Català, Bernabé i els empresaris del Port de València lleven a Mar Chao la pressió per a dimitir
La delegada del Govern diu que ha demanat informació en el consell del Port de València sobre la investigació d’anticorrupció i Maria José Català i Ports de l’Estat ho desmenteixen.
Terminales AMP València
Comentarios
Mar Chao va entrar ahir al consell del Port de València amb una idea clara: no dimitirà. “Òbviament, no”, va contestar entre el núvol de periodistes que es forma quan es sospiten cessaments. Va acabar la reunió del consell d’administració i qualsevol indici de dimissió va quedar difuminat. Els membres del consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València no estan per la labor d’això encara que als voltants de les oficines centrals del Port de València es continua preguntant incessantment si arribarà la decisió del seu cessament.
La investigació de la Fiscalia Anticorrupció sobre suposades col·locacions a dit de personal és l’última gran polèmica de Mar Chao que aquesta vegada ha esquitxat directament Maria José Català. L’alcaldessa considera que el cas no prosperarà. Els empresaris que formen part del consell d’administració del Port de València donen per vàlides les explicacions de Mar Chao i redueixen la pressió. “No hi ha problema”, asseguren.
Pilar Bernabé, delegada del Govern, es desmarca dels assumptes portuaris i només compareix després dels seus consells per a la crítica política a l’alcaldia de València, el lloc que desitja. Tampoc va pressionar per la dimissió de Mar Chao (la denúncia a la Fiscalia neix de Compromís, el rival amb qui lluita per liderar l’oposició).
Maria José Català va afrontar ahir la investigació d’Anticorrupció amb tres idees. La primera és el previsible “estem en una disposició absolutament de col·laboració amb la Fiscalia perquè estem, sens dubte, molt tranquils per la gestió realitzada per l’Ajuntament de València i crec que la presidenta de l’Autoritat Portuària també”.
De fet, no només no va carregar contra Mar Chao sinó que ho va fer contra el seu predecessor, ja que el que investiga Anticorrupció és una derivada de la liquidació del consorci. Català va recordar: “Jo vaig arribar al juny del 23 i el termini per a la liquidació del consorci era desembre de l’any 2023 i no hi havia absolutament res fet. Per tant, és una negligència absoluta de l’anterior equip de govern, tant de l’autoritat portuària com de l’Ajuntament de València. Vam fer tot l’esforç possible per fer aquesta liquidació del consorci”.
La tercera idea que va traslladar va ser per desmentir Pilar Bernabé. La delegada del Govern va refusar amb tibiesa contestar sobre si Mar Chao havia de dimitir i va dir en el seu lloc que havia demanat informació addicional sobre el cas. Se li va tornar a preguntar i va insistir que ella demanava informació. Maria José Català va afirmar: “La Delegada del Govern no ha demanat res en el Consell d’Administració, no ha fet cap sol·licitud, ni ha fet cap intervenció al respecte. Tampoc li ha sol·licitat en privat avui a la Presidenta absolutament res”.
Al marge del creuament d’acusacions des de partits contraris en què es contradiguen, fonts consultades per Economia Digital asseguren que Ports de l’Estat, que depén del Govern d’Espanya i que va estar ahir present en tota la reunió del consell d’administració de l’APV, confirma que Pilar Bernabé no va dir res sobre la investigació ni sobre la petició d’informació.
De fet, la compareixença pública de Pilar Bernabé després del consell d’administració, que en presidències anteriors era un espai per parlar del Port i ara s’ha convertit en camp de batalla de precampanya electoral a les municipals, va versar en part sobre el problema de l’habitatge. “El Partit Popular quan arriba al govern a la Comunitat Valenciana el primer que fa és canviar la llei, modificar la llei per fer de l’habitatge un negoci. I avui hi ha més d’una desena de persones imputades per una jutgessa en un cas de corrupció lligat a un dret que és l’habitatge”, va dir Bernabé.
Des de l’edifici del Rellotge on es decideixen els temes portuaris i en relació amb la política d’habitatge, Pilar Bernabé va recórrer al genèric “en les pròximes dates” com a mètode de concreció sobre el pla anunciat fa més d’un any de fer la ciutat industrialitzada de la construcció en els terrenys de la ZAL, qüestió que és incompatible amb l’ordenament urbà.
Després de declarar que havia demanat informació sobre la investigació d’Anticorrupció, sobre la ciutat de l’habitatge industrialitzat va afirmar: “Estan treballant amb les universitats, amb la Universitat de València i amb la Universitat Politècnica per posar en marxa tots els treballs previs i poder traure-la endavant com més prompte millor, però comptant amb el teixit acadèmic i el talent també valencià perquè puguen aportar en aquest sentit”.
Inversió d’APM
Al marge dels casos polèmics que envolten sistemàticament Mar Chao i de la lluita electoral municipal en què s’han convertit els moments posteriors als consells d’administració de l’Autoritat Portuària de València en què la Generalitat de Pérez Llorca ha renunciat a capitanar missatges, l’òrgan d’administració del Port de València va aprovar una inversió d’APM que la pròpia empresa es va haver d’encarregar d’anunciar ja que ni Mar Chao ni les rivals pel consistori del Cap i casal van informar els mitjans de comunicació.
La terminal va comunicar que el Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) va aprovar ahir l’extensió per vuit anys de la concessió d’APM Terminals València, condicionada a un nou compromís inversor per damunt dels 10 milions d’euros destinat a millorar la productivitat, l’eficiència energètica i la qualitat ambiental de la terminal. Amb aquesta pròrroga, la concessió s’ampliarà fins a 2049, assolint el màxim de 50 anys d’extensió ordinària permesa per la legislació portuària.
La pròrroga respon a les inversions addicionals plantejades, que superen el 20% de la inversió inicialment prevista en la concessió i compleixen els requisits de la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant per a aquest tipus de modificacions substancials. La concessió d’APM Terminals a València es va iniciar el 1999 i ha anat prorrogant-se de forma successiva, fins a assolir el màxim ordinari de 50 anys.
La principal actuació prevista és l’electrificació del Moll de Llevant mitjançant la instal·lació del primer sistema Onshore Power Supply (OPS) dels quatre que APM Terminals projecta desplegar a València. Aquesta primera fase inclourà el centre de lliurament d’energia i la subestació de transformació i conversió necessàries per al seu funcionament, en línia amb els objectius europeus de descarbonització portuària per a 2030 impulsats per l’APV, i amb l’ambició d’APM Terminals de reduir un 70% les emissions de les seues operacions en 2030, i ser neutra en 2040. El projecte d’APM Terminals està inclòs en la iniciativa OPS Valenciaport, liderada per la Fundació Valenciaport i cofinançada per la Unió Europea a través del programa CEF Transport.
