Juan Roig projecta un supermercat en els antics Cinemes Martí de València
Mercadona lloga el baix comercial del futur complex residencial a l’Eixample i projecta l’obertura d’un model de "Botiga 9" amb aparcament propi
Antics Cinemes Martí on Joan Roig obrirà un nou Mercadona
Comentarios
L’estratègia d’optimització i expansió de la xarxa comercial de Mercadona ha fixat un nou repte patrimonial en el mapa urbà de València. Segons han confirmat fonts de l’empresa de distribució i del sector immobiliari, la companyia presidida per Juan Roig ha aconseguit un acord definitiu amb la propietat de l’antic Cinema Martí per a
El moviment estratègic representa la recuperació econòmica i comercial d’un enclavament que roman en desús des de fa més de dues dècades, situat a la intersecció de l’Avinguda Regne de València i el carrer Borriana, una de les zones de major valor patrimonial i residencial de la capital del Túria.
La reactivació d’aquest espai, clausurat com a espai d’exhibició cinematogràfica al gener de 2005, està vinculada formalment a la trajectòria de la família Pechuán, un cognom de referència històrica en la indústria del cinema a la Comunitat Valenciana. A través de la seua societat Fapemar, els propietaris de la parcel·la van obtenir la corresponent llicència d’obres que autoritza la demolició de l’estructura original del cinema, una intervenció que es troba planificada per a executar-se a curt termini.
La fase posterior del projecte contempla el desenvolupament constructiu d’un edifici residencial de nova planta, un procés tècnic i d’edificació que justifica la planificació temporal de Mercadona, la previsió oficial de la qual situa l’inici de les obres d’adequació del seu local al llarg de l’horitzó de l’any 2030.
La transformació de l’antic Cinema Martí, inaugurat originalment l’any 1968 sota la direcció de Vicente Pechuán, suposa la fi d’una paràlisi urbana prolongada a l’eixample valencià. El projecte arquitectònic dissenyat per a l’emplaçament consta d’un bloc residencial que acollirà un total de 23 habitatges distribuïts en una planta baixa, cinc altures i un àtic.
La infraestructura subterrània del complex preveu l’excavació de dos soterranis destinats a un aparcament amb capacitat per a 176 places de garatge, de les quals 133 operaran de manera independent i les 43 restants quedaran vinculades de forma directa als immobles residencials. Així mateix, el conjunt arquitectònic es complementarà amb la disposició de 79 trasters i una àrea de zones comunes ubicada a la coberta de la planta baixa, orientada cap al pati de mançana.
L’acord aconseguit estipula que Mercadona s’establirà al baix comercial sota la modalitat de contracte de lloguer a llarg termini. La futura sucursal adoptarà els estàndards del denominat model “Botiga 9”, la denominació tècnica que la marca utilitza per a les seues sales de venda d’última generació, caracteritzades per criteris d’eficiència energètica, passadissos més amplis, sistemes globals de digitalització i seccions especialitzades orientades a l’optimització de l’experiència de compra.
Un dels factors determinants per a consolidar la viabilitat de l’operació ha estat la disponibilitat de places d’estacionament dins dels soterranis projectats, la qual cosa garantirà l’accessibilitat i l’aparcament per a aquells clients que opten per desplaçar-se en vehicle privat a una zona urbana tradicionalment tensionada en termes d’estacionament en superfície.
La distància temporal entre l’obtenció de les llicències actuals i la previsió d’obertura de la botiga en 2030 il·lustra la complexitat dels processos d’assimilació comercial en els centres urbans consolidats. A diferència de les obertures en parcel·les perifèriques o parcs comercials, on els terminis constructius són reduïts, la inserció d’un supermercat de gran format en un teixit històric exigeix una coordinació mil·limètrica amb els promotors de l’edificació residencial superior.
Mercadona ha d’esperar que la societat Fapemar execute els treballs previs de demolició, contenció de façanes, fonamentació profunda i aixecament de l’estructura bàsica de l’edifici abans de poder iniciar l’obra civil interna i el posterior equipament tècnic del supermercat.
Aquest tipus d’operacions en règim de lloguer permet a les grans corporacions de la distribució assegurar ubicacions preferents en codis postals d’alta renda per càpita sense necessitat d’immobilitzar grans volums de capital en l’adquisició de sòl.
L’arribada de la cadena de supermercats a la cantonada de Regne de València amb Borriana tanca un capítol de la història cultural de la ciutat. Durant quasi quatre dècades, els Cinemes Martí van funcionar com un dels eixos de l’activitat social de València, arribant a consolidar-se com una de les s seus oficials de la Mostra de Cinema del Mediterrani. El declivi de les sales tradicionals del centre urbà front als macrocomplexos de les perifèries va dictar el seu tancament a mitjan dècada dels dos mil, un fenomen recurrent en la geografia urbana espanyola que va deixar estructures de grans dimensions buides en els nuclis de les ciutats.
La conversió d’aquests antics temples de l’entreteniment en un binomi d’habitatges d’alta gamma i distribució alimentària respon a les dinàmiques socioeconòmiques actuals, on la demanda d’habitatge nou en zones consolidades conviu amb la necessitat de dotar de serveis de proximitat als barris.
