Sara Diez Peláez, ha coincidit que l’electrificació s’ha convertit en un coll d’ampolla per als nous projectes. “Ningú desenvolupa un projecte sense tindre la seguretat que després això quedarà electrificat; ara mateix és un coll d’ampolla”, ha assenyalat. Diez ha explicat que els equips tècnics abans arribaven “els últims al desenvolupament dels projectes” i que “de sobte algú s’adonava que feia falta subministrament”. “Això ja no pot ser”, ha advertit.
La CEO de Vestel Enginyers també ha alertat del desfase entre la regulació i les noves necessitats de consum elèctric. “La regulació no està creixent o no està evolucionant a l’altura que es necessita per als volums de consum als quals anem a anar: la robòtica, la intel·ligència artificial… tot això és electrificació”, ha indicat.
Diez ha reclamat més homogeneïtat en els tràmits i criteris tècnics. “No pot ser que els tècnics d’una mateixa companyia ens demanen una sèrie de documentació diferent a Valladolid que a València; els tècnics ens tornem bojos”, ha afirmat. Al seu judici, la tecnologia podria ajudar “moltíssim a unificar els criteris”.
La directiva de Vestel també ha apuntat a la falta de talent tècnic com un altre dels grans obstacles del sector. “Hem passat tots els fills a estudiar, i ara veiem que qui sap fer alguna cosa amb les seues mans té un talent innat; la mà d’obra és un coll d’ampolla a tots els nivells”, ha assenyalat. A més, ha advertit de la necessitat de retenir els perfils formats: “Invertim moltíssim en aquesta formació perquè després el talent se’n vaja d’ací; cal retenir-lo”.
Diez ha resumit el repte de planificació de xarxes en la necessitat d’anticipar-se a la demanda i no limitar projectes per falta de capacitat. “La benedicció seria que no haguérem d’equilibrar projectes per falta de capacitat, sinó que tinguérem la capacitat de desenvolupar les xarxes a la velocitat que es necessita”, ha apuntat.
Construcció industrialitzada o IA, claus per agilitar
Per la seua banda, el CEO de Grupo Tesela, Israel Pérez, ha centrat la seua intervenció en la financiació de la construcció industrialitzada, l’agilització administrativa i l’encariment dels costos. Pérez ha advertit que els bancs han d’adaptar els seus mecanismes de financiació als nous sistemes constructius. “Els bancs no poden implementar sistemes d’industrialització o prefabricació quan només alliberen aqueixa liquiditat sobre l’executat en obra; qui està fabricant en nau no pot cobrar”, ha assenyalat.
Per al CEO de Grupo Tesela, la reducció de terminis s’ha convertit en un factor determinant per a tirar avant noves promocions. “El temps ara mateix és més important que els diners mateixos i és fonamental que els bancs s’adapten a les noves necessitats”, ha defensat.
Pérez també ha reclamat l’ús d’intel·ligència artificial per a accelerar la tramitació urbanística i administrativa. “A Ciudad Real el 97,3% dels expedients els ha resolt la intel·ligència artificial; si s’està fent en altres llocs, la Comunitat Valenciana podria estar fent-ho també per agilitar”, ha plantejat. En la seua opinió, “els tècnics municipals haurien de dedicar-se a revisar el treball de la IA i no a la faena documental”.
El CEO de Grupo Tesela ha alertat igualment de l’encariment de la construcció. “Des de principis de l’any passat estaria un 20-25% més econòmic el que és el preu de la construcció”, ha assenyalat. Pérez ha matisat que aquest increment no significa que els constructors estiguen guanyant més, sinó que “estan patint totes aquestes pujades de materials i mà d’obra”.
Pérez ha afegit que els terminis de subministrament energètic també afecten directament les promocions residencials. “Pràcticament en qualsevol edifici de nova planta vas amb un centre de transformació que porta uns tràmits que poden ser d’any o any i mig mínim”, ha advertit.
Per últim, el CEO de Grupo Tesela ha demanat adaptar la normativa tècnica a la realitat climàtica de cada territori per a evitar que els requisits eleven encara més el preu final de l’habitatge. “El codi tècnic està fet amb les vivendes del nord d’Europa; no han de ser tan exigents a nivell tèrmic de fred i potser haurien de ser-ho més de cara a la calor”, ha assenyalat. “Cal adaptar el codi de manera que no repercutisca en el preu final; si no, farem habitatges per a ningú perquè no es podran pagar”, ha conclòs.
