La DANA a peu de camp, any i mig després
El Miteco anteposa la burocràcia absurda i estèril als interessos dels agricultors que encara estan esperant que Tragsa entre als seus camps a través de cursos públics per a reconstruir-los.
Imatge DANA
Comentarios
Alguns no han après res de la DANA. Barrancs com el Carraixet continuen sent un bosc de canyes, com ho eren el riu Magre o la rambla del Poyo abans del 29 d’octubre de 2024. La CHJ, dependent del Miteco, pensa que aquesta selva és bona per a frenar les crescudes.
Les tràgiques conseqüències de la DANA ens van ensenyar que si la pròxima riuada tinguera lloc a l’Horta Nord, el Carraixet seria una bomba explosiva que s’enduria tot per davant -aigua, vegetació i estris- com ja va ocórrer a l’Horta Sud i la Ribera. Per cert, també es carregaria el nou pont del bypass, que l’han posat més baix que les canyes.
Ens agradaria que en el jutjat de Catarroja -on som l’única organització agrària personada en el cas- es parlara de les causes que van elevar la magnitud de la catàstrofe, de per què els desbordaments van ser tan desastrosos i els danys tan extraordinaris.
Ja n’hi ha prou d’imposar un ecologisme radical que s’ha demostrat equivocat
Ja és hora de determinar si s’hauria minimitzat la riuada en cas que el Govern, en compliment de la normativa europea sobre el risc d’inundacions en el litoral valencià, haguera dut a terme les actuacions requerides i necessàries: tant la construcció d’infraestructures hidràuliques d’emmagatzematge, laminació i distribució, com la gestió d’uns cursos més nets, més amples i interconnectats per evacuar l’aigua pel nou curs del Túria, que per això es va construir. Ja n’hi ha prou d’imposar un ecologisme radical que s’ha demostrat equivocat. Cal previndre per evitar danys i salvar vides.
La reconstrucció també està donant que parlar. Tragsa està limitant les seues intervencions en séquies i canals afectats per la DANA per suposats efectes en la nidificació.
La feina de Tragsa és essencial i ja porta força retard, per manca de disponibilitat de maquinària i personal especialitzat, com per a contes xinesos. La vida i el mitjà de vida de les persones sempre han de ser la prioritat; mai un ocell o una rata poden ser més importants que les persones i la necessitat de reconstruir els danys de la DANA.
El Miteco alhora prioritza la burocràcia absurda i estèril als interessos dels agricultors que encara estan esperant que Tragsa entre als seus camps a través de cursos públics per a reconstruir-los. El normal seria que un ministeri aclarira amb l’empresa pública d’un altre ministeri les reparacions que cal fer, però en el Miteco pensen amb els peus i li demanen els permisos a l’agricultor, que naturalment no sap ni per on començar aquest projecte d’obra.
Aquesta incompetència manifesta o aquesta mala voluntat política del Miteco arriba a quotes especialment indignants quan parlem dels camps pròxims a cursos que van quedar afectats i fins i tot desaparegueren. Primer no va fer el que havia de fer en el curs per impedir que aquestes terres quedaren arrasades. I ara intenta passar aquests terrenys de propietat privada al Dret Públic Hidràulic (DPH) sense pagar cap compensació.
Aquesta incautació, a més, s’ha intentat fer a esquena, a través d’una normativa periòdica del BOE, mentre estàvem esperant que el Miteco -tal com ens havia dit en diverses reunions- estudiava alguna via per indemnitzar els propietaris. Ens sentim traïts. Així no actua un Estat de Dret democràtic.
El Ministeri d’Agricultura ho ha estat fent millor, però no prou. Ens sembla molt bé que haja tret les ajudes als agricultors i ramaders afectats per les borrasques d’Andalusia i Extremadura, però primer hauria d’haver resolt el pagament de les ajudes als damnificats per la DANA -ocorreguda més d’un any abans- i sembla que ens ha oblidat. Com en tantes coses, el Govern ens relega als últims de la fila.
En fi, la gestió de la DANA, abans i després, deixa en evidència que els polítics han de separar el gra de la palla, ser sensats i eficients, servir els ciutadans i no complicar-los la vida, legislar amb menys burocràcia i més sentit comú. Basta de controlar en excés, passar-se de la ratlla i frenar l’activitat empresarial. Perquè sense voluntat de reconstruir i generar economia, no podrem pagar el progrés i el benestar social de tots.
