ASAJA Alacant exigeix mesures urgents davant l’asfixiant falta de mà d’obra al camp

L’associació agrària alacantina ASAJA ha exigit mesures urgents per a combatre la falta de mà d’obra al camp. “La falta de mà d’obra s’ha convertit en un dels principals problemes estructurals del camp alacantí”, ha assegurat l’associació en una nota.

ASAJA ha explicat que cultius representatius i estratègics per a la província com poden ser el nespra, la cirera, la figuera o la raïm de taula cada vegada tenen més dificultats per a contractar treballadors que arrepleguen la collita, independentment que la producció i la demanda en els mercats puga ser totalment satisfactòria.

Les queixes s’han intensificat en no tractar-se d’una situació puntual ni exclusiva d’aquesta campanya. Fa anys que l’escassetat de mà d’obra especialitzada està a l’ordre del dia i està obligant molts agricultors a planificar les seues explotacions en funció dels treballadors disponibles i no de les oportunitats que ofereix el mercat.

L’organització assegura que “existeix una carència generalitzada de treballadors per al camp, la qual cosa està provocant l’abandonament davant la falta de garanties per a cobrir la recol·lecció”.

“El problema ja no és produir ni vendre; el problema és trobar persones disposades a treballar al camp“, ha denunciat José Vicente Andreu, president d’ASAJA Alacant.

ASAJA denuncia la falta de personal

Un dels exemples més recents s’ha produït aquesta campanya en el nespra. Rafael Gregori, productor de Callosa d’en Sarrià, estima que al voltant del 10% de la collita s’ha quedat sense arreplegar per falta de personal.

“Aquest any hem treballat amb deu persones quan l’any passat érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda en el mercat, però no hem trobat més treballadors”, ha explicat. Gregori ha lamentat que aquesta complicada situació també està afectant cooperatives amb una major capacitat econòmica, que tampoc són capaces de completar les seues plantilles. “Si poguera pagar més, ho faria, però si l’agricultor no rep millors preus pel seu producte, no pot assumir més costos”, ha mencionat.

José Antonio Cazorla, productor de raïm de taula a Novelda, per la seua banda, ha denunciat que és una situació que considera especialment injusta per als treballadors majors de 52 anys. Ha explicat que moltes persones rebutgen incorporar-se a les campanyes agrícoles perquè treballar en el règim agrari els suposa una pèrdua econòmica respecte a altres cotitzacions.

“Hi ha treballadors que perdrien al voltant de 400 euros si passen a treballar en agricultura. Després necessiten tornar a cotitzar durant un any en el règim general per a recuperar aquesta situació. Al final prefereixen no vindre al camp“, ha assegurat.

Aquestes situacions que estan a l’ordre del dia posen de manifest la necessitat d’adaptar la normativa laboral a la realitat de les campanyes agrícoles.

En aquest context, l’associació recalca que “no té sentit que existisquen mecanismes que penalitzen els qui volen treballar temporalment al camp quan precisament falten treballadors per a arreplegar les collites”.

El cost laboral no és l’únic problema

Els agricultors coincideixen que el problema no respon únicament al cost laboral. ASAJA ha defensat que moltes explotacions es recolzen en treballadors que busquen complementar els seus ingressos durant uns mesos: “Abans venien persones que volien un diner extra. Ara les exigències administratives i laborals són les mateixes que per a un ocupació anual i molta gent renuncia perquè li perjudica en les subvencions”.

Roque Bru, productor de figues a Elx, ha reclamat una reducció de la càrrega burocràtica que suporten les explotacions, ja que és una situació que preocupa en cultius que depenen d’una recol·lecció manual especialitzada. En conseqüència, ASAJA sol·licita a les administracions mesures urgents per a facilitar la contractació temporal agrària, compatibilitzar determinades prestacions amb el treball estacional i reduir els obstacles burocràtics que dificulten la incorporació de treballadors a les campanyes.

“Estem parlant de cultius que generen ocupació, riquesa i activitat econòmica en les nostres comarques. No podem permetre que es quede fruita en els arbres o que la collita es perda perquè falten mans per a arreplegar-la”, conclou Ramón Espinosa, secretari tècnic d’ASAJA Alacant.

ASAJA ha conclòs que és necessària l’ordenació dels fluxos migratoris com a via per a millorar l’oferta laboral i que el Govern central ha de delegar competències en matèria d’Estrangeria a les comunitats autònomes a fi d’evitar situacions de bloqueig i saturació.