Ajudes públiques i salut digital: obrir la porta i poder creuar-la

Espanya ha realitzat en els últims anys un esforç significatiu per a accelerar la digitalització empresarial. Iniciatives com el Kit Digital, els PERTE i altres programes vinculats a la transformació tecnològica han apropat eines digitals a milers de pimes, autònoms i organitzacions que probablement haurien retardat part de les seues inversions tecnològiques.

Aquest impuls és positiu i així es reconeix. Segons l’Estudi sobre Salut Digital de Zoho 2026, el 78% de les empreses espanyoles considera que polítiques públiques com el Kit Digital o el PERTE Chip estan ajudant a accelerar la digitalització de les pimes. No obstant això, el matís és important: només el 27% creu que ho fan de manera significativa, mentre que el 51% considera que ajuden, però de forma limitada.

Aquesta diferència reflecteix una realitat ben coneguda pel teixit empresarial: una política pública pot obrir una porta o fer possible una primera inversió, però no pot substituir l’estratègia digital d’una empresa. La digitalització no es completa a l’adoptar una eina. La salut digital exigeix processos clars, integració, dades connectades, formació, governança i continuïtat. De fet, l’estudi mateix mostra que les empreses amb bona salut digital són molt més positives sobre l’impacte d’aquestes polítiques: el 93% creu que ajuden a accelerar la digitalització de les pimes, enfront del 70% de les empreses amb mala salut digital. La diferència és encara més clara quan es pregunta si aquest impacte és significatiu: 59% enfront de 10%.

La lectura és clara: les polítiques públiques funcionen millor quan les empreses ja compten amb els fonaments adequats per a aprofitar-les. Si una organització disposa de processos definits, dades accessibles, equips preparats i una arquitectura tecnològica coherent, el suport públic pot accelerar la seua evolució. Si opera amb sistemes fragmentats i eines desconnectades, l’impacte serà més limitat. A Zoho, ja vam advertir fa mesos que encara existia una finestra oberta perquè moltes pimes accediren al Kit Digital. Ho vam fer perquè creiem que les companyies tecnològiques tenim la responsabilitat d’ajudar a acostar aquestes polítiques al teixit empresarial: explicar-les, fer-les més comprensibles i convertir-les en decisions tecnològiques concretes.

L’oportunitat no basta si les empreses no saben que existeix, no l’entenen o no troben una manera senzilla d’aprofitar-la. Fins i tot quan aquesta oportunitat arriba a l’empresa, queda la part més important: escollir bé, implementar bé i construir sobre aquesta base. El suport públic pot facilitar l’adopció inicial, però l’impacte a llarg termini depén de la qualitat de la tecnologia triada, de la seua integració amb el negoci i de la capacitat de l’empresa per a continuar evolucionant.

Això és especialment rellevant en el context actual de la intel·ligència artificial. La IA ja està generant retorn en les empreses espanyoles, però el seu impacte depén directament de la salut digital. Quan les dades estan aïllades, els sistemes no es comuniquen i els processos no estan definits, la IA troba límits clars. Quan una companyia compta amb una base digital sòlida, pot convertir-se en una palanca real de productivitat, automatització, coneixement del client i innovació.

Perquè les oportunitats de digitalització recolzades per fons públics es convertisquen en salut digital real, el sector tecnològic ha de reforçar tres àmbits. El primer és la democratització del programari. Per a moltes pimes, digitalitzar-se no significa només accedir a una eina, sinó poder mantindre-la en el temps sense que els costos es convertisquen en una nova barrera. La tecnologia empresarial ha de ser potent, flexible, senzilla i accessible, però també previsible. Els preus estables, l’absència de costos ocults i la possibilitat de créixer sense quedar atrapat en estructures rígides són essencials perquè les empreses no se senten condicionades per la seua pròpia digitalització.

El segon és A mesura que la digitalització avança i la IA guanya pes, les organitzacions necessiten saber on s’allotgen les seues dades, com es protegeixen i sota quines condicions s’utilitzen. La sobirania de la dada ja no és una conversa purament tècnica o reguladora; forma part de la confiança empresarial. L’anàlisi citat mostra que el 83% de les empreses espanyoles considera la sobirania de la dada essencial o important a l’hora d’escollir proveïdor digital, la qual cosa confirma que el control de la dada s’ha convertit en un criteri de compra generalitzat. A Zoho portem anys defensant un model basat en la privacitat, l’absència d’ingressos publicitaris i el control de la dada per part del client.

El tercer és la construcció d’ecosistema. La digitalització no avança de manera aïllada. Requereix proveïdors tecnològics, partners, administracions públiques, associacions empresarials, cambres de comerç, institucions educatives i empreses treballant en la mateixa direcció. Les pimes necessiten acompanyament per a escollir bé, implementar bé i evolucionar les seues eines a mesura que canvien les seues necessitats. A Zoho creiem que això no es limita a tindre oficines locals, i per això defensem un model construït junt amb xarxes de distribució i implementació en cada país en què operem.

En conjunt, crec que Espanya compta actualment amb una combinació d’impuls públic, interès empresarial i consciència creixent que la digitalització ja no pot abordar-se com una suma de projectes aïllats. El següent pas ha de ser més ambiciós: convertir cada inversió pública i privada en salut digital real. La digitalització no és una destinació que s’assoleix a l’adoptar una eina; és una capacitat que es construeix de manera contínua. I les empreses que entenguen això estaran millor preparades per a convertir la tecnologia en creixement, competitivitat i valor.