Inmobilia II: el Govern valencià denuncia els desequilibris en l’aportació del Pla d’Habitatge

• Morata (Càmera), en el II Fòrum Inmobilia: «L'habitatge condiciona la captació de talent»
• Iberdrola, Tesela i Vestel Enginyeria s'incorporen al II Fòrum Inmobilia d'Economia Digital del 25 de maig

La vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, Susana Camarero, ha denunciat que el nou Pla Estatal d’Habitatge (PEV) 2026-2030 obliga la Comunitat Valenciana a multiplicar per 4,4 la seua aportació pressupostària, en elevar del 30% al 40% l’esforç de finançament que han d’assumir les autonomies. “El Govern arriba tard, amb imposicions ideològiques i sense consens amb les autonomies”, han afegit des de la Conselleria d’Habitatge, que critiquen que l’Executiu central “presumeix d’inversió, però trasllada el cost a les autonomies”.

Camarero ha llançat aquest missatge durant la cloenda del II Fòrum Inmobilia d’Economia Digital, celebrat aquest dilluns sota el lema ‘Impulsar l’habitatge que la Comunitat Valenciana necessita’ i amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, Cambra València i Caixa Ontinyent.

La jornada, inaugurada pel president de Cambra València, José Vicente Morata, ha abordat la rendibilitat i atracció de capital cap al mercat immobiliari i les claus per a desenvolupar promocions d’habitatges, amb la participació de representants de Caixa Ontinyent, Avanza Urbana, Atitlan Desenvolupaments Immobiliaris, Iberdrola, Tesela, Vestel Enginyeria, Cambra València i la Generalitat Valenciana.

La titular d’Habitatge ha carregat contra el nou pla estatal en considerar que desplaça el pes econòmic cap a les comunitats autònomes: “No anem a perdre un euro de diners del Govern per a habitatge, encara que això supose que haguem de fer un esforç enorme en els nostres pressupostos per a posar el 40% que ens correspon”, ha afirmat Camarero, que ha censurat que el PEV 2026-2030 implica “traslladar el major esforç econòmic a les autonomies”. “El Govern anuncia milions per a l’habitatge però en realitat els milions els posem les comunitats autònomes”, ha afegit.

Segons els càlculs de la Conselleria, el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 contempla per a la Comunitat Valenciana 798 milions d’euros durant els pròxims cinc anys, front als 240 milions del pla anterior, corresponent al període 2022-2025. L’Estat passaria d’aportar 168 milions en quatre anys a 480 milions en cinc anys, la qual cosa suposa un increment de 312 milions. No obstant això, l’aportació autonòmica s’elevaria de 72 milions a 319 milions, és a dir, més de 247 milions addicionals.

“Anuncien 7.000 milions, però obliguen les comunitats a assumir el major esforç pressupostari”, sostenen des del departament que dirigeix Camarero, alhora que remarquen que “la Comunitat Valenciana multiplica per més de quatre la seua aportació, mentre el Govern només duplica la seua”. En concret, la Conselleria subratlla que la Generalitat passa de finançar el 30% al 40% del pla, mentre que l’Estat redueix el seu pes del 70% al 60%.

Per a Habitatge, aquesta distribució demostra que l’increment global del pla es finança “pràcticament al 50%” entre el Govern i les comunitats autònomes. “Mentre la Comunitat Valenciana quadruplica l’increment, l’Estat només duplica la seua aportació”, insisteixen des d’Habitatge, alhora que qualifiquen el disseny del pla com una “injustícia” financera per a les autonomies.

Un pla d’Habitatge “sense consens”

Camarero també ha advertit en el seu discurs que el nou pla “arriba tard, sense consens”, encara que ha assegurat que això “no impedirà que des de la Generalitat Valenciana continuem gestionant amb responsabilitat i rigor el repte en què s’ha convertit la política d’habitatge”. La vicepresidenta ha assenyalat que el Govern obliga les autonomies a “multiplicar per més de quatre l’esforç inversor per a poder mantindre ajudes al lloguer, programes per a joves i noves promocions d’habitatge protegit”.

Des de la Conselleria alerten, a més, que els retards en l’aprovació del pla poden afectar directament les ajudes. “Arriba tard i posa en risc les ajudes a més de 15.000 famílies i joves que l’any passat es van beneficiar d’ajudes”, adverteixen les mateixes fonts, que lamenten uns “mesos perduts que es tradueixen en ajudes bloquejades i més dificultat per a accedir a l’habitatge”.

La crítica de la Generalitat no es limita a la distribució econòmica. Habitatge retreu a l’Executiu central que el pla “no inclou mesures per a abaratir l’habitatge” i que no contemple “ni reducció de l’IVA, ni incentius fiscals a la compra, ni amplia l’ajuda a la compra per a joves en municipis de més de 10.000 habitants”, tal com havia sol·licitat la Comunitat Valenciana. També censura que el document “ni contempla finançament per a l’adquisició de sòl destinat a VPP”.

“Més burocràcia i menys solucions per als ciutadans”, resumeixen des de la Conselleria, que emmarca el pla dins d’una estratègia d’“imposició ideològica”. “Un pla ideològic imposat sense diàleg ni acord”, assenyalen aquestes des del departament de Camarero, que critiquen que el Govern aposta per “més intervenció i menys llibertat perquè les autonomies adapten les solucions a la seua realitat”. “El Govern imposa el seu model sense comptar amb qui té la competència en habitatge”, afegeixen.

Els resultats del Pla Vive, fins ara

Durant la seua intervenció a Inmobilia, Camarero ha contraposit aquesta estratègia amb la política d’habitatge del Govern valencià, centrada, segons ha defensat, en “més oferta, més agilitat i més col·laboració”. La vicepresidenta ha destacat que el Pla Vive Comunitat Valenciana naix amb una “meta ambiciosa i realista”: impulsar més de 10.000 habitatges de protecció pública durant aquesta legislatura, des de la convicció que “la col·laboració públic-privada és imprescindible per a respondre a aquest repte”.

Segons ha detallat, el Pla Vive ha impulsat ja “prop de 4.800 habitatges de protecció pública” i, si es suma la promoció privada activada pel nou marc normatiu, la xifra s’eleva a “més de 6.000 habitatges de protecció pública mobilitzats”. Camarero també ha assenyalat que 320 municipis s’han adherit al pla i que existeixen “més de 200 parcel·les en estudi o desenvolupament”. “Front a les zero vivendes del Botànic, 4.800. Front a la inacció, reacció”, ha afirmat.

La vicepresidenta ha insistit que “aquesta oferta no serà possible sense sòl” i ha defensat la feina amb els ajuntaments per a “generar més sòl disponible i accelerar la construcció d’habitatge assequible”. En aquest sentit, ha citat els Projectes de Reconstrucció Local i els Plans d’Interès Habitacional, amb els quals la Generalitat busca obtindre noves borses de sòl que permetrien la construcció de “prop de 120.000 nous habitatges en sòl dotacional municipal” per a “acabar amb l’emergència habitacional a la Comunitat Valenciana”.

Camarero també ha reivindicat les mesures fiscals impulsades pel Consell per a facilitar l’accés a la compra. En concret, ha recordat la rebaixa de l’impost de transmissions patrimonials del 8% al 6% per a joves menors de 35 anys, amb tipus encara més reduïts per a determinats col·lectius. Segons la puntualització traslladada pel gabinet de la vicepresidenta, aquesta rebaixa ha beneficiat quasi 29.000 declaracions de joves menors de 35 anys i col·lectius vulnerables, amb un estalvi mitjà de 1.482 euros per a la compra de la seua primera vivenda.

Així mateix, la consellera ha subratllat el reforç de la línia d’avals de l’IVF. “Des de la posada en marxa d’aquesta iniciativa en 2024, al voltant de 4.000 joves s’han beneficiat d’aquest programa de garanties, més de 1.300 només en el primer quadrimestre de 2026”, ha afirmat. “Millorar la fiscalitat i ajudar a accedir a la primera vivenda als més joves també és construir futur”, ha defensat.

La vicepresidenta ha conclòs que el diagnòstic exposat durant la jornada coincideix amb el de l’Executiu valencià. “S’ha parlat de la necessitat de desbloquejar sòl, d’accelerar processos, de fomentar la promoció i d’oferir certesa. Aquest diagnòstic és exactament el que compartim”, ha assenyalat. Per a Camarero, el problema de l’habitatge “no pot continuar abordant-se com si fora exclusivament una qüestió ideològica”, sinó que és “sobretot, una qüestió d’oferta”.